‘Hi ha dues catàstrofes a l’existència: la primera, quan els nostres desitjos no són satisfets; la segona, quan ho són’. George Bernard Shaw
Dues catàstrofes caracteritzades per la frustració sostinguda; si no ho aconseguim, per la impossibilitat d’aconseguir-ho; si ho aconseguim, per la frustració de les expectatives que havíem alimentat.
Per estalviar-nos caure en aquesta òrbita de frustració sostinguda, ens convé redefinir el propi centre, el propi nord, i carregar de sentit i propòsit la nostra vida.
En lloc de desitjar allò que ens falta, allò que no depèn de nosaltres, aprendre:
- A desitjar allò que hi ha a l’abast de la nostra àrea d’influència directa, allò que recau sota el nostre propi poder executiu, tot allò que sí que depèn de nosaltres.
- A forjar pactes d’entesa amb altres persones amb les que compartim un interès.
No es tracta de renunciar a forjar les pròpies expectatives, sinó d’aprendre a definir bé els nostres objectius i pautar etapes per, a mesura que anem assolint-les, empoderar-nos durant el camí.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Sisi, quant de veritat hi ha en la frase sàvia Sophia, ens passem el temps sostenint, això que bateges molt bé, frustració sostinguda. L’error, si, les expectatives que ens creem, que imaginem i realment som una mica poc pràctics… cal pensar en propòsits o desitjos o projectes a aconseguir, que siguin posibles amb les eines que tenim per fer-los posibles.
Gràcies Sophia.
Definir bé els nostres objectius és essencial. Gràcies Marta!