Arriba amb les flors de maig i anuncia ràpides pèrdues de pes força encisadores, és l’anomenada dieta miracle.
Aquestes dietes miracle imposen una restricció calòrica molt severa que, generalment, implicarà carències de vitamines i de minerals, greus alteracions metabòliques, comportarà una monotonia alimentària que les farà insostenibles en el temps i posarà en perill la salut. Res a veure amb una alimentació sana i equilibrada per ajudar-nos a recuperar el nostre pes saludable.
Aquestes dietes es caracteritzen per les escasses calories que aporten. En situació de semidejú, l’organisme engega mecanismes d’adaptació i utilitza les proteïnes corporals com a font d’energia alternativa, la qual cosa li provocarà pèrdua de massa muscular i formació de cossos cetònics.
Les persones que seguixen aquestes dietes miraculoses associen la pèrdua de massa muscular amb l’èxit del règim que estan fent; la pèrdua de pes és constatable durant les primeres setmanes. Aquests resultats espectaculars es deuen a que el teixit muscular és molt ric en aigua, i en utilitzar-lo com font d’energia alternativa també s’elimina molta aigua; algunes vegades, fins i tot, afavorit per la utilització de diürètics. Aquest dos factors sumats generen una espectacular pèrdua de pes, concretament de massa muscular i aigua.
D’altra banda, les ‘dietes miracle’ afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut quan s’abandona el règim, provocant l’anomenat efecte ‘io-io’. La tendència imparable a recuperar el pes perdut es produeix per un sofisticat conjunt d’estratègies que l’organisme engega per adaptar-se a la situació de semidejú a que el sotmetem; un seguit de potents mecanismes neuroendocrins que s’oposen a la pèrdua de pes s’activen: una major eficàcia metabòlica, alguns mecanismes d’estalvi energètic i un increment de la gana que, inevitablement, ens abocaran a una recuperació ràpida del pes perdut tan aviat tornem a menjar amb normalitat.
En definitiva, aquestes dietes força restrictives, molt baixes en calories, encara que aconsegueixen una disminució de pes a curt termini, no ens alliberen del greix que ens sobra i constitueixen un risc inacceptable per a la salut ja que poden:
1. – Agreujar el risc d’alteracions metabòliques significatives.
2.- Provocar desnutricions proteiques i dèficit en vitamines i minerals.
3.- Desencadenar trastorns del comportament alimentari com l’anorèxia i la bulímia.
4.- Produir efectes psicològics negatius.
5.- Afavorir l’efecte io-io i abocar-nos, en acabar la dieta, a recuperar un pes superior al que teníem en començar-la, contribuint significativament a l’increment del sobrepès i l’obesitat.
Les anomenades ‘dietes miracle’ les poden classificar en tres grans grups:
a) Les Dietes Hipocalóricas desequilibrades; on s’inclouen la dieta de la Clínica Mayo, la dieta ‘Menja la meitat’, la dieta ‘Gourmet’, la dieta ‘Zero’. Aquestes dietes provoquen un efecte rebot que es tradueix en un augment de massa de greix i una pèrdua de massa muscular, com a conseqüència de l’adaptació metabòlica a la disminució dràstica de la ingesta calòrica, caracteritzada fonamentalment per una disminució de la despesa energètiac. A més a més, provoquen nombrosos dèficits en nutrients si es perllonguen per períodes de temps llargs.
b) Dietes dissociatives: dieta de Hay o Dissociada, règim de Shelton, dieta Hollywood, dieta de Montignac, Antidieta, etc. Defensen que els aliments no contribueixen a l’augment de pes per si mateixos, sinó al fet de consumir-se segons determinades combinacions. No limiten la ingesta d’aliments energètics sinó que pretenen impedir el seu aprofitament com a substrat energètic dissociant-los.
c) Dietes excloents: es basen a eliminar de la dieta algun nutrient. Aquestes dietes poden ser:
1) Riques en hidrats de carboni i sense lípids i proteïnes, com la dieta Dr. Prittikin i la dieta del Dr. Haas.
2) Riques en proteïnes i sense hidrats de carboni: dieta de Scardale, dieta dels Astronautes, dieta de Hollywood i la dieta de la Proteïna Líquida. Produeixen una sobrecàrrega renal i hepàtica molt important.
3) Riques en greixos: dieta d’Atkins, dieta de Lutz. Es coneixen com a dietes cetogèniques. Poden ser molt perilloses per a la salut, produint greus alteracions en el metabolisme (acidosi, cetosi, augment de colesterol sanguini, etc.)
El doctor Valentín Fuster, al llibre ‘La cuina de la salut’, ens diu que aprimar-se no és fàcil, una bona prova n’és la quantitat de dietes per perdre pes que hi ha, si alguna d’aquestes dietes funcionés per a la majoria de les persones, les altres no tindrien raó de ser. Al mateix llibre, ens recull les conclusions d’estudis científics duts a terme a l’Escola de Salut Pública de Harvard i altres Universitats:
- Perdre pes no és fàcil, però és possible.
- Adoptar la dieta Mediterrània sense cap aliment prohibit és l’opció més saludable i sostenible.
- El pes saludable ens interessa recuperar-lo a poc a poc, a raó d’un quilo al mes, com a màxim.
- L’avantatge psicològic del fet de recuperar el pes saludable, mes a mes, afavoreix la motivació per continuar amb el pla.
- Si ens imposem una dieta que ens representa un gran esforç ens resultarà difícil mantenir-la més enllà dels 6 mesos.
Però en el sobrepès entren en joc altres factors, a més a més de l’estil de vida saludable, un dels més rellevants és l’estrès com ens apunta la Dra. Pilar Senpau.
D’acord amb les conclusions dels darrers estudis sobre el tema, hi ha tres factors molt importants a tenir en compte per recuperar el nostre pes saludable: l’alimentació, l’estil de vida i la reducció de l’estrès.
T’imagines perdre pes sense fer dieta?
T’imagines menjar sense culpa?
T’imagines aprimar-te sense esgotar-te fent exercici?
T’ho imagines?
Fent més saludable el teu estil de vida, ho pots aconseguir!
Adoptar un estil de vida saludable per perdre pes no és fer dieta.
Adoptar un estil de vida saludable per aprimar-se no és un medicament.
Adoptar un estil de vida saludable per recuperar el teu pes saludable no és una teràpia.
I funciona!
Hi tens molt a guanyar! L’únic que pots perdre és pes!
El teu coach personal pot ajudar-te a aconseguir-ho!
Posa-t’hi!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
Telèfon 657 825 188
sophiablasco@gmail.com
www.coachingpersonal.cat
Poder també t’agradaran:
Vull aprimar-me! Vull perdre pes!
L’Anna i la bàscula
Salut i alimentació (àudio)
Test d’Estil de vida saludable
Aigua i salut, mites
Què és el Coaching personal? (vídeo)
Postdata:
Ja que estàs aquí, per què no et subscrius al bloc? És gratis i sempre ho serà! Així rebràs totes les novetats al teu correu immediatament. Ho pots fer des de la secció Subscriu-t’hi! que trobaràs al marge superior dret del bloc.
Documentat a:
Traducció i adaptació de la pàgina Dietas milagro: un riesgo para la salud de la web de NAOS (Estratègia per a la Nutrició, l’Activitat física i la prevenció de l’Obesitat de l’Organització Mundial de la Salut), on també hi ha, d’algunes d’aquestes dietes miracle, les característiques principals i els potencials riscos per a la salut, en castellà:
- Test de Alcat
- Dieta de Montignac
- Dieta disociada de Hay
- Dieta del grup sanguini
- Dieta de la sopa
- Dieta de la lluna
- Dieta de la Clínica Mayo
- Dieta del Dr. Atkins
- Dieta del pomelo
- Dieta del iogurt
- Dieta de la poma
- Dieta per perdre un kilo en dos dies
- Dieta de la carxofa
- Dieta isolipoproteica o Isodieta
- Dieta dels “potitos”
- Dieta o mètode Dukan
El llibre ‘La cuina de la salut’ de Ferran Adrià, Valentín Fuster, i Josep Corbella, Editorial Planeta 2010.
El llibre ‘Quan la vida puja a la bàscula’ de Pilar Senpau, Editorial Pòrtic 2011
Descripció de l’Efecte io-io i Cossos cetònics a la Viquipèdia




Gràcies per l’apunt. Trobo molt important que hagi esmentat els trastorns alimentaris entre els perills que comporten les menes de dieta miracle que critica. Com a bulímica en recuperació, només hi voldria afegir que, de fet, tota restricció severa de la ingesta d’aliment durant un període prou llarg (cosa que normalment passa quan els règims se’ns escapen de les mans) pot desencadenar el mecanisme neurològic que porta a la bulímia. I potser hi som més vulnerables en l’adolescència, però els comportaments compulsius amb el menjar ens els podem acabar “provocant” inconscientment a qualsevol edat.
Així com estem acostumats a rebre missatges de conscienciació social contra les drogues, el tabac, etc., em sorprèn que les dietes nocives (on també hi ha negoci) es critiquin tan poc. Gràcies de nou, doncs!
Especialment les dietes hipocalòriques poden provocar seriosos Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) ja que, en reduir significativament les calories en la dieta, l’organisme pot engegar els mecanismes instintius d’adaptació a la fam per garantir la supervivència.
Aquest mecanisme fou estudiat i descrit per Ancel Benjamin Keys, aprofito per deixar aquí la drecera http://en.wikipedia.org/wiki/Minnesota_Starvation_Experiment
L’esmentat mecanisme d’adaptació també està implicat en l’efecte io-io de les dietes hipocalòriques http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_io-io
Pel que fa a campanyes de concienciació, com bé dius, les dietes belluguen molts diners i aquest factors també hi juga.
Vinc del bloc Sense pensar gaire, m’heu deixat un comentari al meu apunt sobre la dieta. Teniu tota la raó, en altres ocasions hem intentat fer dietes molt sacrificades i si arriben a un mes és tot un èxit; en canvi, amb aquesta dieta hipocalòrica (però poc hipocalòrica) que ens va fer una parenta dietista vam aconseguir perdre els quilos que ens havíem proposat. Amb molt més temps que una dieta miracle, però ho vam aconseguir (la meva dona va recuperar els quilos amb 3 embarassos… i jo menjant com un condemnat XD). Ara tornem a posar-nos-hi de debò, segur que ho aconseguim!
Una altra opció és fer canvis saludables i sostenibles en l’estil de vida, el taller ‘Vols aprimar-te? Fes-ho amb salut!’ està centrat en aquesta opció.
Aprofito per convidar-vos-hi: http://coachingpersonal.cat/2011/06/13/vols-aprimar-te-fes-ho-amb-salut-taller/