“La résignation est un suicide quotidien.”
Honoré de BalzacLa resignació és un suïcidi quotidià.
Honoré de Balzac
El Diccionari Català-Valencià-Balear atribueix a la paraula Resignar el significat de renunciar a un dret, a un benefici, a un poder, a la voluntat, a un càrrec, en benefici d’una altra persona, o autoritat.
Resignar-te t’aboca a renunciar a ser.
Honoré de Balzac fou el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de la novel·la realista. Les seves novel·les descriuen, quasi exhaustivament, la societat francesa de la seva època, ell deia que tractava de “fer-li la competència al registre civil”.
La imatge és un retrat realitzat per J. Allen St. John basat en un dibuix de Louis Boulanger’s del Museu de Tours, via la Wikimedia Commons.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Por a represàlies per lliure expressió, ments benestants davant de la televisió. Ments poc conscients de qui som els éssers humans i de la realitat d’aquest planeta = Resignació suïcida quotidià = És la voluntat de les altes esferes del planeta. Jo no estic resignada i mai em resignaré.
Antes muerta que resignada.
Gracies Sophia per els post
Com bé dius, la resignació ens aboca a sotmetre’ns, a cedir però, si optem per resignar-nos, quan viurem?
M’agrada que t’agradi, Mónica.
MAI Sophia.
Si la gent opta per resignar serà infeliç i la infelicitat mata. La felicitat construeix i era aquest la comesa de venir a aquesta vida. A ser FELIÇ. Però ens van enganyar a tothom, uns quants i el món s’ha cregut a aquests quants. Jo no em crec res. Ni segueixo res. Sempre tracte de ser i fer el que jo crec. Sóc feliç i això és el més important en aquesta vida
.Ens hem deixat destruir en part la nostra ment, per la resignació. O per deixadesa, en moltíssimes persones la voluntat, l’esforç al canvi d’una ment més positiva, de ser més curiosos amb nosaltres mateixos, això defineix la infelicitat a la meva manera d’entendre Sophia. Hi ha moltissima gent que es pensa que és feliç i no ho és. Molta gent que diu estimar els altres quan no es vol així mateixa. Hi ha molta confusió al voltant del ser humà, i això en part segueix definint la resignació de l’ésser humà en el món que vivim. És la meva humil percepció.
Aquests temes tenen molta molla i són veritablement profunds, m’encanten.
És al quit de la vida i si algú comenta m’encanta, de vegades tinc la percepció que el món és mort. Per la resignació suïcida quotidià.
Gràcies Sophia.Gracies.
sovint ens resignem per mandra, fora mandra doncs, no volem morir a pessics, volem ser feliços de veritat
Totalment d’acord. Ens convé prendre el control de la nostra vida. La resignació no ens porta enlloc.
Penso que ens resignem bàsicament per por al que pot passar i també perquè pensem que la nostre possible “rebeldia” no cambiarà res, doncs la majoria es resignarà i encara quedarem malament nosaltres.
Eva la por és un sentiment fabricat per nosaltres mateixos. També podem fabricar el sentiment de la força, la unió, el deixar la resignació suïcida. El comportament de cada un és el que prevaleix en una acció o una altra. La por no existeix si ho afrontem. Ara si deixem que la por se’ns s’apoderi doncs bé, cadascú s’ha de responsabilitzar de tots els seus actes en certa manera, no creus?
La frase de l’Honoré de Balzac ens ha animat a parlar d’aquest tema a tots plegats i això, probablement, ens ajudarà a ser una micona més lliures.
Gràcies pels vostres comentaris ;-)
Penso que al treball, amb la resignació, els nostres superiors aconsegueixen dominar-nos, però no em de deixar caure en aquest parany. No sempre és així, però per desgràcia és la forma de dirigir en algunes empreses.
L’estil de direcció basat en cap i subordinats dóna pitjors resultats que la direcció basada en l’equip de col·laboradors, el cap que opti per sotmetre sortirà perdent.
El mon professional amb col·laboradors, com el meu cas, es el mon en el que les bases dels èxits estan assegurats. Tothom es partícipe dels projectes… Sotmetre a algú dona mals resultats, pk no fas partícipe del objectiu comú. Però això en altres camps, que no son de la nostra especialiatat i, ho dic per experiència dona molt que parlar… Encara que jo sempre he apostat pel consens comú amb els companys+ treballadors+ l’amor..
Les relacions de col·laboració són les que permeten que 2+2=5.
Gràcies pel comentari Carlos
Tot això és una realitat tangible, que cada vegada el capatàs es dóna més compte i decideix no sotmetre i si compartir, a la llarga és millor resultat a tots els nivells, lo mes humà és el tracte amb amor a qualsevol ésser humà. L’univers agraeix al capatàs i al treballador. Senzill i humil. La resignació suïcida quotidià desapareix.
Gràcies a tots. Gràcies Sophia per la teva feina gràcies és genial.
;-)