Hi ha sis paradigmes d’interacció humana, guanyar/guanyar és un d’ells.
A l’hora d’interactuar, podem optar per diversos models, l’autèntic repte rau en analitzar la situació concreta i decidir per quin d’ells optem per interactuar-hi.
Guanyar/Perdre “Win/Lose”: Aquesta opció és útil en situacions molt competitives on sols pot haver-hi una persona que guanyi. Si adoptem aquesta opció com preferent, a mig o a llarg termini, ens reportarà molt enemics. A la vida, la major part de les interaccions humanes són interdependents i encarar-les com una competició no ens donarà bons resultats.
Perdre/Guanyar “Lose/Win”: Aquest estil l’empren les persones que, forçades per una gran necessitat d’acceptació, o per evitar un mal major, opten per renunciar i cedir a la pressió dels altres, viuen mogudes per la por. Es mostren com persones fàcils d’acontentar, dòcils i submises; aquest cedir i renunciar constant els generarà un grau de pressió insostenible i una ira creixent incontrolable que esclata en atacs de fúria desproporcionada i les mostra com persones emocionalment poc estables. Aquest estil de relació basat en perdre eternament genera ressentiment, desil·lusió i frustració que es van acumulant i poden arribar a traduir-se en malalties psicosomàtiques.
Perdre/Perdre “Lose/Lose”: Quan dues persones interactuen des del paradigma Guanyar/Perdre, com que cap d’elles està disposada a tenir en compte els interessos de l’altra ni a fer cap concessió, el resultat més probable és que acabin immersos en el paradigma Perdre/Perdre, totes dues parts hi perden.
Guanyar “Win”: Quan les persones es centrem en guanyar nosaltres, focalitzades exclusivament en els nostres objectius, les altres persones no hi compten. Des d’aquest model podem aconseguir guanyar, però no aconseguirem una bona entesa amb l’altra part.
Guanyar/Guanyar, o no hi ha tracte “Win/Win or No Deal”. Quan no es pot aconseguir quallar un acord on totes les parts hi guanyin, és preferible no fer el tracte.
Guanyar/Guanyar “Win/Win”: El paradigma Guanyar/Guanyar es fonamenta en cooperar i rebutja competir. Aconsegueix guanys per a totes les parts, acords satisfactoris i un bon compromís amb el pla d’acció.
Des de Guanyar/Guanyar:
– Busquem aconseguir el profit per a totes les parts implicades, els acords i els compromisos són profitosos per a totes les parts.
– Arribem a acords conjunts, així el compromís en dur endavant les accions serà consistent.
– Promovem relacions de cooperació, pressuposa que al món hi ha de tot per a tothom en escreix.
– Considerem que l’èxit d’uns no necessita el fracàs, o l’exclusió, dels altres.
– Triem la millor opció de les possibles per a tothom.
La major part de les nostres experiències no requereixen aixoplugar-se en la competència i la confrontació, per exemple, amb la parella, amb el fills, amb els companys de feina, amb els veïns, amb els amics si no guanyem totes les persones implicades, probablement totes hi perdrem. La major part de les actuacions, com que som interdependents, requereixen de la cooperació i aplicar la filosofia guanyar/guanyar afavorirà la bona sinergia entre les parts extraordinàriament.
Depenent de la situació, serà convenient adoptar una filosofia o una altra, és a dir, triar la millor opció per a la situació concreta tenint en compte la diversitat de factors. Encara que, com que la majoria de les relacions són interdependents, optar per guanyar/guanyar serà la millor opció per a la majoria de les situacions.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Notes:
Documentat a ‘Els 7 Hàbits de la Gent Altament Efectiva’, de Stephen R. Covey, 2009 Paidós, Barcelona. El capítol 4 del llibre està dedicat al paradigma Guanyar/Guanyar.
Les imatges són una creació de Dan Markowitz, estan publicades al seu bloc a: http://sepiatonedeaf.blogspot.com/2010/08/think-winwin.html
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Entenc que com diu aquest post, el millor és que les dues parts sentin que han compartit o bé intercanviat en el mateix nivell, i les dues parts quedin satisfetes. Però també penso i sento, que quan algú fa alguna cosa de cor i amb moltes ganes, no espera res a canvi, simplement amb la satisfacció de l’altra persona que ho rep, és generós, i no s’hauria de pensar que pots arribar a generar malaltia per això, jo no ho crec així. Amb tots els meus respectes. Vivim en una Societat tremendament materialista.
I si ho exposo, és perquè ho faig i m’he sentit i em sento molt bé, molt bé. Els que se senten malament són els que reben, alguns no tots, però el que dóna, si dóna sense rebre res material, no passa res, suposo que és l’escala de valors i molts factors més que es conjuguen. Jo crec en l’altruisme, igual que també sento que hi ha gent que ja els va bé que existeixin aquest tipus de persones. jejeje. Encara que l’intercanvi he de dir és perfecte, genial sense diners.
Gracies Sophia com sempre.
Com bé dius, quan tu dones, també reps en satisfacció. Aquestes sinergies tanquen el cercle i generen satisfacció en totes les parts, totes dues guanyen.
m`ha agradat molt!!
Ets més feliç quan dónes i fas el gest. Veus que dónes alegria al teu costat.
A les escoles intentem transmetre-ho!!
Aquest tarannà s’encomana i a totes les persones ens interessa encomanar-lo!
Sempre que, en una negociació, es fa una proposta en que les dues parts surten guanyant amb el tracte, és molt més fàcil tancar-lo i que arribi a bon port.
Aquesta ús una de les bondats de Guanyar/Guanyar que, a més a més, ens en proporciona una altra, la d’arribar a bon port; que sempre ens fa molt de goig.
Gràcies pel comentari, Oriol