Donant pomes, a ‘This Website Proves That Generosity Really is Contagious‘
Allò que em fa és el que dono, no pas el que tinc.
Com més dono, més tinc, perquè sóc més.
Com més tinc i menys dono, tinc menys, perquè sóc menys.
Pere Casaldàliga
En veure les necessitats d’altres persones, ens sorgeix un sentiment que ens porta a intentar satisfer-les en la mesura de les nostres possibilitats.
Darrere la generositat hi ha sempre un objectiu, un per a què, un motiu que pot ser tan lloable com millorar la societat o com actuar d’acord als valors ètics que hem adoptat. O no tan lloable, quan pretenem generar en l’altra persona la sensació de deute per manipular-la.
Si intentem acaparar amb tot, ens comportem com autèntics forats negres, allò que ens arriba es perd a les nostres mans, quina petja deixarem al món?
I, com que tot educa, quins valors promovem amb les nostres actuacions?
Mahatma Gandhi ens recomana responsabilitzar-nos del canvi que volem. Allò que t’agradaria trobar al món, comença a construir-ho tu i sembraràs les llavors per fer-ho créixer i encomanar-ho
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Gracies! Que tinguis un bon dia!
Que , que penso?
En Casaldaliga i molta gent que la seva vida assoleix sentit donant-la per l’altre, són per mi el millor testimoni de que l’amor real existeix i és d’aquesta manera, donant per omplir- te, no acumulant per estar cada cop més buit, que la vida té sentit.
Alerta però, com diu la Sophia amb la gent que manipul.la, la gent que s’ aprofita de la bondat però que et fa sempre perdre, mai t’aporta res … el balanç deutes i deures queda sempre a favor seu i ens debiliten…. faig aquest comentari, perquè potser a algú li serveix , jo ho he viscut ….
Gràcies Marta!
Casaldàliga parla des de SER, és des d’aquí que donar allò que eres et fa ser més.
Des del TENIR, donar t’empobreix encara més i vius sempre patint per por de perdre allò que tens.
Erich Fromm al llibre ‘Tenir o esser?’ ens presenta aquestes dues cosmovisions i ens ajuda a decidir quina adoptar. Li vaig dedicar una entrada al blog: D’on ens neix la por de perdre-ho tot?