
Jordi Pigem, filòsof de la ciència i asajista, a l’entrevista a Ariadna TV, posa l’origen de la buidor existencial al descobert i ens presenta la consciència amb una metáfora meravellosa.
A continuació apunto alguns fragments de l’entrevista:
“La concepció mecanisista de la ciència occidental actual considera exclusivament allò que és quantificable, mesurable, comptable.
En adoptar aquesta cosmovisió mecanicista, la immensitat qualitativa de la realitat queda descartada, empobrint significativament la cosmovisió i deixant sense sentit i buida la nostra existència.”“D’altra banda, per a estudiar un fenòmen determinat, la ciència occidental actual divideix el tot en parts, arribant a l’extrem d’escuarterar un organisme viu, cèl·lula a cèl·lula, comportant l’aniquil·lació de l’organisme.
El propòsit d’aquest mètode és controlar, poseir, explotar.
Aquesta representació del món ens emmarca en l’individualisme radical i el buit existencial, despersonalitzant i reduint la persona a un conjunt de dades i a la naturalesa a un conjunt de recursos explotables.
Aquesta cosmovisió mecanicista comporta que les persones, inevitablement, ens sentim aïllades i perdudes en un món estrany a nosaltres i amb el que no reconeixem cap vincle.”
“Per a evitar que puguessim connectar amb la Consciència Universal i pensar, ens inunden de distraccions sense aturador.”“La sinfonia del miracle de la vida emana d’un fons de la realitat que la ciència actual desconeix i nega. Hi ha una intel·ligència intrínseca a la Naturalesa que remet a la Psique del Cosmos, una part de l’entramat dels fons de la realitat que organitza i coordina cada esclat de vida de la Naturalesa cada Primavera.”
“Un dels altres temes que aborda a l’entrevista és la Consciència. La ciència occidental actual no pot explicar la Consciència: la sensació de ser tu mateixa, l’experiència amb el món, les ocurrències que t’arriben a la ment.
El punt cec de la ciència occidental actual és la Consciència.
La Consciència és la susbtància bàsica que carrega de sentit tot el que fem: la justícia, la bellesa, l’amor, …
Pigem descriu metafòricament la Consciència Universal com un oceà infinit, on cada persona és una onada única i irrepetible.”“El deliri de la 4a. revolució industrial és del tot impossible”
“La intel·ligència artificial mai no podrà imposar-se, és el conjunt de l’Univers qui té l’ültima paraula”
“Quan posem la Consciència Universal al centre del fons de la realitat, tot canvia.
La mirada és decisiva; els actes, les accions, les actituds, els valors, i les creences ens determinen la cosmovisió”
L’entrevista la pots veure al video que segueix:
Et suggereixo escoltar-lo amb atenció plena, en gaudiràs. Les seves paraules són molt esperançadores.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach


