Anatomia de la timidesa

La timidesa genera nivells considerables d’ansietat. Les persones que s’autodescriuen com tímides tenen tendència a sentir-se supersobservades, hiperexaminades i jutjades desfavorablement.
D’altra banda, la timidesa els representa, entre altres, un conjunt de repercussions negatives: l’entenen com una qualitat intrínseca que les acompanyarà tota la vida, les fa perdre innombrables oportunitats i les porta a percebre’s com menys dotades que les altres. Aclarir-ne el concepte, observar minuciosament el procés d’un atac de timidesa i delimitar quin, o quins, han estat els detonants, combinats amb estratègies de gestió emocional, ens proporcionarà les opcions i els recursos per superar-la.
Comencem per l’afirmació “Som tímids”. Els que són tímids, ho són, quan mengen, quan ballen, … ?
O realment, el tímids tenen atacs de timidesa en determinades situacions i entorns? Aquest és un dels primers punts a abordar. Entendre la timidesa com l’alçària, la robustesa, el color de la pell, és a dir, com una qualitat intrínseca o genètica, els porta a negar qualsevol opció de canvi. Molts tímids ho entenen així.
Però, reaccionen de la mateixa forma al llarg de tot el dia davant de qualsevol circumstància i en qualsevol entorn? La resposta és NO. Les persones tímides tenen atacs de timidesa davant circumstàncies ben diverses, allò que els puja els colors a unes deixa impassibles a altres.

Etapes d’un atac de timidesa
Com en tot procés, en un atac de timidesa trobarem els factors que el possibiliten, el detonant que dóna el tret de sortida i el conjunt de reaccions multinivell que es generen en l’organisme. L’estudi minuciós de les etapes d’un atac de timidesa ens proporcionarà claus per entendre’l i superar-lo.

Alguns dels factors d’activació d’un atac de timidesa:

• L’entorn; un entorn conegut que els permeti preveure què pot passar les tranquil·litzarà i un entorn desconegut les aboca a la incertesa i els augmenta la sensació de perill.
• L’acció que es veuen obligades a engegar; afrontaran amb serenor una activitat que dominen i les envairan les pors i el desassossec si no s’entenen habilitades per desenvolupar-la amb èxit.
• La creença que tenen sobre les seves habilitats i competències; la valoració que fan del seu saber fer és clau, la resposta serà una o altra, en funció de si s’entenen com aptes o no aptes per a portar l’acció a terme amb èxit.
• L’impacte que creuen que tindrà l’acció per a la seua imatge, prestigi social i amor propi; si entenen que l’acció les afavorirà la rebran amb goig, si, per contra, entenen que les devaluarà, intentaran defugir de realitzar-la. A ningú no li agrada llençar pedres al seu propi terrat.

Pel que fa al detonant, la percepció de risc de dany les aboca a un atac de timidesa. El tret de sortida d’un atac de timidesa el dóna el perill percebut. Si la percepció subjectiva de perill no hi és, la reacció no es produeix. El perill pot ser de qualsevol tipus, per exemple: dany en l’amor propi, pèrdua del prestigi, lesió en la imatge social, etc.; tots tenen un gran impacte per a la vida en societat, ja que afecten les relacions amb el grup.

El conjunt de respostes a la situació són de naturalesa diversa, entre elles:

• Reaccions fisiològiques: taquicàrdia, tremolor a la veu, vermellor de rostre, o rubor facial, suor a las mans, …
• Respostes psicològiques o creencials, recreacions en l’imaginari de les possibles repercussions del fet: pèrdua d’autoritat, pèrdua del respecte, etc.
• Canvis comportamentals: neguiteig, desassossec, ..
• L’impacte emocional: la pressió de l’entorn genera percepció d’acorralament, …

Si ens ho mirem de prop, ens adonarem de la gran semblança que hi ha entre aquestes respostes i les que es desencadenen en situacions d’estrès; un conjunt de reaccions per preparar l’organisme per a la fugida, la paràlisi o la lluita. Aquestes manifestacions són instintives, no racionals, i han estat dissenyades al llarg del procés evolutiu de la nostra espècie per preservar-nos la vida i la integritat. Precisament, la seva naturalesa instintiva fa que escapin al govern racional; no podem aturar la vermellor del rostre, o la taquicàrdia, una vegada han començat.

Un exemple ens ajudarà a entendre millor el procés d’un atac de timidesa:
Mireia és a una celebració amb l’equip de treball. Ella és la cap del departament i el seu superior li proposa que canti. Cantar no és una de les seves habilitats; ella considera que cantar deteriorarà la seva imatge envers l’equip; el seu prestigi, guanyat durant tants anys, pot anar-se’n en orris; sap que desafina estrepitosament i, donada la situació, li ho ha demanat el cap, i entén que no s’hi pot negar. Percep el perill i el seu organisme desencadena la resposta.

La timidesa, una qualitat negativa?
Les persones tímides intenten aturar les respostes pròpies de l’atac de timidesa, sobretot les que són observables per l’altre, ja que evidencien que la situació les desborda i es mostren afeblides als ulls dels altres.
Però, una vegada començat l’atac de timidesa, amb totes les seves expressions fisiològiques, psicològiques, emocionals i de comportament, mostren que estan patint un atac de timidesa, amb detalls tan evidents com la vermellor del rostre, la suor de les mans, la tremolor de la veu, no poden ocultar-les i,  convé recordar que, difícilment, podran aturar la resposta instintiva automàtica que ha activitat la percepció de perill.
Afrontar la timidesa centrant-nos en aturar l’atac de timidesa una vegada engegat ens aboca a fracassar, no podem avortar amb la força de la voluntat la vermellor del rostre, el titubeig, etc.

El valor de la timidesa rau en el fet d’alertar-nos del perill. L’atac de timidesa s’engega sempre com resposta a la percepció de perill. Definir el perill i acotar-lo són claus per superar-lo o vorejar-lo. Entendre la timidesa com un mecanisme de resposta a un perill percebut ens proporciona eines per entendre-la. Analitzar la situació que ha provocat l’esclat de timidesa, al detall, ens permetrà prendre les mesures pertinents per governar la situació d’acord a allò que ens convingui, intel·ligentment, tenint en compte els nostres interessos. Esbrinar en quines situacions  s’activa la timidesa, comprendre què és el que passa, permetrà descobrir les claus per superar la timidesa.

A Ràdio L’Hospitalet i a Ràdio Premià de Mar vam abordar com superar la timidesa, als enllaços trobaràs els àudios dels programes respectius.

Conclusions:
La timidesa és una reacció específica davant d’un perill percebut, no és una patologia ni una característica genètica.
L’atac de timidesa engega un conjunt de respostes instintives.
Superar la timidesa amb èxit requereix l’anàlisi exhaustiva de la circumstància desencadenant de la reacció de timidesa, és a dir, quin és el perill percebut i la seva font: quina és la por, quina és la cosa temuda, detallar què és el que passa, quins recursos tenim, etc.; aquesta anàlisi ens proporcionarà eines per redimensionar el perill percebut i vèncer la timidesa.

Si ets una persona tímida, saps que la timidesa et surt massa cara, decideix-te a superar la timidesa! Puc ajudar-te a aconseguir-ho. Posa-t’hi ara mateix! Parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Test per avaluar el grau de timidesa: Escala de Timidesa revisada de Cheek i Buss

Quant a Sophia Blasco

Coach personal