Deteriorament cognitiu i comunicació

La comunicació és complexa per a qualsevol persona, però per a la mare, que ha patit una pèrdua progressiva de recursos cognitius com a conseqüència de la malaltia neurodegenerativa que pateix, les dificultats per entendre’ns, per expressar-se i per trobar les paraules per dir allò que ens vol dir són més grans. Algunes pautes ens han ajudat a normalitzar i a desdramatitzar la comunicació amb ella.

Algunes de les pautes que ens han facilitat la comunicació amb la mare han estat:

• Parlar-li a poc a poc, mirant-la als ulls i reforçant el missatge amb el llenguatge gestual.
• Evitar les discussions.
• Mai no dir-li no, si ho fem, li farem molt difícil que desisteixi. És millor proposar-li fer-ho d’aquí una estona o també fer una maniobra de distracció.
  Per exemple, si ella diu: Vull anar-me’n a casa!
  No ens serviran respostes del tipus: no pot ser, està molt lluny, ara no podem, no pots anar-hi sola, …
  És millor utilitzar aquestes: Sí, en acabar de dinar, hi anirem. Sí, ara quan arribi el teu fill, t’hi acompanyarà, …
  O focalitzar la seva atenció en una altre tema, per exemple: Què comprarem per al sopar.
• Adreçar-nos-hi pel seu nom, amb respecte i afecte.
• Emprar frases curtes i senzilles, si cal, li les repetim.
• En preguntar, formular preguntes senzilles que admetin un sí, o un no, per resposta i donar-li temps per a que pugui respondre-les.
• Quan respongui, donar per bona qualsevol resposta.
• Si no troba una paraula, li la facilitem nosaltres sense donar-li més importància.
• Si no vol fer allò que li proposem, deixar passar una estona, proposar-li-ho de nou i, si es nega, valorar el grau de criticitat, si no és de vital importància, desistir.
• Evitar posar a prova la seva memòria.
• Facilitar-li  la participació en les converses, fent-li preguntes senzilles li fem saber que compta.
• Prevenir si hi ha algun problema auditiu o visual que li dificulti la comunicació en col·laboració amb la doctora de família i amb la infermera.
• Acariciar-la i agafar-li la mà sovint, amb el contacte corporal percep l’afecte i la companyia.
• Respectar la seva situació particular evitant posar en evidència les seves dificultats.
• Evitar parlar de la malaltia que pateix en presència seva, ella se n’adona fins un cert nivell i difícilment sabrem quin.

Cuidar la mare a casa ens ha representat canvis als que ens hem anat adaptant tots i hem anat aprenent pautes i estratègies per gestionar-los bé. Aquestes pautes són les que hem seguit a casa tots, el cuidador, la cuidadora i nosaltres. Si estàs vivint una situació semblant, podem compartir solucions a l’espai comentaris, o si ho prefereixes, a títol individual.

A Cuida’t! Programa per a familiars i cuidadors trobaràs un seguit de consells per ajudar-te a gestionar situacions diverses de la cura de persones en situació de dependència.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Quant a Sophia Blasco

Coach personal