Defugim els cants de sirena de la IA

Al llibre “Tècnica i Totalitarisme”, el professor Jordi Pigem defensa la dignitat humana i la singularitat de totes i cadascuna de les persones.
Tot seguit he recollit alguns fragments de l’entrevista “Técnica y Totalitarismo” (l’entrevista completa la trobaràs al peu de d’aquesta entrada):

Un mal ús de la tecnologia ens pot complicar la vida: mina la dignitat humana, deshumanitza i transforma les relacions humanes i les relacions de poder.

Avui s’ha multiplicat exponencialment la incertesa i ha caigut en picat la confiança en polítics, experts i mitjans de comunicació. Vivim en mig d’un colapse cognitiu, les fonts de coneixement ja no són fiables, s’han manipulat per a fer més diners, fins i tot els articles científics.

Vivim assejats per forces que conspiren per a apagar la llum de la pròpia consciència i convertir l’ésser humà en un excedent eliminable.

Necessitem fer créixer la capacitat de discerniment; el cap clar i el cor net. Fent valdre l’ull de la racionalitat i, especialment, l’ull de la contemplació, l’ull que ens possibilita intuir, veure amb claredat i sentir amb certesa interior.

Sembla com si la humanitat s’estiguès dividint en dos grups:
– Els que ens sentim criatures plenes de vida, creades per a alguna cosa més gran i prodigiosa.
– Els que aspiren a fondre’s amb màquines implant-se xips a dojo.

La Inteliència Artificial (IA), a la que el professor anomena Invasió Algorítmica, envaieix molts dels nostres espais, amenaça deixar sense feina a quasi tota la humanitat, penetra en la nostra vida interior, desvirtua les relacions, genera addiccions, comporta una pèrdua de la nostra capacitat d’esforç intel·lectual i de coneixement i ens porta a un món on les màquines créixen i les persones minvem.
El ChatGPT possibilita a alumnes d’institut, o d’universitat, fer un treball amb un clic, un treball adaptat per a ells; és una invitació al NO esforç per a minvar-nos l’atenció, l’empatia i la intel·ligència.
Hi ha indicis clars que la intel·ligència mitjana de les persones als països occidentalitzats ha caigut en picat.

Vivim una situació sense precedents a l’història de la humanitat on l’amenaça va contra el nucli de la persona humana.

La identitat digital implica que hi ha un mecanisme electrònic que enregistra totes i cadascuna de les accions que una persona fa, o deixa de fer, obrint la porta a un sistema de control social absolut. Què llegeixes? Per quines webs navegues? Amb quines persones te relaciones? Són considerades adequades pel règim?
Avui, la majoria portem amb nosaltres aparells que enregistren tot el que fem, fins i tot sembla que ens escolten.
Mai a la història cap tirà ha ostentat un nivell de control semblant.

Necessitem orientar-nos per la nostra llum interior, per la intuició.
Quan ens envaeixen la por i la incertesa, quan ens distraiem i quan calculem, la nostra llum interior minva; afirma el professor Jacques Lusseyran . El professor Lusseyran, l’any 1972, a la conferència “Contra la contaminació del yo” diu: La ràdio, la televió i els diaris estan deixant sense criteri les persones; estàn destruint el nucli de la persona humana.
Vivim en un estat com de somnolència amb la llum interior apagada.
S’ha conspirat per tancar-nos l’ull de la contemplació i estan treballant per tancar-nos també l’ull de la raó i reduir-nos a un conjunt de dades biomètriques quantificables.
Al professor Lusseyran l’amoïnaven els mitjans de comunicació del seu temps, què diria del TikTok, del Netflix, o de l’Amazon Prime? La majoria del que ens arriba d’aquestes plataformes promou la renuncia a la nostra essència humana i la distracció sostinguda.

El professor Pigem afirma que la foscor mai no podrà acabar trionfant.

Què podem fer per a barrar el pas a aquest totalitarisme digital.-
Tot allò que motiva l’essència de l’existència humana: els valors ètics, espirituals, estètics, socials, de justícia i l’amor mai no podran reduir-se a bits, sorgeixen del cor, de l’ull de la contemplació.

• Mantenint-nos connectats, conreant i desenvolupant la connexió amb nosaltres, amb el cel, amb la terra, amb la humanitat, amb la vida. Quan estem connectats més enllà de les coses materials, més enllà de la pell, amb profunditat, trobem la força per a resistir les aberracions actuals.
• A més a més, ens cal exercir la capacitat de discerniment.
  No som simples conjunts de molècul·les, àtoms i informació com volen fer-nos creure.
• Practiquem el goig de conversar, de meravellar-nos d’una posta de Sol, de fascinar-nos davant una obra d’art, d’enamorar-nos.
• Fem un esforç de discerniment per a adonar-nos de que la majoria del que ens estan oferint des del poder no representa cap ni un progrés per a la humanitat; és progrés per a les màquines, per als accionistes de les empreses tecnològiques.
• Defugim seduir-nos per aquests cants de sirenes que prometen un món millor, un món que amenaça eliminar més del 90% dels llocs de treball, que pretén reduir-nos a estar pendents de les dades i no de la dimensó profunda de la nostra existència.
• Recordem qui som; fem un esforç de discerniment i connectem-nos amb altres persones que també s’adonen d’aquesta barbaritat i fem pinya per a resistir aquestes embrancides contra el nucli de la persona humana.
• Constituim grups de resistència guiats per la nostra força interior oposant-nos a les embranzides deshumanitzadores de la digitalització disfressada de progrès, igualtat i sostenibiltat. Mai no hi havia hagut tanta desigualtat a la Terra.

La complacència en l’automatització ens fa vulnerables. Yuval Harari fins i tot ens suggereix que si hem de prendre una decisió important a la vida: Quina professió exercir? Amb qui casar-nos? Deleguem la decisió a Google, NetFlix, Amazon i Facebook. Si ho fem, deixem de ser persones i ens convertim en autòmats.

Pigem fa un analogisme: La tecnologia és com el foc; utilitzada amb contenció pot ser genial; desbocada, pot arribar a ser molt perillosa, és molt deshumanitzadora i provoca addiccions diverses.

La foscor sembla tenir un gran poder a curt termini, però corromp tot allò que toca i, a llarg termini, crea les bases per a que la llum sorgeixi amb tota plenitud.
El mite de Faust ens diu que vendre l’ànima per a obtenir poder acaba de la pitjor de les maneres possibles sempre.

El desenvolupament tecnològic és bo quan està supeditat al servei de la humanitat.
Tots els avenços de la humanitat estan amenaçats quan les màquines usurpen el lloc a l’esperit humà i es posen a pintar quadres, composar música, escriure llibres, … fent un seguit de sucedanis sense cap valor real.
La Invasió Algorítmica (IA) té tant d’intel·ligència com una flor artificial té de flor natural, sembla preciosa mentre no l’examinis, quan la toques o l’ensumes t’adones del frau, NO és una flor.
La IA és càlcul programat, sense experiència, sense consciència, sense sensibilitat; a la IA no hi ha res que mereixca ser anomenat pròpiament intel·ligència.

L’èsser humà és un microcosmos especial del conjunt de la realitat, una imatge especial de la divinitat, meravellós i ple de dignitat.

Estan intentant fer del món un lloc on les màquines timguim cada vegada més poder i les persones anessim perdent rellevància, un món profundament inhumà.

Estem vivint una distorció cognitiva i estem cridats a sortir de la caverna i veure la llum.

El metavers implica endirsar-se encara més a la caverna, caure a la foscor; una altra maniobra de distracció per a apartar-nos de la condició humana. No ens interessa perdre’ns en l’abstracció d’un món imaginari d’ulleres de realitat virtual, ens interessa viure l’experiència real autènticament, estar plenament connectades amb el cos i els sentits, despertes, amb el cor net i la ment clara.

Reduir l’èsser humà al seu codi genètic, als seus valors biomètrics, no representa l’essencia de l’èsser humà.

El transhumanisme pretén fondre i confondre humans i màquines per a anar perdent la condició humana que ens caracteritza.
Què aporten les màquines a la plenitud humana?
Hi ha persones que volen fondre’s amb les màquines, que volen aconseguir la immortalitat descarregant el seu cervell a un sistema informàtic per a poder implantar-lo a un robot. Quin nivell d’alienació tant profunda!

És del tot impossible transferir l’ull de la contemplació a un sistema informàtic. Aquests propòsits esbojarrats no poden funcionar, es fonamenten en una concepció de l’èsser humà i de la realitat absolutament errònia.

Tolkien afirma: La immortalitat no consisteix a estirar la vida biològica ja que l’autèntica immortalitat no és d’aquest món, és d’una altra dimensió de l’existència.

La dimensió més profunda de la realitat, la més substancial, no és la dimensió tangible, mesurable i comptabilitzable, és l’espiritualitat.

Vivim en una societat guiada per l’acceleració, el materialisme, encisada pels efectes sorprenents dels artilugis tecnològics que fomenta l’ego, el consumisme, el materialisme, i que deixa de banda la interioritat, la puresa del cor; on la profunditat de cada vivència reverbera en el conjunt de la realitat. No som àtoms aïllats encapçulats dins la pell; sentim les onades que ens arriben d’altres llocs, estem oberts i connectats al conjunt de la realitat.

Quan marxem d’aquest món el que més ens dol és no haver gosat ser més nosaltres mateixes, no haver aprofondit més en tot allò que ens motivava profundament.

T’animo a dedicar una estona a escoltar detingudament l’entrevista al professor Jordi Pigem que trobaràs al vídeo:

A més a més de les propostes que ens fa el professor Pigem, afegiria practicar la desobediència. Recorda, No mana més qui més mana, sinó qui menys creu.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach