Les persones, en suposar que alguna cosa terrible passarà o pot passar, activem la preocupació, com si pel sol fet de preocupar-nos es pogués evitar que passes o, al menys, que no ens agafi desprevingudes.
Considerem que, si ens preocupem, podrem aconseguir que els assumptes no ens superin, diu el doctor Robert L. Leahy, PhD, autor del llibre “The Worry Cure: 7 Steps to Stop Worry From Stopping You” i director de l’American Institute for Cognitive Therapy a New York City.
La preocupació, teòricament, juga un paper preventiu, per evitar un suposat mal major o per minimitzar-ne l’impacte.
Suposar un esdevenidor el més ajustat possible a allò que acaba succeint configurarà una preocupació productiva, sostenible i útil per facilitar-nos gestionar la situació de manera reeixida.
Ara bé, si, en suposar, carreguem d’adversitat l’esdevenidor, activarem una preocupació improductiva, insostenible i insana, basada en una bateria de “I si …” altament catastròfics i improbables, provocant-nos angoixa i patiment, gratuïta i innecessàriament. A més a més, gestionarem la situació en pitjors condicions, ja que ens trobarem exhaustes de tant preocupar-nos. Adoptar mesures preventives més enllà de les necessàries i suficients ens passarà factura.
La preocupació improductiva afecta la salut física i mental. Les persones amoïnadisses estan molt estressades i somatitzen l’estrès, tenen més probabilitats de patir la síndrome d’intestí irritable, nàusees, fatiga, dolor crònic, ansietat i depressió, segons el doctor Leahy.
Preocupar-te improductivament no t’alliberarà de les preocupacions. T’interessa acollir-te a la forma productiva de preocupació, és més eficaç i sostenible. Puc ajudar-te a aconseguir-ho. Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 