Imagina’t que ets un somriure que maquilla qualsevol cara.
Imagina’t que ets únic, i el món està fet a la teva mida.
Imagina’t que viure és bonic, i cada instant és tota una vida.
Imagina’t que ets la millor cançó que ha parit una guitara.
Imagina’t que ets la llum que estrena la matinada.
Imagina’t que la teva existència és la màgia d’un conte de fada.
Imagina’t que els teus desitjos urpen des del port de l’esperança.
Imagina’t que els que t’estimen t’ho declaren tots a la vegada.
Imagina’t que demà començaràs a viure de debò.
Imagina’t que la sort que tens no la té ningú.
Perquè ets viu, potser?
Imagina’t que engegar l’alegria és possible.
Imagina’t que has quedat amb ella a la cantonada.
Imagina’t que ets una ampolla amb un missatge.
Imagina’t que el mar et porta molt lluny i tu busques la tornada.
Imagina’t que el temps no passa perquè passa.
Imagina’t que el món et ve corrents, i tu l’agafes amb una abraçada.
Imagina’t un munt de coses per saber que ets important.
Imagina’t que ets un cel sense núvol, una ànima aclarida.
Imagina’t que tot això és real,
que ets l’amo de la teva vida.
Imagina’t, de Hossain Mechaal, poema publicat Mediterrània
Sophia Blasco Castell, assessora i coach