Garjoles invisibles

Totes les societats implanten diversos sistemes de control social que conformen una xarxa de garjoles invisibles. Peter L. Berger, al llibre ‘Invitació a la sociologia‘, ens presenta els més importants i, per entendre’n el funcionament, ens proposa imaginar-nos al bell mig d’una sèrie de cercles concèntrics, on cada cercle representa un dels sistemes de control social que ens circumscriu les opcions d’acció en base a un conjunt de forces que se’ns imposen i ens coaccionen. Entre alguns dels cercles que ens descriu hi ha:

El cercle del sistema legal i polític instaura mecanismes de pressió econòmics, a través de les multes, i de privació de la llibertat, tots dos molt efectius per aconseguir mantenir-nos dins els límits d’allò que es considera socialment acceptable.

El cercle del sistema moral, dels costums i de la bona educació aplica mecanismes de persuasió, de ridiculització, de murmuració, de por de fer el ridícul i d’oprobi, actuant sobre la necessitat profunda de sentir-nos acceptats pel grup.
La immoralitat ens pot comportar perdre la feina. L’excentricitat ens pot fer perdre les possibilitats de trobar-ne una de nova. Practicar una mala educació pot aconseguir que cap grup ens convidi a cap activitat. Confrontar-nos als costums socials ens pot abocar a ser definits com malalts, no adir-nos amb els criteris de normalitat establerts pels que manen, ens pot representar perdre la feina i els lligams socials, quedant estigmatitzats i al marge de la societat.

El cercle de l’ofici ens subordina a multitud de controls aplicats per les organitzacions professionals, els sindicats, les empreses, els col·legues i els companys de treball. Exercir un ofici implica adoptar un codi de conducta del que és molt difícil fugir. Acceptar el codi és tan fonamental per situar-nos professionalment com la pròpia competència tècnica. La professió ens determina les possibilitats en la majoria d’altres àmbits de la vida: a quines associacions participarem, quina mena d’amistats farem, a quin barri viurem , … L’inconformisme, la tossudesa i la resistència a combregar amb les maneres de fer habituals dels col·legues de professió ens pot fer impossible participar-hi; un metge rebel pot ser exclòs del col·legi professional i inhabilitat per exercir la professió, un empleat insubmís pot ser convidat a traslladar-se a una altra sucursal, o ser acomiadat. Aquests codis no escrits abasten la forma de vestir, el llenguatge, el gust estètic, les conviccions polítiques, o religioses, …

El cercle de la família i els amics aplica mecanismes de desaprovació, de pèrdua de prestigi, de menyspreu i amenaça amb la por de fer el ridícul. En aquests cercles és on hi ha els lligams socials més importants i on el pes psicològic del rebuig és enorme. Que, a la feina, el cap consideri que som un zero a l’esquerra pot tenir conseqüències econòmiques catastròfiques, però, psicològicament és molt pitjor adonar-se’n que, a casa, és la parella qui ho pensa.

Si pensem per un moment en tota la gent que, des de la posició que ocupem, ens vegem obligats a acontentar, des de l’inspector d’hisenda fins arribar a la sogra, citant textualment a Peter L Berger, ‘[…] arribem a la conclusió que és tota la societat la que se’ns ha assegut a sobre […]’.

El més dràstic dels mecanismes de control social és la violència física; els estats compten amb les forces de l’ordre, la policia i l’exèrcit per mantenir el control social mitjançant la violència física. Encara que la pena de mort estigui abolida, els defensors de l’ordre estan autoritzats a emprar les armes en determinades circumstàncies; quan tots els altres mitjans de coacció fallin, la violència física s’aplica, legal i oficialment, com a últim recurs.

Però, podem contravenir l’ordre establert?
Jesús predicava Ja sabem que està manat que …  Però jo us dic que …  Aquest però reivindica el dret a canviar tot allò que ens pot semblar inamovible. Els sistemes socials han estat creats per la humanitat i per tant, nosaltres els podem canviar.
Per aconseguir la nostra captivitat social els cal la nostra col·laboració, però la possibilitat de negar-nos a col·laborar amb l’ordre establert també hi és. Qüestionar l’ordre establert i negar-li la nostra col·laboració obre escletxes per on la nostra llibertat podrà alenar.

Guanyar cotes de llibertat et representarà molts avantatges. Si hi trobes dificultats, puc ajudar-te a superar-les.
Parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Documentat a Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística, de Peter L. Berger, traducció de Joan Estruch. Editat per Herder. ISBN 84-254-1530-6

Quant a Sophia Blasco

Coach personal