
“Phones and Paper“, de byronv2, al Flickr
Aquestes persones llegint fan visible un gran guany de llibertat propiciat per les noves tecnologies, Internet i els telèfons intel·ligents, la llibertat d’informació: la llibertat d’expressió i el dret d’accés a la informació.
Quan els diaris eren ‘El mitja de comunicació’:
– Qui podia escriure? Poques persones podien fer-ho
– De què es podia escriure? Els temes i l’enfocament estaven molt controlats per les línies editorials dels diaris, els anunciants i per la censura
– Qui podia llegir? Poques persones sabien llegir i per llegir calia temps
Avui, els telèfons mòbils ens obren les portes:
– Qui pot escriure? Totes les persones tenim l’opció, hi ha moltes plataformes on hostatjar un blog on expressar-nos gratuïtament
– De què podem escriure? Tots els temes i enfocaments es poden desenvolupar
– Qui pot llegir? L’accés a la informació s’ha universalitzat, amb un mòbil accedim a l’univers Internet; el wifi de la ciutat, de la biblioteca o el de la cafeteria ens proporciona accés gratuït
Totes les persones tenim l’opció d’escriure sobre qualsevol tema, desenvolupant l’aspecte que ens sembli més pertinent, i llegir, les noves tecnologies ens ho faciliten. Un gran guany de llibertat!
Si hi afegim la connectivitat que ens proporcionen les noves aplicacions, l’impacte que poden representar, ara per ara, crec que encara no podem ni imaginar-nos-el.
De tant en tant, necessitem una mica de perspectiva per adonar-nos de l’evolució i la tendència: D’on venim? On estem? Cap a on amem?
Necessitem defensar i protegir el dret a la llibertat d’informació de la censura que imposen alguns estats tancant webs, blocant l’accés a determinats continguts o perseguint la dissidència.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach