Segons els estudis sobre percepció de games cromàtiques, dones i homes percebem distintes games cromàtiques i tenim preferències de color diferents.
Els estudis han evidenciat que els ulls de la majoria de dones tenen una estructura lleugerament diferent, que pot ser la determinant d’aquestes diferències en la percepció del color.
D’altra banda, s’ha enquestat nenes i nens i s’ha trobat que les noies coneixen i identifiquen una major gama cromàtica que els nois, com ens recull la infografia.
Pel que fa les preferències cromàtiques, també som diferents, les dones ens decantem pel blau, el verd, el turquesa, el rosa i el lavanda; mentre que els hòmens redueixen la gama de preferències al blau, el verd i el negre.
Com ens reflecteix la il·lustració, les dones, podríem dir, que vegem un altre món.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Documentat a:
Different perception of colors by men and women
Do women perceive color differently from men?
Do Men and Women See the World Differently Colored?
Troballa feta gràcies al +Daniel Iglesias
És ben curiós, peró potser que hi hagi un component socio-cultural ? fixem-nos que els homes no prefereixen justament els colors identificats amb la feminitat, rosa, lila, turquesa … ;)
De ben segur que hi ha molts determinants, i la socio-cultural pesa molt.
Em sento perfectament reflectit en l’home de la imatge pel que fa a la meva percepció dels colors.
Hi ha un munt de matisos esperant que els descobreixis!
Sophia, m’agradaria felicitar-te per fer servir amb normalitat el plural clàssic català del substantiu HOME (és a dir, HÒMENS). Massa gent encara es pensa que és una forma incorrecta, quan -en realitat- és la forma originària usada per tots els nostres clàssics.
Gràcies, Josep Maria!
El tortosí l’empra amb normalitat.
No només el tortosí. Es diu a bona part del domini el català, pràcticament a tot arreu, excepció feta del català central i el balear. El que és incomprensible és que els que el diem a la llengua parlada (no parlo ara per tu i per mi) no l’emprem per escrit. Aquí al Camp de Tarragona ja està desapareixent.
Per allò de l’estàndard, que fa perdre la riquesa dialectal, però podem optar per preservar-la, jo ho faig.