L’estrès, a ratlla!

Adaptada de

Adaptada de “Beat Stress With These 7 Quick Tips”, d’UrbaneWomenMag, Flickr

Si pateixes insomni, cansament, tensió, irritabilitat o t’estàs engreixant, potser estàs suportant un excés d’estrès.

El programa L’estrès, a ratlla! t’ajudarà a identificar què t’animadversiona, què t’indigna, què t’irrita, què et desborda, què et treu de polleguera; en definitiva, què t’està estressant. I a definir què pots fer per posar l’estrès a ratlla definitivament.

Opinions de persones que ho han aconseguit.

Diversos estudis han posat en evidència que l’estrès impacta en la salut. La forma com gestionem l’estrès afecta els nostres nivells de colesterol, l’estrès crònic augmenta la probabilitat d’accident cerebrovascular en un 400% i també augmenta el risc de patir un atac de cor, provoca Alzheimer, danya l’ADNprovoca sobrepès i obesitat.

Segueix el programa L’estrès, a ratlla!, guanyaràs qualitat de vida i milloraràs la teva salut. Posa-t’hi ara mateix. Puc ajudar-te a aconseguir-ho, parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Compartir és estimar! de Jose Mondo

31 comments on “L’estrès, a ratlla!
  1. isabelmas ha dit:

    Gràcies Sophia! Per mi el programa ha estat de gran ajuda per superar les situacions que em causaven estrès i ansietat. He après a establir els mecanismes de caire més pràctics i de planificació per evitar les situacions estressants, he après a responsabilitzar-me només del que em pertoca i depèn de mi, i he après a re-ubicar-me, re-interpretar i fer-me forta en el pla emocional per afrontar també situacions d’estrès. Ara ja tinc les eines i he començat a fer un gran pas endavant cap al meu benestar i la meva tranquil·litat emocional. Estic molt contenta!

  2. Emili ha dit:

    El programa l’estrès a ratlla m’ha ajudat a identificar de forma molt senzilla les claus que em van fer entrar en una crisi d’ansietat. Normalment ens trobem força desorientats en aquestes situacions, per això va ser molt important trobar a la Sophia que escoltant-me em va ajudar a entendre el que passava i així vaig poder introduir petits canvis en les meves accions i actituds per afrontar el problema. En definitiva el seu suport va ser clau per trobar la forma de superar la situació, pas a pas i de manera continuada des de la primera visita fins que ja em vaig sentir amb força per seguir el camí tot sol. Gràcies.

  3. Marta ha dit:

    Vaig conèixer la Sophia el juliol del 2015, als tallers. Em trobava en una època de canvis en la meva vida, alguns volguts, altres imposats…. la feina, els fills, els sentiments…. Un garbuix que em va portar estrès i un gran augment de pes.
    Vam tenir llargues converses, ha estat un procés llarg amb baixos i alts, i ella sempre ha estat, sempre hi es.
    He après a escoltar-me, a afrontar el que m’envolta d’un altre manera, a buscar la part positiva de tot. A somriure, a valorar-me…. a valorar tot el que m’envolta i els que m’envolten… A seguir endavant…
    Gràcies Sophia!!!

  4. Ana Soler ha dit:

    A vegades al llarg de la vida et trobes amb oportunitats que no has de deixar pasar: una bona feïna, conèixer persones excepcionals…
    A mi em va passar fa sis mesos quan vaig conèixer a la Sophia en un taller. Parlava de les pèrdues,de com vivim les nostres pèrdues. En aquell moment jo estava molt angoixada per la por a pèrdre al meu fill i el meu marit. Feia quatre anys ja havia pèrdut una pèrsona molt estimada i no ho estava gestionant bé.
    La Sophia ès una persona en la que t’hi trobes bé rapidament, et dona confiança, t’escolta i deseguida sap com ets i el que t’esta passant. En aquest temps m’ha ajudat a superar les meves pors entre moltes altres coses. La meva vida i la de la meva familia ha canviat en els darrers mesos a millor i espero que això continuï.

    Moltes gracies Sophia

  5. Marta ha dit:

    Per mi, aparèixer la Sophia en la meva vida ha estat com rebre un regal, embolcallat de tendresa, acolliment i paciència, per després descobrir el contingut del present, que és el d’una persona que adora la seva feina i que tossudament vol que te’n surtis i siguis feliç. Això no és fàcil de trobar i que a més en poc temps t’entengui, capti el que passa i t’ escolti sentin-te com única. A mi l’ angoixa, les crisis d’ansietat, estaven una mica cronificades en el temps i quasi havia assumit que no en sortiria. Amb el treball que hem anat fent,llarg i a voltes dolorós perquè es removien coses, estic conseguint crear com uns ciments nous, respecte als que tenia. M’ha ajudat a descobrir estimuls, situacions, persones que em generaven l’angoixa i sobretot a tenir una mena de cosmo visió diferent de la realitat,que la tenia distorsionada i anava sempre cap a la adversitat. Crec que podria dir que a poc a poc i amb esforç emprant les pautes que m’ha anat donant podré viure d’una forma diferent i tranquil.la. Queda feina però no se com agraÏr la generositat a la Sophia.
    L’Estimo.

  6. Miquel ha dit:

    Después de 27 años seguidos en la compañía, este verano “toque” fondo…….entre en un estado de cansancio mental/ansiedad/debilidad, provocado por la cada vez más, exigencia del propio puesto. A través de un familiar, contacte con Sophia, una vez le expuse mi situación personal, me hizo ver de manera clara y rápida, mi rol sobredimensionado. Ella me ha sabido resituar (actuar dentro de mi poder ejecutivo, relativizar, entender los niveles de confidencialidad etc…..), esto me esta llevando a ser otra persona, en los profesional/personal, disfrutando de nuevo y por encima de todo, siendo feliz!!!

  7. […] De tant en tant em crida l’atenció alguna temàtica abordada i sovint trobo interès en el que escriu. Així ha estat en aquest cas: L’estrès a ratlla! […]

  8. Mònica ha dit:

    La Sophia m’ha ajudat, entre moltes d’altres coses, a adonar-me d’on procedeix l’estrès en diferents rols de la meva vida. És una persona amb molt ull i que detecta ràpidament quins són els conflictes que ens fan patir. No puc dir que ja hagi acabat de posar l’estrès a ratlla però si que puc detectar les causes que me’l provoquen. Seguirem treballant!

  9. Laura Vidal ha dit:

    Estic molt agraïda d’haver pogut compartir la meva experiència amb la Sophia i de la seva ajuda. És una persona amable i ràpidament es posa en la teva situació. Ni que hagi sigut una sola sessió, m’han anat molt bé els seus consells, els quals estic posant en pràctica, i poder parlar i raonar alguns aspectes del dia a dia. Fins a la propera, moltes gràcies Sophia!

  10. Aida ha dit:

    Des de sempre he volgut fer-ho tot, portar-ho tot. No nomes això sinó que a més ho volia fer perfecte i el més aviat possible. Ho volia fer tot alhora.

    Pensava més en el que la resta esperaven o el que jo creia que necessitaven de mi abans de pensar en el que jo necessitava o fins on podia jo arribar.

    Això em portava a situacions en que em trobava que tot i sentir que ja no podia més continuava fent.

    Quan això passava em desbordava però jo encara continuava fent i això em portava a una situació encara més elevada d’estrès.

    La Sophia em va ajudar molt. Em va fer veure que no era bo ni per a mi ni tampoc ho era per a la resta de persones que m’envolten.

    Després d’analitzar les diverses situacions que em provocaven estrès (que n’eren unes quantes) em va donar solucions pràctiques. Al principi costa perquè has de passar de fer el que sempre has fet a implementar canvis d’alguns més fàcils (per exemple, no planificar-ho tot al segon) deixa marge als imprevistos i d’altres que em van costar una mica més, no gaire per això, però sí que em van portar una mica més de temps (per exemple deixar coses per a que les faci una altra persona) no portar tot el pes de les situacions jo sola.

  11. Mercè ha dit:

    El programa l’Estress a ratlla ha canviat la meva vida totalment. Abans no escoltava les meves necessitats i sentiments perquè volia satisfer els que estaven al meu voltant. Això va fer que durant més de 10 anys augmentés el meu pes considerablement, no estigues satisfeta amb la meva vida i visqués com si estigues morta per dintre. Ara he pres les regnes i puc decidir què és el que.vull fer.

    M’he sentit molt identificada amb els comentaris anteriors al meu ja que expressen perfectament diverses qüestions que passaven a la meva vida: el perfeccionisme, el voler controlar-ho tot, el abastar més feina que la que pots assumir o el voler agradar a tothom en són alguns exemples.

    La Sophia m’ha ajudat molt en el meu camí detectant què m’estressava i com podia deslliurar-me d’aquestes situacions. Encara queda molt per recórrer però em puc posar un 10.

    Bruixa1970

    • Sophia Blasco ha dit:

      Gràcies Mercè! Les dones som molt donades a ser per als altres, forma part de l’educació que ens ha forjat. N’estic molt i molt contenta d’haver-te acompanyat en aquest procés.

  12. floraruiz ha dit:

    No tengo palabras para agradecer el cambio ocasionado.Me libere de la culpa , de las presiones, de lo que pensara la gente.Actualmente he dejado de trabajar para disfrutar la vida ,aquella que antes me ocasionaba angustia y sufrimiento hoy es un gozo.Me dedico a mi y a lo que me gusta , y a disfrutar de la gente que quiero y me quiere.Desde gimnasia , hasta talleres y en marcha participar en un voluntariado, algo impensable hace apenas seis meses, realmente no me valia la pena vivir asi, cuando pedi ayuda a Sophia ya no podia seguir asi , nunca imagine que con unas pautas sencillas , claras y directas mi vida diera un cambio radical .Hoy en proyecto ganar en salut es una prioridad en mi vida, salut que el estres me iba quitando poco a poco , ahora acabo su tiempo y empieza el mio , practicamente empiezo a vivir con un prisma diferente frente a las adversidades, atras queda la angustia y me permito ser feliz.¿ hay alguna cosa material que valga este cambio?Siempre agradecida te mando un abrazo.

  13. Clara ha dit:

    Després dels cinc anys més durs i difícils de la meva vida (malaltia, mort i dol per la mare) vaig arribar a un punt on veia que des de feia temps portava un núvol a sobre, un garbuix d’intuïcions, experiències, raons i emocions que no s’aclarien, que entraven en contradicció, que em seguien i es feien la traveta l’una a l’altre, i me la feien a mi. No podia sortir d’aquest cercle i em venien totes les pors, com si les cridés, com si les hagués portat posades des de sempre, com si la por fos jo.
    Dos episodis seguits en el temps em varen fer veure que havia de desfer aquest embolic perquè no podia anar arrossegant pors i culpes que tenia que sabia que no eren meves, que no em pertanyien. Per què m’haurien de pertànyer? I ni que fossin meves, per què me les hauria de quedar? Havia d’escollir seguir igual o intentar posar ordre. I vaig trucar la Sophia.

    El primer pas va ser la interpretació dels fets. Tenia la sensació que em boicotejava, que era jo qui portava un quintacolumnista dins que cridava constantment el mal temps, que m’equivocava i m’equivocaria sempre i sempre tindria por d’equivocar-me de nou. La por em paralitzava, com a l’escola, que ho has de fer tot bé. Però al laboratori, el triomf està fet de mil errors.
    El segon pas era veure els elements en comú d’aquests dos episodis: la por i la culpa i la relació entre elles. La meva intuïció em deia la culpa que sentia no era meva, però la sentia. I com que la sentia me la feia meva, sense poder re-ubicar-la o esborrar-la, i aquella bola de culpa em feia entrebancar amb tot, i em creava més por, i més culpa.

    La Sophia em va explicar que la culpa te a veure amb la supervivència. Amb el grup, la família, la protecció. La cosa nostra. I vaig veure clar el que sempre havia sentit: que la culpa em ve des del moment que vaig néixer, des del moment que vaig prendre el lloc al meu germà de sis anys.El que em feia jugar a pilota i sempre me la prenia, l’enfoteta que des del seu pedestal de perfecció menystenia a tothom, i a mi també. Per petita, per tonta, per nena, per eixelebrada, per frívola, per poc seriosa, per poca cosa.

    No et pensis pas que el meu germà és mala persona. De fet, me l’estimo molt, paradoxes de la vida, i contradiccions amb les que has de viure.Per això em feia mala sang que estigués enfadat perquè la meva mare m’hagués deixat un tros de pastís que ell creia seu . Vaig arribar a pensar a cedir-li, a donar-li – quina bestiesa! per tal que estigués content i que tot fos com abans (res serà com abans, afortunadament). Gràcies mare. T’ho agraeixo de tot cor, i cuidaré el que m’has cedit i ho faré bonic i ho faré créixer, i ho utilitzaré a fi de bé.

    La Sophia m’ha fet veure les relacions de poder i d’on venia aquesta culpa que no és meva i que em feia jugar a perdre sempre. La relació asimètrica que sempre he tingut amb el meu germà perfecte. Fins que la mare va morir i ens vàrem haver de re-ubicar tots. L’estimaré igual, però no intentaré fer-lo feliç. Seré la dolenta per sempre, i m’agrada i m’allibera, perquè no tinc ganes de jugar a perdre ni a sentir-me culpable quan guanyo.
    I ara em sento amb la raó i l’emoció més en línia amb l’inconscient i la intuïció

    Sensacional Sophia, gràcies!

    • Sophia Blasco ha dit:

      A les relacions asimètriques sempre hi ha qui guanya i hi ha qui perd, i som les dones, la majoria de les vegades, les que juguem a perdre, Ens han educat per a ser per als altres, negant-nos els drets i atribuint-nos els deures; aquestes relacions asimètriques ens fan entrar en conflicte intern tard o d’hora. I quan decidim respectar-nos, som dolentes.
      Gràcies per explicar-nos la teva experiència, Clara.

  14. Mina ha dit:

    Hi ha moments o situacions a la vida que tot i no ser grans terrabastalls et produeixen un neguit, una pèrdua de confiança, una pèrdua de l’alegria de viure, d’il.lusions. Com si en un moment tot allò que abans estava bé , ja no ho estés. Crec que senzillament el got es va omplir i d’alguna manera tots els fonaments van començar a trontollar. Va ser en aquest moment en que vaig tenir la gran sort de “treballar plegades” -com diu ella – amb la Sophia. Vam anar investigant tots aquests fonaments basats en algunes creences no pas gaire correctes. Creences tant pel que feia a mi mateixa; el sentiment de vulnerabilitat, la poca confiança en mi mateixa, l’autoexigència, el sentiment de culpabilitat, la por a l’error, com pel que feia a la relació amb les altres persones, desnivell entre drets i deures, relacions tòxiques de poder, la por a les relacions,….tot plegat una motxilla massa pesada per seguir. Amb la Sophia vam anar en enderrocant aquestes creences clarament limitadores, vam anar traient tots aquests pesos de la motxilla , eliminant el constrenyiment que m’oprimia i creant unes bones bases per seguir creixent dia a dia. Com n’estic d’agraïda ! I quina satisfacció en adonar-me del grau d’empoderament que he aconseguit amb la seva ajuda. Perque sento i me n’adono que la meva vida és meva!
    Sé que encara em queda camí, coses per refer, per construir, però el més important és que…JA NO TINC POR!
    Gràcies SOPHIA!

    • Sophia Blasco ha dit:

      N’estic molt contenta d’haver-te ajudat a defensar els teus drets, a apropiar-te de la teva vida, a alliberar-te de la por i a empoderar-te. Gràcies Mina! Per a mi també és una satisfacció!

  15. Judit ha dit:

    L’estrès deu tenir més de 1000 cares i per això a vegades no és fàcil posar-li nom ni trobar-hi una solució.
    Personalment he tingut èpoques de molt volum de feina, que suposen un estrès controlat o almenys amb data de caducitat. Però aquesta vegada era diferent. Era degut a diversos motius, no tan evident però el resultat era que em sentia cansada i fins i tot una mica abatuda. Jo que sóc una persona vital! No sabia molt bé a què atribuir-ho, i el pitjor, no sabia per on començar o com gestionar-ho. I com tot, si no es fa res la pilota es va fent més gran.
    Gràcies a la feina feta amb la Sophia ara tinc unes quantes eines per tenir l’estrès sota control. Gràcies Sophia ;)

  16. Amada ha dit:

    El estrés seguramente se manifiesta de muchas formas. Personalmente, creo que he podido controlarlo con las charlas que he mantenido con Sophia y poniendo en práctica los apoyos que me ha proporcionado a lo largo de nuestros encuentros.
    Muchas gracias Sophia!!

  17. Sophia Blasco ha dit:

    Gràcies Amada, estic molt contenta d’haver pogut ajudar-te a posar l’estrès a ratlla!

I tu, què en penses? Explica'ns-ho!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

La teva sessió de regal, d'Isabel Mas

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book
%d bloggers like this: