De vegades, hi ha estones en les que no pots fer allò que tenies previst, aquestes estones oscil·len d’uns quants minuts a unes quantes hores, aquest és temps mort.
Per a la majoria, aquest temps mort, o temps d’espera, és temps perdut. Però amb una mica de previsió podem tenir preparades determinades activitats per dedicar aquests temps, ja sigui de desplaçament, o d’espera, del tren, del metge, de l’avió, … per realitzar alguna d’aquestes tasques, així podem donar vida a aquest temps mort, per exemple revisant la planificació de demà, llegint un llibre o un informe, responent correus pendents, trobant solucions alternatives a assumptes que portem entre mans, fent les trucades pendents, desenvolupant aquella idea genial que tenim en llista d’espera, estudiant, …
La previsió ens possibilitarà donar vida al temps mort d’espera emprant-lo en anar fent tasques pendents que no requereixin molta atenció o, fins i tot, dedicar aquest temps a estudiar. A la UOC, hi ha moltes persones que cursen estudis universitaris aprofitant el temps de trajecte en transport públic de casa a la feina i de la feina a casa, una molt bona opció de donar vida al temps mort.
Si gestionar el temps se’t fa difícil, puc ajudar a superar aquesta dificultat.
Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Si sumem aquests petits temps d’espera durant per exemple tot un any, acaben sent molt de temps, no podem pas desaprofitar-los!
Hi ha qui aconsegueix llicenciar-se en una carrera universitària i tot!
Són bon temps per al silenci, les respiracions, el relax; un exemple molt senzill: ves fent respiracions mentre baixa una webb, es carreguen dades, o esperes que arranqui l’ordinador, és un moment que pot ser stressant o desestressant, depèn de com t’ho agafes….
Una altra manera de donar vida al temps mort.
Gràcies per la teva aportació, Carme.
Estic totalment d’acord amb la Carme. Els temps “morts” també poden tenir una funció. Poden ser una oportunitat per interioritzar, reflexionar i escoltar els missatges del cos que en moments d’acció normalment ignorem.
http://vivoretrato.tumblr.com/
També són bons per escoltar-nos, com bé dius. Gràcies per comentar, Albert.