La resignació és …

“La résignation est un suicide quotidien.”
Honoré de Balzac

La resignació és un suïcidi quotidià.
Honoré de Balzac

El Diccionari Català-Valencià-Balear atribueix a la paraula Resignar el significat de renunciar a un dret, a un benefici, a un poder, a la voluntat, a un càrrec, en benefici d’una altra persona, o autoritat.

Resignar-te t’aboca a renunciar a ser.

Honoré de Balzac, de la ViquipèdiaHonoré de Balzac fou el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de la novel·la realista. Les seves novel·les descriuen, quasi exhaustivament, la societat francesa de la seva època, ell deia que tractava de “fer-li la competència al registre civil”.

La imatge és un retrat realitzat per J. Allen St. John basat en un dibuix de Louis Boulanger’s del Museu de Tours, via la Wikimedia Commons.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Compartir és estimar! de Jose Mondo

Tagged with:
Arxivat a Frases sàvies
14 comments on “La resignació és …
  1. Mónica ha dit:

    Por a represàlies per lliure expressió, ments benestants davant de la televisió. Ments poc conscients de qui som els éssers humans i de la realitat d’aquest planeta = Resignació suïcida quotidià = És la voluntat de les altes esferes del planeta. Jo no estic resignada i mai em resignaré.
    Antes muerta que resignada.
    Gracies Sophia per els post

    • Sophia Blasco ha dit:

      Com bé dius, la resignació ens aboca a sotmetre’ns, a cedir però, si optem per resignar-nos, quan viurem?
      M’agrada que t’agradi, Mónica.

      • Mónica ha dit:

        MAI Sophia.
        Si la gent opta per resignar serà infeliç i la infelicitat mata. La felicitat construeix i era aquest la comesa de venir a aquesta vida. A ser FELIÇ. Però ens van enganyar a tothom, uns quants i el món s’ha cregut a aquests quants. Jo no em crec res. Ni segueixo res. Sempre tracte de ser i fer el que jo crec. Sóc feliç i això és el més important en aquesta vida
        .Ens hem deixat destruir en part la nostra ment, per la resignació. O per deixadesa, en moltíssimes persones la voluntat, l’esforç al canvi d’una ment més positiva, de ser més curiosos amb nosaltres mateixos, això defineix la infelicitat a la meva manera d’entendre Sophia. Hi ha moltissima gent que es pensa que és feliç i no ho és. Molta gent que diu estimar els altres quan no es vol així mateixa. Hi ha molta confusió al voltant del ser humà, i això en part segueix definint la resignació de l’ésser humà en el món que vivim. És la meva humil percepció.
        Aquests temes tenen molta molla i són veritablement profunds, m’encanten.
        És al quit de la vida i si algú comenta m’encanta, de vegades tinc la percepció que el món és mort. Per la resignació suïcida quotidià.
        Gràcies Sophia.Gracies.

  2. carme ha dit:

    sovint ens resignem per mandra, fora mandra doncs, no volem morir a pessics, volem ser feliços de veritat

  3. Oriol López ha dit:

    Totalment d’acord. Ens convé prendre el control de la nostra vida. La resignació no ens porta enlloc.

  4. eva ha dit:

    Penso que ens resignem bàsicament per por al que pot passar i també perquè pensem que la nostre possible “rebeldia” no cambiarà res, doncs la majoria es resignarà i encara quedarem malament nosaltres.

    • Mónica ha dit:

      Eva la por és un sentiment fabricat per nosaltres mateixos. També podem fabricar el sentiment de la força, la unió, el deixar la resignació suïcida. El comportament de cada un és el que prevaleix en una acció o una altra. La por no existeix si ho afrontem. Ara si deixem que la por se’ns s’apoderi doncs bé, cadascú s’ha de responsabilitzar de tots els seus actes en certa manera, no creus?

  5. Sophia Blasco ha dit:

    La frase de l’Honoré de Balzac ens ha animat a parlar d’aquest tema a tots plegats i això, probablement, ens ajudarà a ser una micona més lliures.
    Gràcies pels vostres comentaris ;-)

    • daniel ha dit:

      Penso que al treball, amb la resignació, els nostres superiors aconsegueixen dominar-nos, però no em de deixar caure en aquest parany. No sempre és així, però per desgràcia és la forma de dirigir en algunes empreses.

      • Sophia Blasco ha dit:

        L’estil de direcció basat en cap i subordinats dóna pitjors resultats que la direcció basada en l’equip de col·laboradors, el cap que opti per sotmetre sortirà perdent.

        • carlos ha dit:

          El mon professional amb col·laboradors, com el meu cas, es el mon en el que les bases dels èxits estan assegurats. Tothom es partícipe dels projectes… Sotmetre a algú dona mals resultats, pk no fas partícipe del objectiu comú. Però això en altres camps, que no son de la nostra especialiatat i, ho dic per experiència dona molt que parlar… Encara que jo sempre he apostat pel consens comú amb els companys+ treballadors+ l’amor..

  6. mónica ha dit:

    Tot això és una realitat tangible, que cada vegada el capatàs es dóna més compte i decideix no sotmetre i si compartir, a la llarga és millor resultat a tots els nivells, lo mes humà és el tracte amb amor a qualsevol ésser humà. L’univers agraeix al capatàs i al treballador. Senzill i humil. La resignació suïcida quotidià desapareix.
    Gràcies a tots. Gràcies Sophia per la teva feina gràcies és genial.

I tu, què en penses? Explica'ns-ho!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

La teva sessió de regal, d'Isabel Mas

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book
%d bloggers like this: