El doctor Albert Ellis, pare de la Terapia Cognitiva Conductual, va descriure una dotzena de pensaments irracionals nergatius que ens fan la vida impossible.
En va sintetitzar les 3 idees bàsiques que tenen en comú i les anomenà les Tres Obligacions Majors, caracteritzades per l‘absolutisme i la radicalitat en relació a la pròpia persona, als altres i al món:
- He de fer-ho tot bé i guanyar-me l’aprovació dels altres, cas contrari, no valc res de res.
- Les altres persones han de fer-ho tot bé, cas contrari, no són bones i mereixen ser castigades.
- La vida m’ha de ser fàcil, sense molèsties ni inconvenients.
Aquestes Tres Obligacions Majors, segons Albert Ellis, comparteixen els 5 trets comuns dels pensaments irracionals negatius que ens permeten identificar-los i que són:
- Ens distorsionen la realitat.
- Són absolutament il·lògics.
- Ens impedeixen assolir els nostres objectius.
- Emocionalment ens minen, ens poden provocar pànic, ansietat, còlera, ressentiment, …
- Ens aboquen a adoptar comportaments autodestructius.
Les idees que tenim del món, de nosaltres i de les persones amb les que ens relacionem són determinants, ens poden fer la vida agradosa, o ens la poden fer impossible, abocant-nos al tremendisme, minvant-nos la tolerància a la frustració i induint-nos a condemnar els altres.
Si els pensaments irracionals negatius et fan la vida impossible, parlem-ne, puc ajudar-te a sortir d’aquesta òrbita perversa on l’adversitat senyoreja.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Documentat a What is Irrational?
Tot be??? Això implica perfecció! Sempre he pensat que una persona perfecta seria insuportable! Hahahaha! De tota manera, lo de l’aprovació dels “altres”, tot i que ho he vist sovint en les persones, no ho acabo d’entendre… Què m’importa a mi aquesta aprovació? Jo, quan faig una cosa, vull que em surti bé per a la meva pròpia “aprovacio”, encara que crec que seria més aviat satisfacció. (Evidentment, a vegades fem coses per donar satisfacció a una altra persona, però em sembla que aprovació i satisfacció no són ben bé el mateix…)
Gràcies per comentar, Pepa.