“MnSCU-Media-Codes-flowchart“, de Barry Dahl, al Flickr
Hem entronitzat el racionalisme i les persones ens trobem vivint tiranitzades per la raó.
Hem adoptat el coneixement de la raó com a única guia per a les relacions amb nosaltres, amb altres persones i amb el món. Donem crèdit i valor de veritat únicament a tot allò que podem pesar, mesurar, comptar i argumentar, o fonamentar, en la ciència i la tècnica, menystenim tota la resta.
A les emocions, intentem controlar-les. Les pautes d’educació que ens han transmès ens aboquen a contenir-nos d’expressar-les.
Essent com són essencials per adaptar-nos als canvis i per comunicar, en controlar-les o no expressar-les, ens empobrim i tenyim de gris el viure. Foragitem l’amor, l’emoció que possibilita els vincles afectius de la humanitat, i ens trobem vivint aïllades envoltades de gent. Expressar amor és considera, des del racionalisme, un signe de feblesa.
L’instint és considerat signe d’animalitat, de falta de civilitat, d’educació i de bones maneres.
Per exemple, la fam s’ha de controlar, fent veure que tenim l’animalitat dominada.
Els tractats de nutrició ens imposen què, quan i quant hem de menjar. Les conseqüències són esfereïdores. Els índexs d’obesitat o sobrepès que publica l’OMS cada any creixen sense aturador.
Per sort els pediatres s’han alliberat d’aquesta tirania i recomanen les mares alletar els nadons a demanda.
La intuïció gaudeix de mala imatge i se li nega credibilitat, es considera pròpia de bruixes. La intuïció és sàvia, quantes vegades ens hem adonat tard de l’encert de les nostres intuïcions!
Els sentits són considerats insuficients, parcials, subjectius i enganyosos pel racionalisme.
En viure tiranitzades per la raó, inevitablement entrem en conflicte amb les nostres necessitats instintives i emocionals, traïm els nostres somnis, ens deshumanitzem, perdem l’harmonia amb nosaltres i amb el món que ens envolta, ens empobrim de vida i ens veiem abocades a patir l’abús quotidià de la raó amb nosaltres mateixes, amb altres persones i amb el món que ens envolta.
A mitja tarda, quan l’esgotament es mostra, optem per prendre’ns un cafè en comptes de procurar-nos un descans per refer-nos. Ens ignorem, ni ens escoltem ni ens respectem les pròpies necessitats bàsiques. Inevitablement aquests conflictes actius ens passen factura somatitzant-se en malalties d’etiologia incerta. Prou d’abusos!
Retrobar l’harmonia perduda és essencial per alliberar-te de l’abús de la raó i refer la relació de respecte amb tu, amb altres persones i amb el món. Puc ajudar-te a aconseguir-ho, parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Un text que m’ha fet pensar molt en que he de pensar menys i sentir més :)
Gràcies