[…] El que he de fer és lo meu a la meva manera, no el que pensi la gent. Adoptar aquesta regla, útil a la vida real i intel·lectual indistintament, fa la diferència entre la grandesa i la misèria. Encara que és difícil, ja que sempre trobaràs qui creu saber quins són els teus deures millor que tu. Viure adaptats a l’opinió de la majoria és fàcil; és fàcil viure segons el nostre propi criteri en solitud; però la gran persona és aquella que enmig de la multitud preserva amb perfecta dolçor la independència del seu propi criteri. […]
[…] Adoptem una reverència excessiva per les nostre paraules i actes del passat, perquè els ulls dels altres, per a apamar la magnitud de la nostra persona, compten únicament amb les nostres accions del passat, i ens resistim a decebre’ls. […]
[…] What I must do is all that concerns me, not what the people think. This rule, equally arduous in actual and in intellectual life, may serve for the whole distinction between greatness and meanness. It is the harder, because you will always find those who think they know what is your duty better than you know it. It is easy in the world to live after the world’s opinion; it is easy in solitude to live after our own; but the great man is he who in the midst of the crowd keeps with perfect sweetness the independence of solitude.[…]
[…] A reverence for our past act or word, because the eyes of others have no other data for computing our orbit than our past acts, and we are loath to disappoint them.[…]
Viure d’acord amb les pròpies conviccions i criteris et permetrà estalviar-te viure en conflicte amb tu mateixa. Acceptar-te i respectar-te et facilitarà harmonitzar-te. És del tot impossible acontentar tothom, la diversitat de punts de vista, criteris i interesos és gran.
Viure al teu aire com ens canta Frank Sinatra amb la cançó “My way” et farà sentir-te bé amb tu mateixa, t’ho ben aseguro.
Sophia Blasco: Assessora i Coach personal 