Viure a contracor ens emmalalteix l’ànima, el Dr. Charles J. Spezzano ens il·lustra sobre aquesta malaltia :
‘Ens emmalalteix continuar fent allò que no volem. Sovint ens emmalalteix físicament. De fet, conforme va passant el temps, cada vegada estic més convençut que quan algú presenta molèsties físiques cròniques i inidentificables, la millor pregunta que se li pot formular és:
-Què està vostè fent en la seua vida que no vol fer?
La segona millor pregunta és:
-Què és el que vostè somia fer però mai ho intenta seriosament?.
Aquesta és la millor definició que conec per a la malaltia de l’ànima. I a la major part de nosaltres ens agradaria que no fóra part de la condició humana experimentar aquesta sensació quan fem el que no volem o ens abstenim de fer realitat els nostres somnis. Si no fos així, podríem dedicar-nos a acabalar diners sense carregar amb les conseqüències, podríem fer ‘allò que toca’ sense haver de carregar amb eixa sensació que ens rosega les entranyes i el cor, i podríem fer feliç a molta gent sense emmalaltir. Però la cosa no funciona així.
[…]
En els últims temps, a mesura que he anat adquirint, cada vegada, major consciència d’això, veig nombrosos casos en què el millor que podria dir al meu pacient és:
-Mire, m’agradaria ajudar-li, però eixa sensació crònica de malestar i inquietud de què em parla és quelcom que els éssers humans experimentem ineludiblement quan ens passem la vida fent quelcom que no volem fer. Comprenc que vostè té fills al càrrec, que ha de pagar els terminis del cotxe i la hipoteca, que potser no puga eixir-se d’aquest parany sense que vostè i totes les persones per les que es preocupa hagen de fer sacrificis que ni ells volen fer, ni vostè els vol exigir, però, ara per ara, fins on arriben els meus coneixements, li puc ben assegurar que vostè no deixarà de trobar-se malament mentre continuï vivint a contracor, fent allò que no vol fer dia rere dia.’
D’aquesta manera tan entenedora, el Dr. Charles J. Spezzano ens defineix aquesta singular malaltia.
Viure a contracor ens surt massa car, ens malbarata la vida.
Si estàs vivint a contracor, t’interessa posar-hi punt final, et surt massa car.
Compta amb mi per aconseguir-ho! Posa-t’hi ara mateix! Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Nota:
El text és una traducció, i adaptació, d’un fragment de la versió castellana “Sé feliz, nadie te está mirando” del llibre “What to Do Between Birth and Death: The Art of Growing Up” (1993), de Charles J. Spezzano PHD.
Tens tota la raó, fer coses a contracor no ens interessa.
Com bé diu el Dr. Spezzano, viure a contracor ens emmalalteix l’ànima.
Gràcies per comentar!
Ai, Sophia! I què es pot fer per evitar això? :’-(
Tenim molta capacitat de maniobra, tot és posar-s’hi.
Podem començar ja mateix!
Hi estic absolutament d’acord. Comprovadíssim. No hi ha res que ens pugui fer més feliços que poder dedicar-nos a allò que ens agrada, a viure d’acord amb les nostres preferències. En conseqüència, el contrari produeix un malestar crònic impossible d’apaivagar. Enmig d’aquesta situació, de vegades inevitable, només hi ha la solució intermèdia de poder trobar sempre espais de felicitat, d’esbarjo, de dedicar-nos a allò que realment desitgem.
Que be descrius la malaltia de l’ànima: ‘Aquest malestar crònic impossible d’apaivagar’.
Hi estem d’acord, sempre tenim opcions per retrobar la salut per aquesta via.
Gràcies pel comentari Anna Maria
Sorpren que sigui tan senzill i tan complicat al mateix temps. Saber que la solució esta a les nostres mans, i vèncer els límits que creiem indestructibles…
És ben cert. Creure’ls indestructibles ens fa renunciar a traspassar-los!
I per acabar-ho de reblar, com diu Sèneca: “No és perquè les coses siguin difícils que no ens atrevim; és el fet de no atrevir-nos el que les fa difícils.“