L’innocent condemnat (conte)

Temps era temps, en plena Edat Mitjana, un home savi fou injustament acusat d’assassinat; fou portat a judici sabedor de l’escassa, o nul·la, oportunitat que tindria d’escapar de la forca.
Judici de DéuEl jutge, encarregat de condemnar-lo de totes totes, procurant aparentar que el judici fora just, va dir a l’acusat:
– Coneixent la teua fama d’home devot deixarem en mans Déu el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent, tu en triaràs un, i serà la mà del Déu la que decidisca el teu destí.
El funcionari, seguint instruccions del jutge, va preparar dos papers idèntics, tots dos amb la paraula ‘culpable‘.
Fet això, el jutge ordenà a l’acusat que triés un dels papers.
L’acusat va adonar-se del parany que li estaven preparant, respirà profundament, quedà amb els ulls tancats per uns moments i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i prengué un dels papers i se’l va engolir ràpidament.
El jutge, indignat, li va retraure iradament:
– Però, què has fet insensat? Ara, com sabrem el veredicte?
L’acusat respongué:
– És senzill. Llegint el paper que queda sabrem que deia el que ha triat Déu.
Al jutge, no li va quedar altra opció que declarar-lo innocent i l’alliberar-lo.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Nota: Conte trobat a la Xarxa d’autoria desconeguda, traduït i adaptat per Sophia Blasco.

Compartir és estimar! de Jose Mondo

Tagged with:
Arxivat a Relacions Personals
La teva sessió de regal, d'Isabel Mas

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book
%d bloggers like this: