Conten que Thomas Alva Edison (1847-1931), inventor de la bombeta, per aconseguir-ho, realitzà més de mil intents. Un dels seus col·laboradors li preguntà si no es desanimava amb tant de fracàs; i aquí entra en joc la qüestió de la percepció del fracàs, Edison li respongué:
Fracàs? En cada experiència que no ha resultat he descobert un motiu pel qual la bombeta no funcionava. Ara sé mil maneres de com no fer una bombeta.
Thomas Alva Edison
Fer del fracàs una qüestió personal i entendre’l com un factor intrínsec a la nostra naturalesa ens culpabilitza i ens inhabilita per fer realitat els nostres somnis.
La interpretació dels fets i la percepció del fracàs van lligades, i com diu la dita “Nada és verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira“, i ens interessa triar el color que més ens convingui.
Hi ha tres premisses que ens faciliten entendre el fracàs com una porta a l’èxit:
– Quan decidim una actuació, escollim la millor opció de les possibles conegudes per nosaltres en aquell moment. Triem considerant quina afavorirà més la consecució dels nostres interessos.
– Els resultats són una experiència que, si la mirem amb ulls científics (com Edison, Einstein i altres científics) i aplicant el mètode científic (assaig- error, assaig-error, … assaig-èxit) , cas de no satisfer les nostres expectatives, ens proporcionarà la saviesa de com no aconseguir els objectius proposats. Cada error és un punt de millora.
– Entendre’ns separadament, d’una banda nosaltres, com artífexs, i d’altra la nostra obra, ens permetrà atribuir el fracàs a l’obra: al disseny, a la implementació, als factors imprevistos, etc. D’aquesta forma ens reservem el control i la direcció sobre el procès, i estarem en condicions de redissenyar el nou projecte incorporant l’aprenentatge de les experiències anteriors.
Si el fracàs és omnipresent a la teva vida i tendeixes a culpabilitzar-te, t’interessa passar a conrear l’èxit i l’encert. Poder et sembla una missió impossible, però fes-me cas, ho pots aconseguir. Compta amb mi per assolir-ho. Parlem-ne! Cada dia hi compta, posa-t’hi ara mateix! Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Equivocar-se i aprendre van junts.
Oriol López
Hola,
Em va quedar gravat el que li vaig sentir dir una vegada un orador veneçolà,ell digué que els adults ens acostumem a rendir massa aviat cada cop que intentem fer alguna cosa que no ens acaba de sortir bé i, llavors va posar l’exemple dels infants.
Demanà que l’audiència pensés en la de vegades que cau a terra un menut quan tot just comença a caminar, són incomptables els cops que cau i s’aixeca. Va dir que si la tercera vegada que una criatura caigués a terra quan està aprenent a caminar, l’agaféssim a coll i li diguéssim:
– No mira, saps què, ja ho has intentat tres cops i no te n’has sortit. És evident que això de caminar no és per a tu. Deixa-ho córrer.
Llavors, cap de nosaltres caminaríem.
Intento tenir-ho present sempre i, cada cop que vaig a terra m’aturo per veure què he de canviar el proper cop que ho intenti de nou per no tornar a caure de la mateixa manera.
Felicitats pels articles, m’agraden molt!
Una abraçada ben afectuosa,
Janet
Moltes gràcies per la teva aportació Janet!
Ens ajuda a aprendre i a persistir, dues bones claus de l’èxit!
Una abraçada ben afectuosa,
Sophia