Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Solstici, de Miquel Matí i Pol
Miquel Martí i Pol, el poeta català més llegit i més conegut als Països Catalans els darrers temps.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
He descobert aquesta bona lliçó de vida de mans de la Fina, des d’aquí li dono les gràcies i una abraçada forta, forta!
Sophia
Els poemes d’en Miquel Martí i Pol destil·len saviesa. Un dels millors poetes dels darrers temps.
Ja ho pots ben dir!
Un dels millors!
Reblogged this on rosa d'ibur: versos i vida and commented:
Pensant en un poema per regalar a una amiga, em va venir al cap Solstici de Miquel Martí i Pol. En aquest poema que acompanya, que reivindica el valor de l’acció petita i quotidiana, cadascú en el lloc i el moment en que es troba, comptant amb tots els condicionants i límits que sentim els éssers humans però també amb la confiança en nosaltres mateixos i en la repercussió del nostre compromís i de la nostra acció.
Per tu, Eulàlia!
me ha gustado muchisimo. Bella y savia reflexion. gracias.
M’agrada que t’agradi!