L’elefant encadenat

El conte de L’elefant encadenat, de Jorge Bucay, ens mostra com ens engarjola creure que no podem perquè alguna vegada no vam poder.

L’ELEFANT ENCADENAT, de Jorge Bucay
De petit m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més
m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força
descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure
l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de
les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs
centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també
podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.
—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.
Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si
estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar
molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta
convincent: «L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que
era molt, molt petit».
Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal
va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era
més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà
següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar
la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record
de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i
mai més va tornar a posar a prova la seva força.
Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen
llibertat. Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt
de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors ens vam gravar a la memòria
aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des
de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts i estem més
preparats, però aquell record ens frena a l’hora de provar d’alliberar-nos.

Per què no fuig l’elefant?
L’elefant, tot just acabar néixer, fou amarrat a l’estaca, va lluitar per fugir-se’n una i altra vegada fins que, esgotat i sense forces, va arribar a la conclusió que mai de la vida podria alliberar-se’n i mai més no va tornar a lluitar per alliberar-se de l’estaca.

Vivim engarjolats. Hi ha molts tipus de garjoles, però les conformades per conclusions com la que manté resignat i encadenat l’elefant ens inhabiliten per alliberar-nos-en.
Mai no hem qüestionat la idea ‘Mai no podràs alliberar-te’n!’ i, encara que avui hem guanyat força i l’estaca s’ha corcat, no hem tornat a lluitar per alliberar-nos-en. Aquesta conclusió ens esclavitza; encara que avui poder tenim totes les de guanyar.

Alliberar-se de les garjoles, siguin de la mena que siguin, sempre reporta molts avantatges.
Puc ajudar-te a aconseguir-ho, posa-t’hi avui mateix. Parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

L’elefant encadenat de Jorge Bucay il·lustrat per Gusti a les biblioteques de Barcelona

Coach personal

Tagged with:
Arxivat a + Receptes per Viure Bé!
2 comments on “L’elefant encadenat
  1. ger carreras ha dit:

    M’encanta! Els contes de Bucay sempre fan pensar i aquest no és una excepció.

    • Sophia Blasco ha dit:

      Jorge Bucay ha fet una tria de contes savis que ens ajuden a aprendre a viure, a mi també m’encisen! Gràcies per comentar, Ger.

Els comentaris estan tancats.

La teva sessió de regal, d'Isabel Mas
Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

%d bloggers like this: