7 claus per fer amistats i el pla per aconseguir-ho

Posted on 11/08/2010 by Sophia Blasco

Som socials per naturalesa, les relacions amb els altres ens proporcionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment, … d’anada i de tornada, totes les parts guanyem. Epicuri diu que la sociabilitat ens rescata de l’egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure feliços.

La nostra sociabilitat, l’habilitat de relacionar-nos socialment amb èxit, és dependent del nostre estil de comunicació.
Si adoptem un estil de comunicació introvertit, comunicar-nos se’ns dificulta; pensem excessivament abans d’expressar-nos, responem a destemps o no responem. Tendim a minimitzar la comunicació amb els altres i perdem oportunitats d’establir relacions socials.
Si practiquem un estil de comunicació impulsiu i agressiu som percebuts com persones sense control, despertem recels i provoquen que els altres ens defugin.
És l’estil de comunicació assertiu i empàtic el que ens fa socialment hàbils; actuem amb naturalitat, respectem i ens fem respectar.
Els estils de comunicació són habilitats que podem aprendre.

En general, si volem eixamplar les relacions personals, ens interessarà:
Aprofitar qualsevol situació quotidiana (al veïnat, al treball, a l’estudi) i participar en activitats que ens augmentin les probabilitats de conèixer altres persones amb les que tingam uns mínims punts d’unitat (esdeveniments culturals, esportius, etc.).
Presentar una aparença agradable. La nostra imatge és la nostra primera carta de presentació. Si, a més a més, li afegim un somriure, ens ho farà tot més fàcil.
Vestir-nos i pentinar-nos amb el nostre estil personal ens faràsentir-nos còmodes i actuar amb naturalitat.

Recursos per fer amics i amigues .-
Una festa, un dinar, una trobada de companys, un vagó de tren en un viatge d’una certa distància són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa, una bona base per descobrir persones amb afinitats d’on pot néixer l’amistat. Encetar, conduir i concloure una conversa, a algunes persones s’els fa difícil; tot seguit apuntaré algunes pautes que espero et siguin d’utilitat.

1)- Per iniciar una conversació amb una persona desconeguda podem optar per obrir l’espai comunicatiu amb l’interlocutor amb un comentari amable, sobre el lloc, sobre el clima o sobre la trobada, això ens obrirà la porta de la conversa.
– Saludar l’altra persona fent una autopresentació i convidant-la a que es presenti ens facilitarà trencar el gel. Recorda, el desconeixem és mutu.
– Comentar sobre la situació, o l’activitat; fent sempre comentaris positius.
– Fer-li un compliment sobre la seva aparença, comportament o habilitats (convé que sigui sincer, el llenguatge gestual i el verbal han de ser coherents).
– Interessar-se per l’altra persona fent-li una pregunta relativa a l’activitat que està fent en eixe moment, als seus estudis, a la seva ocupació, etc. La pregunta ens interessa que sigui oberta per a que la resposta pugui ser ampla i detallada. Com t’agrada l’amanida? Què va passar ahir a la plaça? Evitarem que sembli un interrogatori.
– Convidar-la a participar en allò que s’estigui fent en el grup on estem.
– Preguntar-li què opina sobre un assumpte determinat, demanar-li consell o ajuda específica.
– Invitar-la a compartir un aperitiu, un refresc, …
– Compartir amb la persona que acabem de conèixer una opinió personal o una experiència; escollir temes neutrals i quotidians (excloure la religió i la política, són temes sobre els que hi ha molts parers i molt confrontats).

2)- Per mantenir conversacions.-
Una conversació és un procés de comunicació entre dues o més persones, hi ha qui parla i hi ha qui escolta, tots dos papers s’han de fer per part de tots els interlocutors.
Conversar degudament requereix practicar l’escolta activa, que consisteix en escoltar l’interlocutor i, a la vegada, informar-lo que estem entenent el seu missatge; assentint, parafrasejant el seu missatge, per constatar que hem entès allò que ens ha volgut dir, etc. En definitiva, fent-li saber, a la nostra manera, que li estem parant atenció i que ell, o ella, ens interessa.
Utilitzar un llenguatge planer, senzill i natural; ens interessa ser cordials i educats, no ens convé una actuació ni pedant ni grollera.
Mesurar el tracte, a tots ens agrada que tinguin amb nosaltres una familiaritat justa, ni poca ni massa.
Practicar la discreció; interrogar l’altra persona sobre detalls de la seva intimitat o comentar detalls íntims d’altres persones ens mostrarà com xafarders i pot resultar intimidatori.
Aplicar la flexibilitat en les nostres opinions respectant les altres opinions sense ser hostils, ni taxatius ni desaprovar els altres parers.
No interrompre a qui té la paraula, les interrupcions molesten, ser pacients i esperar una pausa per intervenir és l’opció més educada i ben percebuda pels interlocutors.
No parlar i menjar al mateix temps, si la conversa té lloc en mig d’un àpat, menjarem mentre escoltem i permetrem al nostre interlocutor que pugui menjar tranquil·lament.

3) – Per acabar una conversa.-
Hem conversat i ja no tenim res més a dir, podem donar per acabada la conversa, hi ha certes frases que ens ajudaran:
– M’ha agradat molt conversar amb tu, però …
– Ha estat molt agradable conèixer-la, espero que trobarem una altra oportunitat per conversar.
Tot seguit, ens acomiadarem amb una encaixada de mans o amb un parell de petons, en funció de la familiaritat i del cas concret.
Si la persona ens interessa, a l’hora de finalitzar la trobada, li podem proposar quedar un altre dia concertant una cita.

4)- Per quedar.-
Quedar per a una futura trobada amb qui ens ha interessat ens permetrà aprofundir en el coneixement mutu i consolidar la relació que acabem d’encetar.
– Expressar-li explícitament que ens agradaria quedar amb ella un altre dia per a …
– Proposar-li quedar per a una activitat que creiem que li pot fer il·lusió i concretar la cita (dia, lloc, hora). Tenir una activitat addicional com alternativa per si observem que la que li hem proposat no li fa el pes.
– Passar-nos els telèfons per tenir manera de contactar per si sorgeix un imprevist, començant per facilitar-li el nostre.
– Si ens sorgeix un imprevist i no podem acudir a la cita, ens convé avisar amb antelació i postposar la trobada.

5) – Per cultivar les relacions.-
La base material que ens ho permetrà és el compartir activitats, projectes, … i en aquests entorns ens cal aplicar aquestes 7 claus per fer amics:

– Crear un clima de confiança; comentar, en to confidencial, per fer-li saber que ens mereix confiança.
– Expressar explícitament els sentiments positius que ens desperta l’altra persona; ens agrada que ens expressin afecte i apreci, que tinguin un detall amb nosaltres; podem fomentar-ho expressant els nostres sentiments envers l’altra persona amb naturalitat i adequats a la situació i l’entorn concrets. Afalagar-li els aspectes positius sincerament (la seva manera de vestir, el seu gust musical, etc.)
– Fer compliments i agrair-los quan ens els fan.
– Practicar l’assertivitat, l’habilitat d’expressar-nos amb llibertat i sinceritat sense faltar al respecte ni menysprear a l’altra persona.
– No criticar mai, la critica és molt mal percebuda, ni envers la persona amb la que ens estem relacionant ni a persones que no hi són presents. Els compliments sempre seran ben rebuts.
– Tractar bé tothom, la cordialitat és el mínim requerit, procurem que la relació amb nosaltres sempre deixi un sentiment de satisfacció.
– Recorda, a la gent ens agrada més ser admirats que admirar i més ser escoltats que escoltar.

En les relacions socials descobrirem persones amb les que tenim afinitat i simpatia mútua que el tracte sovintejat confirmarà i enfortirà. Les relacions socials ens portaran a descobrir amics especials amb els que ens agradaria caminar per la vida junts i cultivar la seva amistat.

“Només protegim allò que estimem,
només estimem allò que coneixem,
només coneixem allò que ens ensenyen”.
Babà Dioum (poeta senegalès)

5)- Prevencions.-
Les relacions personals són generadores de goig i satisfacció, encara que també ens poden comportar riscos, per això ens convé adoptar certes precaucions a l’hora de cultivar les relacions per descobrir les que són tòxiques, relacions amb persones aprofitades, victimistes, possessives, …
Els aprofitats practiquen allò de “Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija”, sempre se’ns apropen per a rebre serveis, favors, diners, influència, … i la sensació de frustració que ens produirà la descoberta del seu oportunisme es fa sentir a diversos nivells.
Els victimistes ens bolquen els seus planys i laments permanents; la seva vida és una tragèdia on ells són la víctima perpètua. Consideren que sols rebran atenció fent llàstima, no els interessa resoldre els conflictes on estan immersos. La relació amb aquestes persones ens entristeix i ens frustra, tots els nostres esforços per ajudar-los a sortir de la situació que els causa dany no tindran èxit; el seu objectiu és mantenir-la; si la resolen, qui els farà cas?
Els possessius imposen i exigeixen atenció i dedicació exclusives, no accepten que ens relacionem amb ningú més, si atenem les seves exigències la nostra llibertat minvarà i ens ofegarem.
El refranyer ens il·lustra sobre algunes d’aquestes relacions tòxiques:
Amistat per interès, no dura, perquè no ho és.
L’ós amic reparteix abraçades que maten.

El pla per fer amics i amigues.-
Fins aquí tens un seguit de recursos i tècniques de comunicació i relació interpersonals que et farà fàcil aconseguir l’objectiu de fer amics.
Ara et queda definir el pla específic per fer amics, un pla que et concreti el nombre d’activitats setmanals a les que participar, la quantitat de converses que t’interessa encetar en cada trobada , el nombre de quedades setmanals.
Un pla requereix, per a que sigui efectiu, fer-ne el seguiment de cadascuna de les tasques que t’has proposat i planificat. Si no fas el que t’has planificat, difícilment aconseguiràs el teu objectiu.
El darrer requisit és mesurar-ne els resultats per verificar-ne l’assoliment i fer, si cal, les correccions que pertoquin del pla.
A tall d’exemple:
Quantes activitats setmanals t’has planificat? Quantes n’has dut a terme?
Quantes converses t’has proposat? Quantes n’has dut a terme?
Quantes persones has descobert amb les que sintonitzes?
Quantes quedades t’havies planificat? Quantes n’has realitzat?
Amb quantes persones estàs conreant l’amistat?