La llibertat no es demana, la llibertat es pren

Fa molts i molts anys, un mercader viatjà a l’Índia, allà comprà un ocell meravellós, se l’emportà cap a casa i l’instal·là dins d’una gàbia daurada.
Cada dia que passava, l’estimació per l’ocell augmentava, fins al punt que, quan tornava a casa, la seva primera mirada era per al seu magnífic ocell i, quan marxava de casa, la seva darrera mirada era per al seu estimat ocell.

Un bon dia el negocis el portaren novament a l’Índia i, abans de marxar, s’acomiadà del seu benvolgut ocell i li digué:
– Estimat amic, vaig al teu país, què vols que et porti?
Passats uns minuts de silenci, l’ocell respongué:
– Porta’m la meva llibertat !
El mercader, sobtat per la resposta, exclamà:
– Què serà de mi sense la teva presència? Tria’t una altra cosa.
L’ocell reflexionà i respongué:
– Si no pots donar-me la meva llibertat, vés a la jungla, dóna records als meus germans i digues-los que recordo sovint quan volàvem lliures.

El mercader marxà cap a l’Índia i, abans de tornar a casa, s’adreçà a la jungla, on hi havia preciosos lloros semblants al seu, i els dóna el missatge de l’ocell i en acabat els preguntà:
– Teniu cap missatge per al vostre germà?
En sentir aquestes paraules, un dels magnífics lloros caigué fulminat als peus del mercader, i després un altre i un altre, …
El mercader quedà impressionat.

Il·lustració de A. Cook del llibre El Mercader i el lloro, de l'editorial Joventud

Il·lustració d’A. Cook del llibre El Mercader i el lloro, de l’editorial Joventut

Tornà a sa casa i, per primer cop des de feia molt de temps, anà directament a veure la seva dona, evitant el seu enyorat ocell.  Al cap de tres dies, s’acostà tristament i lentament a la gàbia i li digué:
– Amic meu, ja he tornat de l’Índia i et porto una notícia trista.
L’ocell li respongué:
– Allò que és trist per a tu, potser no ho és per a mi.
El mercader li explicà:
– Vaig anar al llindar de la jungla i, en acabar de donar el teu missatge als teus germans, cap d’ells no va respondre’m i començaren a caure morts als meus peus, l’un rere l’altre.
En escoltar aquestes paraules, el magnífic ocell callà i caigué fulminat al fons de la gàbia.
El mercader es colpejà el pit i exclamà:
– Quina desgràcia!
Va obrir la porta de la gàbia, va treure l’ocell inanimat, va córrer a buscar aigua i, quan va tornar, l’ocell havia aixecat el vol i era a l’ampit de la finestra, i abans de desaparèixer, l’ocell li va dir:
– M’has transmès el missatge dels meus germans: La llibertat no es demana, la llibertat es pren. Adéu!

Les expressions ‘M’he pres la llibertat‘, ‘Me prenc la llibertat’ ja ens orienten sàviament pel que fa a la llibertat i les seves regles de joc.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Adaptació lliure del conte sufí El mercader i el lloro, publicat per l’editorial Joventut, adaptat per S. Nadimi i il·lustrat per A. Cook, la il·lustració pertany a aquesta edició.
El conte El Mercader i el lloro forma part del Masnavi, l’obra sufí més influent de la literatura persa, del poeta Maulana Jalal ad-Din Rumi del segle XIII.
El llibre ‘El mercader i el lloro el trobareu a les biblioteques públiques.

Compartir és estimar! de Jose Mondo

Tagged with:
Arxivat a + Receptes per Viure Bé!
4 comments on “La llibertat no es demana, la llibertat es pren
  1. Es fantastic aquest conte, l’hi imprimit, per lleigir-ho al meu net.
    Moltes gràcies Sophia, com sempre amb tú, aprenc.
    Presen.

I tu, què en penses? Explica'ns-ho!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: