Les bones maneres, un conjunt de regles del joc social, elegants i pròpies del saber fer i de cortesia social, del saber comportar-se, que ens recomanen: dominar els instints, controlar la voluntat, practicar la prudència i la discreció, aplicar la moderació en les paraules, … en resum, una contenció a casa, al carrer, a taula, en vestir, en riure, en plorar i en viure. El dolor i l’alegria cal expressar-los estèticament al gust de l’època; un esclat de riure és valorat com escandalós i ordinari; les manifestacions de dolor han de ser moderades, sense excés de dramatisme, cas contrari són mal percebudes.
Seguir aquestes recomanacions ens proporcionarà un ambient segur, sense canvis, tranquil, d’una tonalitat grisa, amb una quotidianitat idèntica, dia rere dia, amb unes maneres moderades, reposades, sense gaire estridències. Les formes s’han de guardar arreu, els rols s’han de seguir escrupolosament al llarg de cadascun dels dies de la nostra vida.
I què se n’ha fet del goig de viure?
El tenim engarjolat per la mesura i les bones maneres, d’acord a l’esperit de l’època. Però, de tant en tant, la força del goig de viure és tan gran que s’escapa de la garjola i es mostra amb tota plenitud. En aquestes ocasions, de vegades, descobrim l’alegria i el goig de viure amb tota la seva força rejovenidora i vivificant extraordinària.
Un esclat del goig de viure:
El goig s’encomana!
Fes-lo córrer!
Encomana’l!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
El goig de viure del sirtaki s’encomana…
Oriol López
Gràcies per recordar-nos que el millor de nosaltres està dins nostre
M’alegra saber que aquesta entrada t’ha estat útil. Gràcies Sandra.