Jo et pressentia com la mar


Jo et pressentia com la mar
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí.

I en el meu viure com el respir.
I ara que et tinc,
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom ni un gest.

No vinc a tu
com a la imatge blava
d’un somni humà.

Tu no ets la mar que és presonera
dins de platges,
tu no ets el vent,
pres en l’espai.

Tu no tens límits;
no hi ha encar,
mots per a dir-te,
ni paisatges per ser el teu món,
ni hi seran mai.
Frederic Mompou

Jo et pressentia com la mar‘ és una de les cançons del ‘Combat del Somni‘ que Frederic Mompou va compondre a partir de l’obra homònima del seu amic Josep Janés.
Al vídeo, la pots escoltar tal com fou interpretada al Palau de la Música Catalana per l’Elena Copons i el Francisco Poyato:

Frederic Mompou Dencausse, compositor català, conegut per les seves peces per a piano, s’auto-definia com home de poques paraules i de poques notes.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Compartir és estimar! de Jose Mondo

Coach personal

Tagged with:
Arxivat a + Receptes per Viure Bé!
La teva sessió de regal, d'Isabel Mas
Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

%d bloggers like this: