“Hay criminales que proclaman, tan campantes:
– La maté porque era mía!
Así no más. Como si fuera cosa de sentido común, y justo de toda justicia, el derecho de propiedad privada que hace al hombre dueño de la mujer.
Pero … , ninguno, ninguno, ni el más macho de los supermachos tiene la valentía de confesar:
– La maté por miedo!
Porque, al fin i al cabo, el miedo de la mujer a la violencia del hombre es el espejo del miedo del hombre a la mujer sin miedo.”Eduardo Galeano, a “Nunca más a mi lado“, campanya de l’Uruguai contra la violència domèstica.
Podem escoltar el propi Eduardo Galeano recitant el text anterior al vídeo:
.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Eduardo Hughes Galeano és periodista i escriptor uruguaià. Galeano s’autodescriu així: ‘Sóc un escriptor que vol contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica, però sobretot d’Amèrica Llatina, terra menyspreada i entranyable’.
Eduardo Galeano viu, des de 1985, després de finalitzar la dictadura uruguaiana, a Montevideo, la seva ciutat natal, on segueix escrivint literatura i periodisme.
‘Les venes obertes d’Amèrica Llatina’ (1971) és la seva obra més coneguda, una veritable acta d’acusació de l’explotació que Amèrica Llatina pateix del del segle XV.
El meu pensament davant d’aquest tipus d’esdeveniments és un, són els mandataris, fan que el sistema funcioni d’una manera i no d’una altra fa que a les escoles mai s’hagi pogut tenir un ensenyament humà i etic amb valors per sobre de qualsevol assignatura o dibuix. I ara ens trobem amb persones realment malaltes i amb problemas. Per a mi la gent que ocasiona aquestes morts em fa moltíssima pena també, no només la víctima que òbviament és horrible morir a mans del teu ésser més estimat. Crec que no podem jutjar. El únic que podríem fer, entre tots agitar als mandataris, perquè canviïn els sistemes, si ho fan a les presons de Catalunya, perquè no es va fer abans a les escoles i ens haguéssim evitat moltíssimes morts humanes. Integració a la societat. Compartir amb amor. Ensenyar l’ésser humà des de petit, és la Prioritat més absoluta, perquè no succeeixin aquest tipus de successos en l’edat adulta.
Però la humanitat està molt castigada, i ja no sé si es podrà, potser és tard. Mil raons per agrair-Sophia aquest espai.
Educar en valors, eduquen sempre en totes i cadascuna de les accions que fem, la clau és amb quins valors eduquem.
Aprofito per proposar-te un vídeo que considero encertadíssim, t’agradarà: https://coachingpersonal.cat/2011/08/23/tot-educa/
Més enllà de la indiscutible qualitat de la seva obra, una de les coses que més m’agraden d’Eduardo Galeano és el seu compromís. Davant dels crims i les injustícies, no mira cap a una altra banda, sinó que s’implica públicament en la defensa de la justícia i de la llibertat.
Totalment d’acord amb la Mònica en que ens cal educar en valors.
És una persona íntegra de cap a peus! Hi estem d’acord Oriol, gràcies per comentar!