Quan la mare, que pateix una pèrdua progressiva de recursos cognitius per la malaltia neurodegenerativa que pateix, es va traslladar a viure a casa nostra, va patir desorientació durant una temporada. Amb el trasllat, els punts de referència d’ubicació ja no li eren vàlids, però, a poc a poc, va anar adquirint nous referents.
A la casa es va adaptar fàcilment, ja la coneixia, a més a més, vam reduir els canvis al mínim i vam adoptar algunes mesures per fer-li fàcil l’adaptació:
1. – A la seva habitació, els seus objectes personals sempre els desàvem al mateix lloc.
2. – A la casa, vam optar per mantenir el mobiliari mínim per facilitar-li l’adaptació i la mobilitat.
3. – En sortir a passejar, o a comprar, anava sempre acompanyada del cuidador o la cuidadora, i sempre pels mateixos itineraris.
Però, de tant en tant, al principi, la mare volia anar-se’n a casa seva. No servia de res explicar-li que érem a una altra ciutat a 250km de distància, ella volia anar a casa seva, impedir-li-ho no feia més que incrementar-li la necessitat d’anar-hi.
Quan la mare volia anar a casa seva, la cuidadora tenia instruccions d’acompanyar-la, la mare decidia per on s’havia d’anar, emprava les referències dels carrers del seu poble i arribava un punt on l’evidència s’imposava, on ella esperava trobar la seva casa, la casa no hi era, llavors s’enfadava, deia que li havien canviat els carrers i les places de lloc i decidia enfilar el camí de tornada a casa nostra.
Amb paciència i amb calma, sense dramatitzar, entre tots, vam aconseguir que, a poc a poc, anés adaptant-se a la nova ciutat, les passejades diàries i els tombs pel mercat van ajudar-li a refer les referències de l’entorn del nou domicili.
La desorientació i la dificultat per refer les referències, que pateixen les persones afectades per malalties neurodegeneratives, són elements a considerar a l’hora de valorar l’opció de residir per temporades a cases de familiars diferents. L’adaptació als canvis sempre requereix un esforç addicional, i quan els recursos cognitius estan minvats, l’adaptació al canvi de domicili és encara més difícil.
Cuidar la mare a casa ens ha representat canvis als que ens hem anat adaptant tots. Si estàs vivint una situació semblant, podem compartir solucions a l’espai comentaris, o si prefereixes, a títol individual.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
A tots ens costa adaptar-nos als canvis. És comprensible, doncs, que a les persones que pateixen determinats trastorns cognitius els costi encara molt més. Aquestes indicacions que dones poden ajudar molt a aquestes persones a adaptar-se a viure a un domicili, un barri i/o una ciutat diferents.
I també poden ser d’utilitzat per a les persones que les cuiden per entendre i gestionar millor la situació.
Gràcies per comentar, Oriol.