Quan se’ns acosta la mort el que més ens dol és no haver tingut el coratge d’assolir la pròpia felicitat.
La infermera Bronnie Ware, que treballà molts anys a cures pal·liatives i compartí confidències amb els seus pacients durant les darreres setmanes de les seves vides, descobrí que les persones creixem quan ens enfrontem a la pròpia mortalitat i que cada persona trobem la pròpia pau abans de marxar. Recollí aquestes troballes i en publicà el llibre “The Top Five Regrets of the Dying”.
Quan la Bronnie els preguntava què lamentaven, què es retreien, de què se’n penedien, què farien de manera diferent, hi havia 5 respostes recurrents i habituals:
- M’hagués agradat tenir el coratge de viure la meva pròpia vida en comptes de la que les altres persones esperaven que visqués.
- Hagués desitjat no haver malbaratat la vida treballant. Vaig viure per treballar, m’hagués agradat treballar per viure.
- Tant de bo hagués tingut el valor d’expressar els meus sentiments i respectar-me.
Per mantenir la pau amb els altres, van renunciar al propi dret a ser i això les va omplir d’amargor i de ressentiment. - M’hagués agradat mantenir la relació amb les amistats i dedicar-los el temps i l’atenció que mereixien.
A les darreres setmanes de vida, l’amor i les relacions són el que veritablement ens importa. - M’hagués agradat tenir el coratge d’assolir la felicitat.
Van viure atrapades per les rutines quotidianes i per la por al canvi. La felicitat és una elecció que no van gosar fer.
Quina meravella donar-te el permís de ser i de fer, fidel a tu mateixa, abans de traspassar!
Si no ho has ara, quan?
Si no ho fas tu, qui?
La vida és una elecció. És la teva vida. Tria conscientment, tria sàviament, tria amb honestedat. Tria assolir la pròpia felicitat!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Traducció i adaptació de “Regrets o the Dying” de Bronnie Ware
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 