Allibera’t de la necessitat d’acceptació i de la por de ser jutjada que t’imposa viure per a ser bona persona als ulls dels altres. Tria viure la teva pròpia vida amb sentit i propòsit, respecta’t i confia en la teva intuïció. La teva vida és teva, viu-la!
Redacta la teva declaració d’intencions de com vols viure la teva vida a partir d’ara mateix:
Visc la meva pròpia vida amb sentit i propòsit.
Sóc fidel a mi mateixa.
M’accepto per ser qui sóc i ser com sóc.
M’avicio i m’entenc.
M’allibero dels pensaments, dubtes, pors i creences auto-limitants.
M’allibero de l’autocrítica i del patiment pel passat.
Aprenc a ser pacient i benevolent amb mi mateixa, amb els altres i amb les coses que succeeixen.
M’adono que puc controlar certes coses, altres no.
M’estimo incondicionalment. M’ho mereixo!
M’adono que no tothom estarà d’acord amb tot el que faig i amb el meu enfocament de la vida. Està bé. No es tracta d’ells, es tracta de la meva vida.
Sóc prou bona, prou forta i prou sàvia per seguir endavant amb la meva missió / propòsit / vocació o passió.
Me dono permís per fer-ho i ho faig!
Signa-la i porta-la endavant, t’ho mereixes!
Puc ajudar-te a aconseguir-ho, parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Traducció i adaptació de: Release the Need of Acceptance & Fear of Being Judged…Choosing to Live Life with Intention
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Quin goig aquesta declaració d’intencions!. Cadascuna de les frases té molt sentit i cal llegir-les bé i aquesta entrada del blog jo crec que tothom podria fer un bon repàs de la llista per avaluar quan i com ens estimem.
A mi ,que estic treballant aquets temes i que l’ autoconfiança està justeta, m’agrada i tinc que treballar el “m’ estimo incondicionalment, m’ho mereixo”, molts cops poso abans al altres que a mi, en la tasca d’estimar i jo em deixo per quan pugui….errror!….el que em passa es que la teoria és fàcil i me la se, però posar-ho en pràctica em costa.
Animo a la gent que li passa com jo, a treballar molt sobre això, a potenciar-nos nosaltres, estimar-nos incondicionalment ( sovint no ho fem incondicionalment).
Els que no ens ve de ” serie” o per raons d’ educació no ens han deixa’t estimar-nos hi som a temps, tenim que treballar més dur que els altres per aconseguir- ho, però vinga…..
gracies Sophia, aquesta entrada és molt sucosa.
Quan no ens respectem, la majoria de les vegades, és per considerar que no en podrem assumir les conseqüències. Gràcies Marta!
La por limita en tots els àmbits de la vida. Quan ens tirem al buit i veim que sobrevivim la por desapareix i aprenem a volar.
Quanta raó! Gràcies Viatjantsola