Què ens aboca a la sobremedicació?

El doctor Jorge L. Tizón, psiquiatre, psicoanalista, psicòleg i neuròleg, és una veu imprescindible per entendre per què hi ha sobremedicació avui dia.

A l’entrevista que li ha fet en Jaume Barbera a Sabadell-Vallès TV, el Dr. Tizón ens diu:

Espanya ha liderat els consum mundial de psicofàrmacs: hipnosedantes, antidepresivos, neurolépticos (antipsicóticos) durant molt anys. Hi podem apuntar dues causes:
a.- La tendència a eliminar el sofriment ràpidament, que ens porta a no poder elaborar les emocions que hi ha sota el sofriment.
b.- L’altra, en el cas d’Espanya, és que hi ha un dol negat per la Guerra Civil que provoca una fragilitat davant les situacions de dol. Quan hi ha un dol mal gestionat, hi haurà fragilitat a l’hora de gestionar dols en el futur.

Els especialistes en sobremedicació apunten diversos factors implicats en la sobremedicació:
La indústria farmacèutica en mans de fons d’inversió interessats únicament en el guanys, no en la salut.
Els professionals, als que s’ha format, o deformat, per a que tinguin una determinada visió de la realitat.
El clima de no tolerància al patiment i a certes emocions com la incertesa, la inquietut, …
Els mitjans de comunicació, dominats per aquesta tendència medicalitzadora, presenten moltes notícies sobre medicaments i salut mental.
Les pròpies persones, que pensem que estem patint una malaltia i que prendre’ns una pastilla és el que cal fer.
La crisi global del sistema.

Els antidepresius és un terme fals, s’haurien d’anomenar antiemocionals, el que fan és disminuir totes les emocions, incloses l’alegria i el desig sexual.
Hi ha molta gent prenent-ne; en un primer moment calmen i, a mig termini, produeixen dependència.

Hi ha una tendència social a la negació de les necessitats emocionals dels éssers humans, això fa que cada vegada necessitéssim més solucions immediates i també es nega la necessitat de replantejar-nos en profunditat certes coses.

Intentar eliminar el sofriment relacional és una falsa il·lusió pròpia de l’ambient psicosocial actual.

El 20% dels adolescents han estat medicats amb hipnosedants, cada vegada se medica amb aquest fàrmacs a criatures més menudes.
Avui dia, en una aula de primària, moltes criatures porten pastilles de casa.
Una dona anciana i pobra està tres o cuatro vegades más medicalitzada que la resta de la població.

En aquesta zona de Catalunya, quasi el 50% de les criatures que acudeixen a les consultes són pseudodiagnosticades de Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
Aquestes criatures pseudodiagnosticades de TDAH pot ser que pateixin intolerància social, intolerància als professors, o a la familia, es mouen més, donen més guerra; llavors se’ls medica.

Hi ha una tendència internacional que es decanta pel NO tractament.
Els profesisonales d’atenció primària i psiquiatres que participen en aquest model assistencial se formen per a saber com i quan no medicar.

Les persones ancianes estén prenent entre 8 i 14 medicaments diàriament.
No hi ha cap estudi sobre la interacción de tres psicofàrmacs i habitualment, a Catalunya, un pacient amb psicosi n’està prenent quatre.

No puc explicar aquest percentatge tan elevat de persones que es mediquen el seu malestar.
Ha canviat tot, no sols ha canviat el món per fora, també ha canviat com estem organizats per a enfrentar-nos al món.

A continuació trobaràs l’entrevista completa:

Sophia Blasco Castell, assessora i coach