Si de debò vols ajudar-me:
no caminis per mi,
deixa’m caminar pel meu camí;
no parlis per mi,
deixa’m parlar i escolta’m;
no ploris per mi,
deixa’m plorar i acompanya’m;
no decideixis per mi,
deixa’m decidir i respecta les meves decisions;
no et llencis a l’aigua per mi,
deixa’m que aprengui a nedar;
no m’imposis la teva experiència,
deixa’m que la faci meva;
no l’encertis per mi,
deixa’m que n’aprengui equivocant-me;
perquè jo creixo més amb els meus errors
que amb els teus encerts.
René Juan Trossero
El text és la traducció lliure del poema “Ayuda” publicat al llibre “Siembra para ser tu mismo” de René Juan Trosssero, 25a. edició – Buenos Aires: Bonum, 2007.
René Juan Trossero, escriptor, filòsof i psicòleg argentí, ha publicat diversos llibres, entre els que trobem: “Siembra para ser tu mismo”, “No te mueras con tus muertos”, “Pensar y vivir en libertad”, …
He descobert a René Juan Trossero gràcies al José Luís Vilà, gràcies José Luís!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Està molt correcte aquest poema i realment per a les persones segures de si mateixes, és perfecte per als que viuen amb plena independència. I desenvolupen expressant constantment els seus pensaments i els seus aprenentatges. I penso que tot passa per alguna raó i el poema també m’ha està volent dir algun. missatge. La subtilesa és un grau. Gràcies.
Hi estem d’acord! A mi també me sembla un poema savi!
Gràcies Mònica
L’art del “coaching” fet poesia.
Una abraçada.
Gràcies Joan, una abraçada de tornada!
Sophia, moltes gràcies pel poema.
T’ha semblat adient, veritat?
Ajudar sense retallar la llibertat.
El paternalisme és perniciós.
També et dono les gràcies per donar-me a conèixer l’autor del poema… just ara he llegit unes quantes coses per damunt damunt i m’ha encantat. Gràcies!
Gràcies Ventafocs! M’agrada que t’agradi!