Adaptada de “Beat Stress With These 7 Quick Tips”, d’UrbaneWomenMag, Flickr
Si pateixes insomni, cansament, tensió, irritabilitat o t’estàs engreixant, potser estàs suportant un excés d’estrès.
El programa L’estrès, a ratlla! t’ajudarà a identificar què t’animadversiona, què t’indigna, què t’irrita, què et desborda, què et treu de polleguera; en definitiva, què t’està estressant. I a definir què pots fer per posar l’estrès a ratlla definitivament.
Opinions de persones que ho han aconseguit.
Diversos estudis han posat en evidència que l’estrès impacta en la salut. La forma com gestionem l’estrès afecta els nostres nivells de colesterol, l’estrès crònic augmenta la probabilitat d’accident cerebrovascular en un 400% i també augmenta el risc de patir un atac de cor, provoca Alzheimer, danya l’ADN i provoca sobrepès i obesitat.
Segueix el programa L’estrès, a ratlla!, guanyaràs qualitat de vida i milloraràs la teva salut. Puc ajudar-te a aconseguir-ho, concerta la teva sessió de regal ara mateix!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Sophia Blasco: Coaching personal 
Gràcies Sophia! Per mi el programa ha estat de gran ajuda per superar les situacions que em causaven estrès i ansietat. He après a establir els mecanismes de caire més pràctics i de planificació per evitar les situacions estressants, he après a responsabilitzar-me només del que em pertoca i depèn de mi, i he après a re-ubicar-me, re-interpretar i fer-me forta en el pla emocional per afrontar també situacions d’estrès. Ara ja tinc les eines i he començat a fer un gran pas endavant cap al meu benestar i la meva tranquil·litat emocional. Estic molt contenta!
Quin goig que n’estiguis tan contenta!
Gràcies, Isabel!
El programa l’estrès a ratlla m’ha ajudat a identificar de forma molt senzilla les claus que em van fer entrar en una crisi d’ansietat. Normalment ens trobem força desorientats en aquestes situacions, per això va ser molt important trobar a la Sophia que escoltant-me em va ajudar a entendre el que passava i així vaig poder introduir petits canvis en les meves accions i actituds per afrontar el problema. En definitiva el seu suport va ser clau per trobar la forma de superar la situació, pas a pas i de manera continuada des de la primera visita fins que ja em vaig sentir amb força per seguir el camí tot sol. Gràcies.
Gràcies, Emili.
Identificar què ens estressa és clau per posar l’estrès a ratlla.
Vaig conèixer la Sophia el juliol del 2015, als tallers. Em trobava en una època de canvis en la meva vida, alguns volguts, altres imposats…. la feina, els fills, els sentiments…. Un garbuix que em va portar estrès i un gran augment de pes.
Vam tenir llargues converses, ha estat un procés llarg amb baixos i alts, i ella sempre ha estat, sempre hi es.
He après a escoltar-me, a afrontar el que m’envolta d’un altre manera, a buscar la part positiva de tot. A somriure, a valorar-me…. a valorar tot el que m’envolta i els que m’envolten… A seguir endavant…
Gràcies Sophia!!!
Gràcies Marta, podem estar ben satisfetes! Juntes hem posat l’estrès a ratlla!
A vegades al llarg de la vida et trobes amb oportunitats que no has de deixar pasar: una bona feïna, conèixer persones excepcionals…
A mi em va passar fa sis mesos quan vaig conèixer a la Sophia en un taller. Parlava de les pèrdues,de com vivim les nostres pèrdues. En aquell moment jo estava molt angoixada per la por a pèrdre al meu fill i el meu marit. Feia quatre anys ja havia pèrdut una pèrsona molt estimada i no ho estava gestionant bé.
La Sophia ès una persona en la que t’hi trobes bé rapidament, et dona confiança, t’escolta i deseguida sap com ets i el que t’esta passant. En aquest temps m’ha ajudat a superar les meves pors entre moltes altres coses. La meva vida i la de la meva familia ha canviat en els darrers mesos a millor i espero que això continuï.
Moltes gracies Sophia
Gràcies Ana, me fa molt de goig el teu comentari.
Per mi, aparèixer la Sophia en la meva vida ha estat com rebre un regal, embolcallat de tendresa, acolliment i paciència, per després descobrir el contingut del present, que és el d’una persona que adora la seva feina i que tossudament vol que te’n surtis i siguis feliç. Això no és fàcil de trobar i que a més en poc temps t’entengui, capti el que passa i t’ escolti sentin-te com única. A mi l’ angoixa, les crisis d’ansietat, estaven una mica cronificades en el temps i quasi havia assumit que no en sortiria. Amb el treball que hem anat fent,llarg i a voltes dolorós perquè es removien coses, estic conseguint crear com uns ciments nous, respecte als que tenia. M’ha ajudat a descobrir estimuls, situacions, persones que em generaven l’angoixa i sobretot a tenir una mena de cosmo visió diferent de la realitat,que la tenia distorsionada i anava sempre cap a la adversitat. Crec que podria dir que a poc a poc i amb esforç emprant les pautes que m’ha anat donant podré viure d’una forma diferent i tranquil.la. Queda feina però no se com agraÏr la generositat a la Sophia.
L’Estimo.
Gràcies Marta!
Amb aquests nous ciments que esments has començat a guanyar tranquil·litat, serenor i harmonia.
Gràcies per confiar en mi.
Después de 27 años seguidos en la compañía, este verano “toque” fondo…….entre en un estado de cansancio mental/ansiedad/debilidad, provocado por la cada vez más, exigencia del propio puesto. A través de un familiar, contacte con Sophia, una vez le expuse mi situación personal, me hizo ver de manera clara y rápida, mi rol sobredimensionado. Ella me ha sabido resituar (actuar dentro de mi poder ejecutivo, relativizar, entender los niveles de confidencialidad etc…..), esto me esta llevando a ser otra persona, en los profesional/personal, disfrutando de nuevo y por encima de todo, siendo feliz!!!
Gràcies Miquel, ha estat un goig treballar plegats i aconseguir tan bons resultats. N’estic molt contenta!
[…] De tant en tant em crida l’atenció alguna temàtica abordada i sovint trobo interès en el que escriu. Així ha estat en aquest cas: L’estrès a ratlla! […]
La Sophia m’ha ajudat, entre moltes d’altres coses, a adonar-me d’on procedeix l’estrès en diferents rols de la meva vida. És una persona amb molt ull i que detecta ràpidament quins són els conflictes que ens fan patir. No puc dir que ja hagi acabat de posar l’estrès a ratlla però si que puc detectar les causes que me’l provoquen. Seguirem treballant!
Una satisfacció treballar amb tu.
Identificar els estressors és clau per posar l’estrès ratlla, hem guanyat molt i anem ben encaminades!
Gràcies Mònica!
Estic molt agraïda d’haver pogut compartir la meva experiència amb la Sophia i de la seva ajuda. És una persona amable i ràpidament es posa en la teva situació. Ni que hagi sigut una sola sessió, m’han anat molt bé els seus consells, els quals estic posant en pràctica, i poder parlar i raonar alguns aspectes del dia a dia. Fins a la propera, moltes gràcies Sophia!
Gràcies Laura, n’estic molt contenta!
Des de sempre he volgut fer-ho tot, portar-ho tot. No nomes això sinó que a més ho volia fer perfecte i el més aviat possible. Ho volia fer tot alhora.
Pensava més en el que la resta esperaven o el que jo creia que necessitaven de mi abans de pensar en el que jo necessitava o fins on podia jo arribar.
Això em portava a situacions en que em trobava que tot i sentir que ja no podia més continuava fent.
Quan això passava em desbordava però jo encara continuava fent i això em portava a una situació encara més elevada d’estrès.
La Sophia em va ajudar molt. Em va fer veure que no era bo ni per a mi ni tampoc ho era per a la resta de persones que m’envolten.
Després d’analitzar les diverses situacions que em provocaven estrès (que n’eren unes quantes) em va donar solucions pràctiques. Al principi costa perquè has de passar de fer el que sempre has fet a implementar canvis d’alguns més fàcils (per exemple, no planificar-ho tot al segon) deixa marge als imprevistos i d’altres que em van costar una mica més, no gaire per això, però sí que em van portar una mica més de temps (per exemple deixar coses per a que les faci una altra persona) no portar tot el pes de les situacions jo sola.
Ha estat una satisfacció poder acompanyar-te posant l’estrès a ratlla, gràcies Aida!
El programa l’Estress a ratlla ha canviat la meva vida totalment. Abans no escoltava les meves necessitats i sentiments perquè volia satisfer els que estaven al meu voltant. Això va fer que durant més de 10 anys augmentés el meu pes considerablement, no estigues satisfeta amb la meva vida i visqués com si estigues morta per dintre. Ara he pres les regnes i puc decidir què és el que.vull fer.
M’he sentit molt identificada amb els comentaris anteriors al meu ja que expressen perfectament diverses qüestions que passaven a la meva vida: el perfeccionisme, el voler controlar-ho tot, el abastar més feina que la que pots assumir o el voler agradar a tothom en són alguns exemples.
La Sophia m’ha ajudat molt en el meu camí detectant què m’estressava i com podia deslliurar-me d’aquestes situacions. Encara queda molt per recórrer però em puc posar un 10.
Bruixa1970
Gràcies Mercè! Les dones som molt donades a ser per als altres, forma part de l’educació que ens ha forjat. N’estic molt i molt contenta d’haver-te acompanyat en aquest procés.
No tengo palabras para agradecer el cambio ocasionado.Me libere de la culpa , de las presiones, de lo que pensara la gente.Actualmente he dejado de trabajar para disfrutar la vida ,aquella que antes me ocasionaba angustia y sufrimiento hoy es un gozo.Me dedico a mi y a lo que me gusta , y a disfrutar de la gente que quiero y me quiere.Desde gimnasia , hasta talleres y en marcha participar en un voluntariado, algo impensable hace apenas seis meses, realmente no me valia la pena vivir asi, cuando pedi ayuda a Sophia ya no podia seguir asi , nunca imagine que con unas pautas sencillas , claras y directas mi vida diera un cambio radical .Hoy en proyecto ganar en salut es una prioridad en mi vida, salut que el estres me iba quitando poco a poco , ahora acabo su tiempo y empieza el mio , practicamente empiezo a vivir con un prisma diferente frente a las adversidades, atras queda la angustia y me permito ser feliz.¿ hay alguna cosa material que valga este cambio?Siempre agradecida te mando un abrazo.
Estic molt i molt contenta dels guanys que has aconseguit, ha estat un autèntic alliberament. Enhorabona!
Després dels cinc anys més durs i difícils de la meva vida (malaltia, mort i dol per la mare) vaig arribar a un punt on veia que des de feia temps portava un núvol a sobre, un garbuix d’intuïcions, experiències, raons i emocions que no s’aclarien, que entraven en contradicció, que em seguien i es feien la traveta l’una a l’altre, i me la feien a mi. No podia sortir d’aquest cercle i em venien totes les pors, com si les cridés, com si les hagués portat posades des de sempre, com si la por fos jo.
Dos episodis seguits en el temps em varen fer veure que havia de desfer aquest embolic perquè no podia anar arrossegant pors i culpes que tenia que sabia que no eren meves, que no em pertanyien. Per què m’haurien de pertànyer? I ni que fossin meves, per què me les hauria de quedar? Havia d’escollir seguir igual o intentar posar ordre. I vaig trucar la Sophia.
El primer pas va ser la interpretació dels fets. Tenia la sensació que em boicotejava, que era jo qui portava un quintacolumnista dins que cridava constantment el mal temps, que m’equivocava i m’equivocaria sempre i sempre tindria por d’equivocar-me de nou. La por em paralitzava, com a l’escola, que ho has de fer tot bé. Però al laboratori, el triomf està fet de mil errors.
El segon pas era veure els elements en comú d’aquests dos episodis: la por i la culpa i la relació entre elles. La meva intuïció em deia la culpa que sentia no era meva, però la sentia. I com que la sentia me la feia meva, sense poder re-ubicar-la o esborrar-la, i aquella bola de culpa em feia entrebancar amb tot, i em creava més por, i més culpa.
La Sophia em va explicar que la culpa te a veure amb la supervivència. Amb el grup, la família, la protecció. La cosa nostra. I vaig veure clar el que sempre havia sentit: que la culpa em ve des del moment que vaig néixer, des del moment que vaig prendre el lloc al meu germà de sis anys.El que em feia jugar a pilota i sempre me la prenia, l’enfoteta que des del seu pedestal de perfecció menystenia a tothom, i a mi també. Per petita, per tonta, per nena, per eixelebrada, per frívola, per poc seriosa, per poca cosa.
No et pensis pas que el meu germà és mala persona. De fet, me l’estimo molt, paradoxes de la vida, i contradiccions amb les que has de viure.Per això em feia mala sang que estigués enfadat perquè la meva mare m’hagués deixat un tros de pastís que ell creia seu . Vaig arribar a pensar a cedir-li, a donar-li – quina bestiesa! per tal que estigués content i que tot fos com abans (res serà com abans, afortunadament). Gràcies mare. T’ho agraeixo de tot cor, i cuidaré el que m’has cedit i ho faré bonic i ho faré créixer, i ho utilitzaré a fi de bé.
La Sophia m’ha fet veure les relacions de poder i d’on venia aquesta culpa que no és meva i que em feia jugar a perdre sempre. La relació asimètrica que sempre he tingut amb el meu germà perfecte. Fins que la mare va morir i ens vàrem haver de re-ubicar tots. L’estimaré igual, però no intentaré fer-lo feliç. Seré la dolenta per sempre, i m’agrada i m’allibera, perquè no tinc ganes de jugar a perdre ni a sentir-me culpable quan guanyo.
I ara em sento amb la raó i l’emoció més en línia amb l’inconscient i la intuïció
Sensacional Sophia, gràcies!
A les relacions asimètriques sempre hi ha qui guanya i hi ha qui perd, i som les dones, la majoria de les vegades, les que juguem a perdre, Ens han educat per a ser per als altres, negant-nos els drets i atribuint-nos els deures; aquestes relacions asimètriques ens fan entrar en conflicte intern tard o d’hora. I quan decidim respectar-nos, som dolentes.
Gràcies per explicar-nos la teva experiència, Clara.
Hi ha moments o situacions a la vida que tot i no ser grans terrabastalls et produeixen un neguit, una pèrdua de confiança, una pèrdua de l’alegria de viure, d’il.lusions. Com si en un moment tot allò que abans estava bé , ja no ho estés. Crec que senzillament el got es va omplir i d’alguna manera tots els fonaments van començar a trontollar. Va ser en aquest moment en que vaig tenir la gran sort de “treballar plegades” -com diu ella – amb la Sophia. Vam anar investigant tots aquests fonaments basats en algunes creences no pas gaire correctes. Creences tant pel que feia a mi mateixa; el sentiment de vulnerabilitat, la poca confiança en mi mateixa, l’autoexigència, el sentiment de culpabilitat, la por a l’error, com pel que feia a la relació amb les altres persones, desnivell entre drets i deures, relacions tòxiques de poder, la por a les relacions,….tot plegat una motxilla massa pesada per seguir. Amb la Sophia vam anar en enderrocant aquestes creences clarament limitadores, vam anar traient tots aquests pesos de la motxilla , eliminant el constrenyiment que m’oprimia i creant unes bones bases per seguir creixent dia a dia. Com n’estic d’agraïda ! I quina satisfacció en adonar-me del grau d’empoderament que he aconseguit amb la seva ajuda. Perque sento i me n’adono que la meva vida és meva!
Sé que encara em queda camí, coses per refer, per construir, però el més important és que…JA NO TINC POR!
Gràcies SOPHIA!
N’estic molt contenta d’haver-te ajudat a defensar els teus drets, a apropiar-te de la teva vida, a alliberar-te de la por i a empoderar-te. Gràcies Mina! Per a mi també és una satisfacció!
L’estrès deu tenir més de 1000 cares i per això a vegades no és fàcil posar-li nom ni trobar-hi una solució.
Personalment he tingut èpoques de molt volum de feina, que suposen un estrès controlat o almenys amb data de caducitat. Però aquesta vegada era diferent. Era degut a diversos motius, no tan evident però el resultat era que em sentia cansada i fins i tot una mica abatuda. Jo que sóc una persona vital! No sabia molt bé a què atribuir-ho, i el pitjor, no sabia per on començar o com gestionar-ho. I com tot, si no es fa res la pilota es va fent més gran.
Gràcies a la feina feta amb la Sophia ara tinc unes quantes eines per tenir l’estrès sota control. Gràcies Sophia ;)
És ben cert, té més de 100 cares. Me fa molt de goig haver-te ajudat a posar l’estrès a ratlla. Gràcies Judit!
El estrés seguramente se manifiesta de muchas formas. Personalmente, creo que he podido controlarlo con las charlas que he mantenido con Sophia y poniendo en práctica los apoyos que me ha proporcionado a lo largo de nuestros encuentros.
Muchas gracias Sophia!!
Gràcies Amada, estic molt contenta d’haver pogut ajudar-te a posar l’estrès a ratlla!
Llegué a Sophia a través de una amiga. Estaba pasando por una baja por ansiedad, y la psicologa que habia visitado no me habia ayudado con la gestión de lo que estaba viviendo.
Sophia me ayudó a ver, a entender, a identificar y a gestionar.
Mi problema era el trabajo y el haber sido madre. El segundo embarazo estuvo cargado de mucha presion y tension laboral. Incluso maltrato verbal. Tuve muchos problemas para coger peso durante la gestación, y un parto a las 37 semanas, con la palcenta calcificada.
Con la maternidad, pedí una reducción de jornada, que fue “agradecida” por la empresa a la vuelta del segundo hijo, con un cambio de puesto de trabajo, no solicitado, con menos responsabiliadades, y a las ordenes de una compañera tirana, que nunca me permitió crecer ni avanzar profesionalemente. Fui anulada.
Al principio normalizas todo, o crees que es una mala racha. Incluso cuando te afecta a la salud, lo excusas. Crees que es la primavera que te deja floja, o que estás con las defensas bajas. Pero la verdad es que el strees laboral es la enfermedad, es el problema.
Yo tuve que caer mucho, tuve que tocar el fondo de mi pozo, para darme cuenta del cuanto mal me habia hecho, y cuanto habia permitido.
El strees laboral afecta en tu trabajo, en la calidad de tus tareas, en tu motivación y en tu productividad. Llegas a creer que no eres capaz, que la culpa es tuya, que no eres suficiente bueno. Pero aguantas, y pones la mejor de tus sonrisas.
Y todo eso, la tension y el strees, se va contigo a casa, donde explotas y te liberas, porque en casa ya no tienes que poner esa sonrisa falsa. Entonces, permites que el strees de tu trabajo afecte, sobretodo, a los que tienes más cerca: tu pareja, tus hijos, tu familia.
Yo llegaba a casa, y pasaba tardes llorando. Discutia constantemente, por cosas cotidianas. Me sentia muy agobiada.
Y afecta en la salud. Cuando estás más emocionalmente, todo lo demás cae. Resfriados y gripes, gastroenteritis y diarreas, migrañas y cefaleas, espalda y cervicales…son lo primero que “peta”…
Sophia me ayudó a poner nombre a mi situación. Mobbing.
Y me hizo ver que era yo la que tenia que poner fin, que era yo la que tenia que tomar las decisiones y romper con lo que era toxico en mi vida.
Me explicó que era la ansiedad, que la genera, porque, y como gestionarla.
Me hizo entender que no debia resignarme. Y me ayudó y se que me seguirá ayudando, a no caer en los mismos errores, el dia que tenga un nuevo trabajo.
Lo bueno de Sophia, es su accesibilidad, y su predisposición a escucharte, a aconsejarte y a ayudarte. Me gusta porque te lo explica las cosas, los origines, las causas. Pone nombres a las cosas para que seas tu mismo el que encuentre las respuestas para tomar las deceisiones.
Gracias Sophia por enseñarme a encontrar mis respuestas.
Gràcies Iraultza, el teu comentari és molt valuós, identificar que estem sent víctimes de mobbing és essencial. Estic molt contenta d’haver-te pogut ajudar.
Hola,
m’ha anat molt bé l’experiència per prendre distància i agafar perspectiva de les situacions en les que em trobava i m’ha donat marge i estratègies eficaces per poder millorar l’angoixa que patia degut a,moltes vegades, projeccions futures o passades que em construïa jo mateixa.
Gràcies per l’ajuda!
Jo, personalment a estat una gran eïna de gestió per mantenir a ratlla un problema. Visc més tranquila, en pau i molt més segura.
Entenc els mecanismes físics i psíquics del causant de l’estrès… sé gestionar i sobretot tinc algú que l’assessora i disposo sempre.
La meva feina és molt estressant per quantitat d’hores, per ls dificultat i les emocions que desperten. Ens hem de cuidar i em de saber poder protegir-nos i ajudar els altres. Ser millor persona i viure en pau no té preu. El que ofereix i et dóna la Sophia tampoc en té!!! Per què no la vaig conèixer abans???!!!!!! És el millor q m’ha pogut passar per ser més feliç!!! Recomenable??? No! El següent! Canvia i millora, truca a la Sophia!!!! No us fallarà!! Molta sort i que pugueu trobar això que jo ara tinc😘😘😘
Podem estar-ne ben satisfetes. Com bé dius, hi ha coses molt sagrades, com la pau i la serenor. Gràcies pel teu comentari Mireia.
Afortunada de conèixer a la Sophia que m’ha acompanyat a superar amb éxit situacions que m’estaven carregant d’estres i de malestar i que no em deixaven avançar. Ho ha fet d’una manera senzilla i entenedora, prioritzant aspectes importants i relativitzants d’altres, posant ordre i donant pautes per disminuïr l’angoixa i per ocupar-me de les coses quan toquen, i no preocupar-me abans d’hora.
Moltes gràcies pel teu suport!
L’estrès ens interessa posar-lo a ratlla i ho hem aconseguit. Podem estar-ne ben satisfetes!
Volia fer cinc cèntims del que m’ha passat, bàsicament en els últims 3 anys i agrair a la Sophia el seu suport, en tot moment, des del dia que per casualitat, vaig trobar el seu contacte a internet, tot buscant informació sobre estrès, mobbing,… Des d’aquell moment, en què vaig decidir-me a explicar-li les meves vivències, m’ha donat suport en tot moment de manera desinteressada i el més important, hi ha sigut sempre que l’he necessitat.
Tot va començar fa ara ja 8 anys, en el moment en el que vaig entrar a treballar en una empresa, com a cap comptable. Com a tal tenia accés a tota la informació relativa a moviments societaris, comptables, així com també laborals. Aquesta empresa va anar creixent i es van anar creant noves societats de manera progressiva, fins al punt que vaig detectar que hi havia algunes coses que no s’estaven fent prou bé i vaig veure que el director no se n’adonava. Vaig prendre la decisió, enlloc de marxar i buscar una altra feina, d’explicar-li i altres companys també ho van fer. Això va fer que hi haguessin canvis molt importants en l’empresa, a nivell d’organització i, sense voler-ho, de cop i volta vaig ser la responsable del departament de comptabilitat, amb 2 persones al meu càrrec i posteriorment vaig passar a ser la directora financera. Van ser moments durs i molt difícils, però veia que rebia en tot moment, la seva acceptació referent a les meves propostes i que tot s’anava desenvolupant de manera correcta i em sentia reconeguda en l’organització. Fins i tot, van pagar-me un màster que realitzava des de casa i em van permetre poder tenir un horari intensiu, per poder-ho compaginar tot.
Els problemes van començar en el moment en què vaig decidir casar-me i, sobretot tenir fills. A partir d’aquí, va semblar com si l’hagués traït. Ell mateix em va dir que quan tingués fills, tot canviaria i mai més tornaria a ser res igual i que les meves prioritats canviarien i que l’empresa passaria en segon terme. Li vaig dir que jo era molt treballadora i responsable i que m’encantava disfrutar treballant i que creia que parlant la gent s’entenia i que no pensava demanar-li reduccions de jornada, ni res de tot això, ja que volia seguir treballant. Això va quedar aquí i al cap d’uns mesos em vaig quedar embarassada. Li vaig fer saber i em va respondre amb un “ja m’ho temia això”. A partir d’aquell moment va fer que anés explicant a una meva companya del departament com funcionava tot i així podría substituïr-me el temps que fos fora per la baixa de maternitat. Tot i que sí que és cert que a mi em va deixar fora d’alguns temes i que em mantenia fora d’algunes reunions i li feia anar només a ella, tampoc em vaig voler preocupar ja que el tracte cap a mi va ser correcte i entenia que tot li expliqués perquè era la que havia de portar endavant el departament durant els següents mesos. Tot i això, el vaig advertir que en alguns aspectes era molt bona, però que tenia dubtes que pugués funcionar en alguns d’altres, ja que no repartia massa bé el temps per poder fer totes les tasques necessàries. Vaig oferir-me a fer alguna trucada durant el temps que estigués de baixa per revisar que tot funcionés correctament, però em va dir que no, que ella estava molt il.lusionada i que ell hi confiava plenament. Abans d’estar de baixa, vaig enviar mails als directors dels departaments informant-los de la nova situació i al director li vaig comentar una sèrie de temes que per mi eren primordials que es portessin a terme durant la meva absència. Així doncs, vaig estar de baixa per maternitat i quan el meu fill va tenir 2,5 mesos, vaig enviar un mail al director per tal de veure’ns i planificar la meva tornada.
A allà vaig emportar-me la sorpresa que la companya que m’havia estat substituïnt volia plegar i que jo hauria de tornar abans perquè sinó el departament quedaria desatès. En certa manera, ho vaig veure lògic, però pensava que podria parlar amb ell com a persones i arribar a un acord i no va ser així. Li vaig dir que jo tenia un horari flexible i que volia seguir-lo tenint, tot i que mai li vaig dir de fer menys de 8 hores, simplement poder-me organitzar a la meva manera, per tal que el departament pugués funcionar millor i em va dir que no, que ni pensar-ho, que a allà tots els directius farien el mateix horari i que res de flexibilitat, que això no anava bé. Mentre havia fet el màster mai va tenir cap mena de problema amb el nostre departament i això em va xocar molt. Es va enfadar i em va arribar a dir que li havia costat molts diners i jo també em vaig enfadar, però vaig anar baixant el to, ja que vaig pensar que allò se n’estava anant de mare. Em va sorprendre molt la manera com em va tractar i crec que se’n va arribar a adonar ja que fins i tot quan em vaig despedir, va voler-me fer petons i suavitzar la situació, però per mi hi va haver un abans i un després.
A la meva tornada, en una setmana, la noia em va fer el traspàs de tot el que havia fet mentre havia sigut fora i em va ensenyar a programar uns informes que fins llavors havia fet ella i que mai m’havia volgut ensenyar com funcionaven. Em va carregar tant que el mateix divendres vaig quedar “clavada” literalment i vaig agafar un pinçament i gairebé no em podia moure.
Un mes més tard, es va contractar una nova noia que havia de substituir l’anterior. A aquí afegiré que el més curiós és que en cap moment se’m va demanar el perfil que es necessitava, ja que qui decidia era el director general, però qui me n’havia de responsabilitzar era jo. A aquí vaig seguir veient que hi havia alguna cosa que no anava bé i en la reunió de presentació, va passar un fet molt curiós. Resulta que va alavar la feina que havia fet la noia que m’havia substituït mentre jo era fora i em va deixar malament davant de la nova persona que havia d’estar al meu càrrec. El pitjor de tot és que la noia que em va substituir va resultar que sabia quedar molt bé davant del director, però el problema que hi havia era que feia la feina per sobre i va deixar moltes feines inacabades i algunes van tenir conseqüències econòmiques importants per l’empresa. Tot i així, seguia tirant per terra el meu treball i fent saber a altres persones que mai havia estat tant ben informat fins llavors, com quan hi havia aquesta noia. La veritat és que fins i tot vaig arribar a dubtar de les meves capacitats.
Tot això va seguir i em vaig arribar a trobar al mig de reunions on se m’acusava de coses que jo no havia portat o que no eren responsabilitat meva i fins i tot va arribar a dir que el que hauria d’haver fet era trucar mentre estava de baixa, per dir-li quines coses havia de fer la meva companya, per tal que no les hagués deixat a mitges. Si resulta que va ser ell mateix que em va dir que no volia que ho fes.
Seguint amb això, cada vegada hi havia un nº d’empreses més elevat que s’havia de controlar, em va fer fora gent del departament perquè a ell no li queien bé i cada vegada m’exigia més i més i fins i tot em desacreditava davant la resta de gent del departament, que depenia de mi.
Durant algunes reunions m’escridassava i els meus companys ho sentien. L’endemà molts d’ells venien a preguntar-me com estava i se’n feien creus de com podia ser que em tractés d’aquella manera.
Al juliol d’aquest any 2018 vaig patir 2 episodis d’ansietat estant a la feina ja que em pressionava molt, fins al punt de tenir por fins i tot algun dia que em pegués. Un dia al meu despatx vaig tenir la sensació que si no podia tenir un informe quan ell em deia, em pegaria. Li vaig veure una cara com de boig i em vaig espantar. Vaig passar el juliol com vaig poder perquè comptava els dies exactes que em faltaven per agafar vacances a l’agost per poder desconnectar una miqueta. Cada dia al matí, quan arribava a la feina, temia el moment en què em trucaria per demanar-me que anés al seu despatx i em demanés que fes més feines a part de les que ja tenia encarregades periòdicament, ja que podia demanar-me qualsevol cosa que no tingués a veure amb la meva feina pròpiament dita. A més, eren feines que no m’explicava mai bé i havia d’investigar realment què volia, ja que no s’explicava i, a més, em tractava com si fos tonta si no ho feia bé d’inici i, a més, sempre volia que les fes molt ràpid. Aquestes feines les podia haver delegat perfectament a altres persones que hi ha havia a l’empresa que portaven temes similars, però no sé perquè me les feia fer a mi.
En aquest temps, va haver-hi 2 dies que vaig haver de portar el nen al metge i a les 3 de la tarda no era al meu lloc. Vaig portar el justificant corresponent i, a més, vaig recuperar les hores, de tal manera que vaig superar amb escreix les 8 hores que estava a la feina. Tot i això, em va cridar al despatx i em va demanar explicacions com si hagués fet alguna cosa malament. Es posava en tot el que jo feia. Semblava que estigués obsessionat amb tot el que jo feia. En aquest aspecte estava tranquil.la ja que sempre feia més de 8 hores, fins al punt de fer-ne 9 i/o 10 cada dia per poder tirar els temes endavant.
En el moment en què vaig demanar una nova persona pel departament, se’m va treure de sobre i em va buscar una persona entremig per tal que tractés amb mi. Tot i això, jo havia d’obeïr les ordres d’ell, les d’aquesta altra persona i les de la seva dona (sempre havia d’acabar fent la seva feina perquè no se’n sortia i havia de donar explicacions als treballadors de temes que a mi no em pertocaven). Això comportava que cap dels 3 alhora sabés la feina que realment requeia sobre mi i això m’angoixava ja que tots m’apretaven.
Resumint, el mes de juliol passat vaig demanar una persona nova i vaig indicar que la meva salut estava per sobre de tot allò i que jo tenia moltes ganes que tot funcionés correctament, però no tenia els mitjans a la meva disposició perquè això fos així i, per tant, no pensava tolerar que la meva salut en patís les conseqüències.
A mitjans de setembre van contractar una nova persona al departament, a qui vaig delegar molts dels temes que portava jo i que m’entretenien molt, i la meva sorpresa va venir al cap de 2 ó 3 setmanes, quan la dona del director i aquesta altra persona, em van treure del departament una altra persona que ja feia mesos que hi treballava i que sabia perfectament com anava tot. Per tant, això va fer no només que hagués de dedicar temps a la nova persona, sinó que li haguéssim de delegar tasques que fins llavors feia la persona que teníem al departament i, en conseqüència, que es perdés més temps de l’esperat i que aquesta persona nova no pugués estar disponible per fer més feina que fins llavors no podíem fer i, a més ens tornéssim a quedar amb el mateix nº de persones que teníem, tot i haver-hi moltíssima més feina que mai.
Tot plegat, juntament amb el fet que vaig haver-me de posar al capdavant d’un nou projecte que hi havia i que afectava a totes les empreses, tot i que m’agradava molt fer-ho perquè m’agraden els reptes i disfrutava organitzant-ho tot i parlant amb els companys del departament i també altres directors, va fer que la meva salut anés minvant de manera més acusada. Fins llavors ja em trobava que moltes setmanes arribava al dijous estant esgotada i cada vegada em venia l’esgotament més aviat, fins al punt que dimarts a la tarda o dimecres al migdia ja no podia amb la meva ànima. A part d’això, em trobava que el cap de setmana estava “morta”, que no podia, que estava esgotada i havia de reposar moltíssim. Revisant la situació, m’adono que vaig passar uns mesos des que vaig tornar a la feina, en què la meva salut va anar deteriorant-se. Recordo haver passat els 4 dies de setmana santa al llit, amb febre, quan resulta que jo mai a la vida havia tingut febre d’aquesta manera. També, al juliol, abans de poder agafar vacances a l’agost, em van sortir unes tatxes per tota la boca i era la primera vegada a la meva vida que em passava això. Amb perspectiva m’adono que la meva salut es va anar deteriorant progressivament i això era un avís que alguna cosa no anava bé i, tot i això, jo m’esforçava per fer tota la feina bé, posar-me al capdavant de tot, seguir assumint responsabilitats i, si calia, fent més hores per poder-ho tenir tot apunt i que el director no es queixés i estigués content.
Al final, el meu cos se’n va ressentir i un dilluns al matí (de finals de novembre 2018), després d’haver-me passat el dia anterior al llit trobant-me marejada sense explicació, vaig desmaiar-me mentre m’estava fent l’esmorzar, sort que un familiar meu em va agafar, sinó hagués caigut al terra. Vaig estar apunt de tornar a la feina just després d’això, però a casa em van fer veure que no, que hi havia alguna cosa que no anava bé.
Vaig anar a urgències i em van indicar que tot estava bé, però calia que reposés. A més, el fet s’agreujava ja que estava embarassada de gairebé 4 mesos. L’endemà vaig anar a treballar i, tot i que semblava que tot anava bé, vaig notar que anant amb cotxe, de cop notava com si les mans em suessin i em van quedar els dits ben freds. A l’arribar a la feina, pujant l’escala, el cap em rodava i una vegada vaig ser allà, i estava asseguda a la meva cadira, em va venir una deixadesa tan gran a tot el meu cos, que no tenia força ni per aguantar els braços. Tot i això, vaig seguir treballant tot el dia i atenent a tothom qui em demanava la meva col.laboració. L’endemà al matí vaig seguir treballant i a la tarda, quan li vaig explicar al ginecòleg què m’havia passat I la situació que estava vivint a la feina sobretot des dels últims 15 mesos, em va dir ràpidament que em feia un informe i que agafés la baixa immediatament.
Des de llavors, estic de baixa i he passat moments molt dolents, sobretot anímicament, ja que mai hagués pensat que el meu cos em fallaria, pensava que ho podría controlar sense problemes. M’he arribat a sentir culpable d’agafar la baixa, de no haver pogut seguir endavant amb el projecte de la feina (per mi la part professional és molt important) i m’he fuetejat pensant que potser havia fet alguna cosa malament que havia provocat que em tractessin malament durant tot aquest temps. Però la realitat no és aquesta, la realitat n’és una altra de ben diferent, ja que la meva responsabilitat i dedicació al treball i la meva sumissió al mateix, han fet que no hagi estat veient la realitat del que estava passant. Estava patint un maltractament psicològic brutal i això m’ha acabat passant factura a mi i també a la meva familia, ja que són els que realment ho han estat patint durant tot el temps que ha durat aquest maltractament a la feina. El problema és que moltes vegades un mateix, quan es troba al mig de tot plegat, no se n’adona i ho veu tothom, menys el propi interessat. Per tant, us aconsellaria que si mai us trobeu amb quelcom similar, preneu una decisió ferma i abandoneu aquesta feina o situació que us està emmalaltint. Hi ha vida més enllà d’aquest lloc, segur, no ho dubteu! Ara mateix no sé què serà de la meva vida professional, però el que sé és que he fet el correcte i segur que hi ha algú que m’oferirà una nova oportunitat i valorarà els meus esforços. Mentrestant, no he tornat a tenir l’angoixa ni l’ansietat que tenia cada dia al matí tot anant cap a la feina i tampoc he patit cap altre desmai ni mareig que m’hagi impossibilitat, ni tampoc m’ha tornat a maltractar ningú. De feina no n’hi ha cap de perfecte, però no s’ha de permetre mai que et menystinguin, t’infravalorin i et facin dubtar de les teves pròpies capacitats. Si creieu que us esteu trobant amb quelcom similar al que jo he viscut, si us plau, demaneu ajuda i veureu que ho podeu superar. Per mi, la Sophia, ha sigut clau en fer-me obrir els ulls i en donar-me suport en tot moment. Li estic molt agraïda.
Com bé expliques, el fet de casar-te i ser mare, el cap de l’empresa ho va interpretar com una traïdoria. A partir d’aquest moment les agressions són continuades i, donada l’estructura organitzativa concreta, no hi ha capacitat de maniobra per transformar la situació, necessites sortir el més aviat possible d’aquesta empresa. El teu cos t’ho diu, la salut se’n ressent i el teu ginecòleg et prescriu la baixa i comences a recuperar-te.
Tindràs moltes oportunitats per desenvolupar la teva professionalitat. Cap empresa mereix que hipotequem la nostra salut.
Gràcies per exposar tan clarament la situació.
Vaig contactar amb Sophia fa 1 mes. Jo tenia molt de dolor i havia estat en un procès de dol. Rabia, ansietat, cap cosa per a mi… en la relació de prioritats, filla, mare, els altres… i jo???
Les sessions en Sophia m’han facilitat adonar-me que jo i soles jo podia tener el poder d’execució amb mi mateix… Jo teneia que ocupar-me de mi, i reprendre la meua cura…des de cuidar la meua alimentació… havia carregat al meu cos i a la meua ànima en més de 30 kilos en menys de 5 anys…
Ser més conscient… no enganyar-me, donar-me temps per mi… espai d’aire i llibertat… estic en procès, però es possible..
M’acompanya en aquest procés i comparteix aquesta visió de relacionar-me amb mi i amb el món que ens ha tocat viure. El més important… que ja he començat…
No cal patir, si actuar, i t’anime a que contactes amb Sophia, gran escoltadora i professional que et facilita les eïnes per a surtir d’on ja no vols estar.
Com bé expliques, quan ens ignorem, activem un conflicte intern. Vivim i ens dediquem amb cos i ànima a atendre les necessitats d’altres i desatenem les nostres. Això ens fa mal i per consolar-no, optem per consolar-nos amb opcions gens bones agreujant la situació.
Ara hem decidit escoltar-nos, respectar-nos i atendre les nostres necessitats.
Si no ens respectem nosaltres, qui ho farà?
Gràcies Conxa, el teu comentari és molt aclaridor.