Canvi o estabilitat climàtica?

Posted on 02/07/2024 by Sophia Blasco

El pare Manuel María Carreira, doctor en astrofísica, professor e la Universitat Pontifícia de Comillas a Madrid i membre de l’Observatori Vaticà a Roma, a la conferència “Cambio climàtico” del 9 de setembre de 2012, presentà un conjunt de factors que qüestionen la narrativa oficial sobre el canvi climàtic.

A continuació recullo alguns fragments de la conferència, desitjo que t’animis a escoltar-la detingudament:

La terra és habitable per una sèrie de condicions de l’atmosfera, dels oceans, de la temperatura, de l’activitat geològica i volcànica i dels cossos i radiacions que ens arriben de l’espai; aquest conjunt d’elements fan que la Terra sigui habitable a llarg termini per a la vida humana.

Estem actualment sent testimonis d’un canvi climàtic important?
Què està provocant aquest canvi climàtic?

Més del 60% de l’efecte hivernacle que fa habitable la Terra és degut al vapor d’aigua, per això l’atmosfera terrestre ha mantingut durant milers d’anys una temperatura bastant uniforme a tot el planeta amb unes variacions de molt pocs graus.

Les mostres de gel extretes a quilòmetres de profunditat a l’Antàrtida i a Groenlàndia permeten
reconstruir la història dels canvis climàtics a la Terra.
Hi ha hagut períodes glaciars, fins i tot en èpoques en que hi havia molt anhidrit carbónic (CO2) a l’atmosfera, per tant el canvi climàtic NO és atribuible a la quantitat d’anhidrid carbónic (CO2).

La Terra rep i absorbeix la calor del Sol, aquest és un dels factors principals que afecten el clima.

Els canvis climàtics d’èpoques passades semblen atribuïbles en gran mesura a les corrents oceàniques, com la del Golf, que distribueixen la calor que la Terra rep del Sol.

L’activitat volcànica modifica l’atmosfera; l’augment de la quantitat de CO2 i les sendres de les erupcions volcàniques provoquen fenòmens que encara no podem especificar detalladament.

Si augmenta la temperatura, augmenta l’evaporació dels oceans i la quantitat de CO2 que alliberen els oceans. Hi ha més aigua a l’atmosfera, es fan núvols, i els núvols reflecteixen la llum i la calor del Sol.
És molt difícil calcular l’efecte de cadascun d’aquests factors.

El Sahara fa milers d’anys estava habitat, hi ha pintures rupestres amb animals i persones banyant-se, molt abans de la intervenció de la indústria humana, arribà un període de sequera que el van transformar en un desert. Les sequeres locals s’han produit i es produiran i és molt difícil explicar què les provoca.

Hi ha hagut canvis del nivell dels oceans, hi ha xifres molt divergents, d’unes dècimes de milímetre per any a diversos milímetres per any. Canvis que s’han donat i es donaran.

Hi ha una relació entre els cicles de les taques del Sol i la temperatura terrestre:

A Correlation between Sunspot Numbers and Earth’s Temperature Record

Hi haguè un període d’uns 70 anys durant l’Alta Edat Mitjana en que no hi haguè taques al Sol que coincidí amb un refredament notable que afectà Europa i Nord Amèrica.
El Sol ara porta un any sense taques, està començant un nou cicle, no sabem quina intensitat tindrà.
Hi ha una relació entre el cicle de les taques Solars i la temperatura de l’atmosfera, que poden provocar canvis de temperatura d’un mig grau.

Relació entre la temperatura terreste i els nivells de CO2:

Imatge mostrada a la conferència del doctor Carreira al minut 21 que reflecteix el desfassament entre temperatura i CO2

Des de l’any 1700 a l’any 2000 s’han comparat els nivells de CO2 i la temperatura terrestres.
Avui dia s’atribueix l’augment de la temperatura únicament a l’augment del CO2.
Podem reconstruir la història d’aquesta relació des de fa 150.000 anys, i podem observar un detall significatiu, els canvis en la temperatura es donen lleugerament abans que els canvis en els nivells de CO2. Primer augmenta la temperatura i llavors els oceans alliberen CO2 a l’atmosfera.
Què fa que s’escalfi l’oceà?
Aquest fenomen es observable des de fa 150.000 anys i no té cap ni una relació amb l’activitat humana.

Des de l’any 1900 fins hores d’ara, la temperatura mitja de la Terra ha augmentat 6 dècimes de grau amb un marge d’error de 2 o 3 dècimes. L’augment es va produir entre 1900 i 1940, abans de la proliferació de la indústria i dels automòbils.
De l’any 1975 a l’any 2000 la temperatura augmentà 3 dècimes de grau.
De l’any 2000 fins 2012 no hi ha hagut cap canvi apreciable.
Per tant, afirmacions que defensen que els darrers anys han estat els més calents de la història del planeta Terra no tenen fonament.
Des de l’any 800 a l’any 1300, la temperatura a Europa i Nord America fou entre 3 i 5 graus superior a la que fa avui dia. Per tant és fals que estéssim vivint l’època més calenta de la història del planeta. Llavors es conreava raïm a Anglaterra, oliveres a Alemanya i quan els viquings arribaren a Groenlandia l’anomenaren terra verda, estava coberta de pastures i en ferem asentaments. Després arribà la miniedat glaciar dels segles XVII, XVIII i XIX.
No sabem què va provocar aquest fenòmen.
No és fàcil establir una explicació coherent a tot aquest seguit de canvis.