Esforçar-nos per quelcom que no ens interessa gens ni mica s’anomena estrès.
Esforçar-nos per quelcom que ens estimem s’anomena passió.
Et proposo una reflexió: Què ens surt més a compte:
– Fer allò que estimem?
– Estimar allò que fem?
Fer sols allò que estimem ens limita, ens constreny i ens minva les fonts de goig, satisfacció i felicitat. D’altra banda, fer allò que NO ens estimem ens mortificarà i ho viurem com una imposició i una pèrdua de llibertat.
Estimar allò que fem ens enriqueix, ens eixampla l’horitzó de possibilitats i ens omple de goig.
Com podem estimar allò que fem?
Carregant de transcendència i propòsit aquelles tasques humils que, per molt humils que siguin, contribueixen a constituir la completesa necessària i suficient per a que aquell objectiu, ja sigui personal o col·lectiu, tan important s’assoleixi.
Apassiona’t, et surt a compte! Una persona sense passió és una possibilitat potencial. La passió t’omple de vida!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach