Com conversar

Una festa, un dinar, una trobada de companys, un vagó de tren en un viatge d’una certa distància són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa, i conversar és una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir persones amb afinitats d’on pot néixer l’amistat. La conversa és una activitat lúdica en un context informal que avança per intervencions i associacions, on no cal argumentar les intervencions. L’objectiu és mantenir contacte entre els interlocutors que hi participen, interactuar-hi. La conversa ens ajudarà a mantenir i millorar les nostres relacions.

Necessitem relacionar-nos amb altres persones, la solitud no ens interessa, les relacions amb els altres ens proporcionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment, … d’anada i de tornada, totes les parts guanyem.
La conversa és l’ingredient principal de la nostra vida social. Tot seguit he recollit un seguit de recomanacions, una guia per conversar, que et podrà ajudar a encetar, conduir i acabar una conversa.

Les màximes de la conversa.-
El llenguatge convé que sigui col·loquial, intel·ligible, amè i accessible per a tots els interlocutors.
Tenir en compte les següents recomanacions ens ajudarà a participar en la conversa i contribuir a fer-la agradable:
1.- Emprar informació contrastada, si no ho fem es poden situacions d’aquest estil:
Joan: M’han dit que t’has canviat el cotxe.
Pere: Com? Encara tinc el de sempre!
Joan: Perdó, me va semblar …
2.- Moderar l’extensió de les intervencions per no cansar o avorrir els que hi participin; una conversa no és fer un monòleg.
3.- Adaptar-nos al context, si es tracta un tema, s’espera que les intervencions girin al seu voltant, sinó, pot donar la impressió que ignorem als interlocutors, o volem imposar-nos i dirigir la conversa.
4.- Construir missatges clars i minimitzar l’ús de la ironia per no donar lloc al malentès.

La cortesia en la conversa.-
La cordialitat amb els nostres interlocutors mostrant-los que estem pendents del seu benestar requereix tacte, generositat, modèstia, conformitat, simpatia i a més a més:
1.- No limitar la llibertat d’expressió de l’interlocutor, mentre parla, parar-li atenció. Quan parlem nosaltres, no cridar, ni avassallar.
2.- Demanar excuses, si ho considerem.
Puc preguntar-li, si no és massa indiscreció, per quant ha venut la casa?
3.- Reforçar els lligams amb l’interlocutor. En parar-li atenció, li mostrem el nostre interès i obrim les portes a consolidar el lligam amb l’interlocutor.
Te sembla bé que fem un tomb per la platja desprès de dinar?

Guia per encetar, conduir i acabar una conversa.-

1)- Per encetar una conversa.-
Amb una persona desconeguda podem començar creant l’espai comunicatiu amb l’interlocutor emprant un comentari amable, sobre el lloc, el clima o la trobada, així obrirem la porta de la conversa:

• Saludar l’altra persona fent una autopresentació i convidant-la a que es presenti ens facilitarà trencar el gel. Recorda, el desconeixem és mutu.
• Comentar sobre la situació, o l’activitat, fent sempre comentaris positius.
• Fer-li un compliment sobre la seva aparença, comportament o habilitats (convé que sigui sincer, si no ho és, l’interlocutor ho notarà per la incoherència entre el llenguatge gestual i el verbal).
• Interessar-se per l’altra persona fent-li una pregunta relativa a l’activitat que està fent en eixe moment, als seus estudis, a la seva ocupació, etc. La pregunta cal que sigui oberta per a que la resposta pugui ser ampla i detallada. Evitarem que sembli un interrogatori: Com t’agrada l’amanida? Què va passar ahir a la plaça?
• Convidar-la a participar en allò que s’estigui fent en el grup on estem.
• Preguntar-li què opina sobre un assumpte determinat, demanar-li consell o ajuda específica.
• Invitar-la a compartir un aperitiu, un refresc, …
• Compartir amb la persona que acabem de conèixer una opinió personal o una experiència; escollir temes neutrals i quotidians (excloure la religió i la política, són temes sobre els que hi ha molts parers i molt confrontats).

2)- Per conduir la conversa.-
Una conversació és un procés de comunicació entre dues o més persones, hi ha qui parla i hi ha qui escolta, tots dos papers s’han de fer per part de tots els interlocutors.

• Conversar degudament requereix practicar l’escolta activa, escoltar l’interlocutor i, a la vegada, informar-lo que estem entenent-lo, assentint o parafrasejant el seu missatge, per constatar que hem entès allò que ens ha volgut dir, fent-li saber que li parem atenció i que ens interessa.
• Utilitzar un llenguatge planer, senzill i natural; ens interessa ser cordials i educats, no ens convé una actuació ni pedant ni grollera.
• Mesurar el tracte, a tots ens agrada que ens tinguin una familiaritat justa, ni poca ni massa.
• Practicar la discreció; interrogar l’altra persona sobre detalls de la seva intimitat o comentar detalls íntims d’altres persones ens mostrarà com xafarders i pot resultar intimidatori.
• Aplicar la flexibilitat en les nostres opinions, respectant les altres, sense ser ni hostils, ni taxatius, ni desaprovar els altres parers.
• No interrompre a qui té la paraula, les interrupcions molesten, ser pacients i esperar una pausa per intervenir és l’opció més educada i ben percebuda pels interlocutors.
• No parlar i menjar al mateix temps, si la conversa té lloc en mig d’un àpat, menjarem mentre escoltem i permetrem al nostre interlocutor que pugui menjar tranquil·lament.

3) – Per acabar una conversa.-
Hem conversat i ja no tenim res més a dir, podem donar per acabada la conversa, hi ha certes frases que ens ajudaran:
– M’ha agradat molt conversar amb tu, però …
– Encantada de conèixer-la, espero que trobarem una altra oportunitat per conversar.
Tot seguit, ens acomiadarem amb una encaixada de mans o amb un parell de petons, en funció de la familiaritat i de la situació concreta.
Si la persona ens interessa, a l’hora de finalitzar la conversa, li podem proposar quedar un altre dia concertant una cita.

Aquest tutorial per conversar ens proporciona un seguit d’orientacions per encetar, conduir i acabar una conversa.

Ara bé, si conversar t’intimida, si la cautela t’aboca a abstenir-te de participar, o a qüestionar-te què dir gairebé la majoria de les ocasions, et cal dotar-te d’estratègies per superar aquestes cauteles i recels, ja que, sinó, per molt encertades que consideris aquestes recomanacions, a l’hora de conversar, les cauteles t’imposaran el silenci.
Vèncer aquestes cauteles i recels t’interessa!

T’imagines conversant amb naturalitat com la majoria de les persones de la colla?
Puc ajudar-te a aconseguir-ho! Parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Quant a Sophia Blasco

Coach personal