Si sóc incapaç de rentar els plats amb alegria, si vull acabar aviat per seure i assaborir les postres, també seré incapaç de gaudir el sabor d’aquestes postres. Amb la forquilla a la mà, pensaré en el que he de fer després, i em perdré la seva textura, la seva aroma i el plaer de menjar-me-les. Pendent del futur mai no seré capaç de viure el present.
Thich Nhat Hanh
Thich Nhat Hanh, mestre Zen i monjo budista, ens ensenya la importància de transmetre a les accions quotidianes una intenció profunda d’amor sorgit de l’atenció conscient.
He descobert la frase que aquí us presento a través de la Maria José Cabrera, gràcies María José!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
De vegades estem tan pendents del futur, o tan atrapats en el passat, que la vida se’ns escola entre els dits sense adonar-nos-en i sense gaudir-la.
Quanta raó!
Gràcies pel comentari, Oriol
Ja ho va dir no se qui,
“del camí cal gaudir sense pensar en el mes enllà”.
de fet no se si ho havia escoltat mai o se’m acaba d’acudir, però crec que tant l’hi fa,
Carl Jung ens diu:
‘La vida no viscuda és una malaltia de la que ens podem arribar a morir.’ https://coachingpersonal.cat/2012/01/23/6753/
Si no vivim ara, quan viurem?
Gràcies pel comentari, avi Joaquim.