Fear is the cheapest room in the house.
I would like to see you living in better conditions.La por és l’habitació més pobra de la casa.
M’agradaria veure’t viure en millors condicions.
Hàfidh, poeta persa
La por ens paralitza; si pateixes una por i la vols superar, puc ajudar-te a aconseguir-ho. Parlem-ne
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí, poeta persa del segle XIV, les seves composicions li ocasionaren freqüents problemes amb el poder.
La por impedeix el canvi.
La por ens fa recular i ens estronca tots els projectes.
Gràcies per comentar, Oriol.
el primer pas es reconocer-la ,la segona possar-se mans a l´obra,obra que fa tens ting abandonada,obra que precisa d´estima,de creativitat,d´anim,obra que es hora que surti a la llum,encara que es petita y amb carencies,pero el cor en diu que no l´amagui mai mes.
Petons,sempre les teves paraules en fan rumiar molt,m´agrades
La por ens acorrala i ens malbarata la vida paralitzant-nos però, hi ha maneres de superar-la, com bé dius, el primer pas és el més important, ànims!
Gràcies per comentar, Flori.
Hi ha una por sana que ens protegeix. L’important és distingir la por sana, la que ens fa prudents, de la por innecessària, la que ens paralitza o ens merma possibilitats de creixement.
Hi estem absolutament d’acord! Gràcies per l’aportació, Montserrat!
Jo sóc una experta en la por. He patit durant molt temps crisis d’angoixa molt fortes i que no deixen de ser pors.
Cal posar-se de ple en les causes i afrontar les pors, és l’unica manera de sortir-ne.
Primer descobrir que et fa por i et paralitza o t’ accelera d’ una forma malaltissa( moviments d’ un cantó a altre típics de molta angoixa).
Despres amb ajuda i estimant-te i valorant molt els progressos que fas cal afrontar la por passant-hi o repetint la situació o el moment fins que ens tornem com “ tolerants” a la por, és a dir, anar practicant i superant a poc a poc.
Important valorar els progressos amb petits autoregals que són un reforç, cosetes petites que et facin il.lusió, oun bon cafè , una xocolata, un petó al mirall dient~te guapa, tu pots.
Aiiiiiiiii la meva angoixa….. com deia en woody Allen, a mi gimnàs no em cal , la meva angoixa em manté en forma….molt humor cal també, que no falti.
Gràcies Marta per compartir la teva experiència alliberant-te de la por.