Menjar per consolar-te t’engreixa

"Eating chocolate", de 10 Corso Como, al Flickr

Eating chocolate“, de 10 Corso Como, al Flickr

“La adjudicación a las mujeres de la Culpa (claramente reflejada en lo mitos femeninos clásicos de Eva, Pandora… y, en mayor o menor medida, en toda las culturas actuales) por los males que acontecen, por las posibles dificultades o carencias, por no encarnar la Mujer-Madre Ideal y no ser capaz de satisfacer todas las demandas masculinas y las que la sociedad patriarcal le ha adosado, ha sido el mecanismo más exitoso –en cuanto invisible, desvalorizador y paralizante- utilizado por la cultura masculina, por los hombres, para mantener sojuzgadas a las mujeres.

De este modo, carentes de una identidad autónoma y colonizadas por un arquetipo de Gran Madre Ideal, las mujeres han quedado enajenadas de una subjetividad propia e incapacitadas para expresar sus sentimientos reales, sus experiencias, vivencias y valores, y con el temor constante, si no se adecuan al Ideal, de ser consideradas «malas madres», «mala mujer», culpables: semejantes, por tanto, a las Eva, Pandora, Lilith, Medea, Medusa de las mitologías… y a la bruja de los cuentos y de la realidad histórica –las hogueras medievales- así como a las prostitutas y a las mujeres fatales, perversas que se representan en la actualidad.

Podemos, por tanto, afirmar que existe en nuestra sociedad actual una escisión, un conflicto entre ser madre y ser mujer. Y las mujeres tienden a privilegiar la identidad –el comportamiento- maternal, porque sigue siendo el modelo «premiado» socialmente y, en especial, por el varón, quien le concede valoración y deseo/amor, en virtud de la adecuación femenina a «su ideal».

Fragment de “La Omnipotencia: Riesgos de desear ser una Gran-Diosa Madre“, d’Asunción González de Chávez, professora de la  Universidad de las Palmas, publicat a Mujeres y Salud número 29

Viure tot el dia forçada a ser bona esposa, bona mare, bona mestressa, bona filla, bona professional, ignorant les teves necessitats impacta en la teva quotidianitat i et força a ignorar-te fins que les necessitats de les altres persones han estat satisfetes. Això ho assoleixes, no sempre, en haver sopat quan tot ho tens endreçat, i llavors, exhausta com estàs de la triple jornada, optes per menjar-te una presa de xocolata o un grapadet d’ametlles per consolar-te, un succedani amb el que intentes apaivagar les teves autèntiques necessitats, que no són ni la xocolata ni les ametlles. I demà, serà un altre dia idèntic a avui, bandejaràs les teves necessitats, et sacrificaràs, avantposaràs les necessitats dels altres per ser bona mare, bona esposa, bona mestressa, bona filla i, a la nit, tornaràs a intentar apaivagar-les amb la xocolata. I així un dia i un altre et veuràs abocada a viure amb un conflicte entre allò que necessites fer i allò que finalment decideixes fer, traint-te sistemàticament, estressant-te i vivint en un estat de suïcidi quotidià.

Aquests calories de consolació es transformen en sobrepès, que acabarà de reblar la situació, minant la teva autoestima i fent-te sentir més culpable.

Per sortir d’aquesta garjola et cal gosar escoltar-te, respectar-te i satisfer les teves autèntiques necessitats. Puc ajudar-te a aconseguir-ho. Concerta la teva sessió de regal.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Coach personal

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Alimentació i salut, Gestió emocional
La teva sessió de regal, d'Isabel Mas
Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

A %d bloguers els agrada això: