Com conversar

I ara, jo què dic? Aquesta pregunta, quan estem en grup, ens condemna al silenci, mentre al nostre voltant tots conversen amb naturalitat.

Una festa, un dinar, una trobada de companys, un vagó de tren en un viatge d’una certa distància són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa, i conversar és una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir persones amb afinitats d’on pot néixer l’amistat. La conversa és una activitat lúdica en un context informal que avança per intervencions i associacions, on no cal argumentar les intervencions. L’objectiu és mantenir contacte entre els interlocutors que hi participen, interactuar-hi. La conversa ens ajudarà a mantenir i millorar les nostres relacions.

Necessitem relacionar-nos amb altres persones, la solitud no ens interessa, les relacions amb els altres ens proporcionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment, … d’anada i de tornada, totes les parts guanyem.
La conversa és l’ingredient principal de la nostra vida social. Tot seguit he recollit un seguit de recomanacions, una guia per conversar, que et podrà ajudar a encetar, conduir i acabar una conversa.

Les màximes de la conversa.-
El llenguatge convé que sigui col·loquial, intel·ligible, amè i accessible per a tots els interlocutors.
Tenir en compte les següents recomanacions ens ajudarà a participar en la conversa i contribuir a fer-la agradable:
1.- Emprar informació contrastada, si no ho fem es poden situacions d’aquest estil:
Joan: M’han dit que t’has canviat el cotxe.
Pere: Com? Encara tinc el de sempre!
Joan: Perdó, me va semblar …
2.- Moderar l’extensió de les intervencions per no cansar o avorrir els que hi participin; una conversa no és fer un monòleg.
3.- Adaptar-nos al context, si es tracta un tema, s’espera que les intervencions girin al seu voltant, sinó, pot donar la impressió que ignorem als interlocutors, o volem imposar-nos i dirigir la conversa.
4.- Construir missatges clars i minimitzar l’ús de la ironia per no donar lloc al malentès.

La cortesia en la conversa.-
La cordialitat amb els nostres interlocutors mostrant-los que estem pendents del seu benestar requereix tacte, generositat, modèstia, conformitat, simpatia i a més a més:
1.- No limitar la llibertat d’expressió de l’interlocutor, mentre parla, parar-li atenció. Quan parlem nosaltres, no cridar, ni avassallar.
2.- Demanar excuses, si ho considerem.
Puc preguntar-li, si no és massa indiscreció, per quant ha venut la casa?
3.- Reforçar els lligams amb l’interlocutor. En parar-li atenció, li mostrem el nostre interès i obrim les portes a consolidar el lligam amb l’interlocutor.
Te sembla bé que fem un tomb per la platja desprès de dinar?

Guia per encetar, conduir i acabar una conversa.-

1)- Per encetar una conversa.-
Amb una persona desconeguda podem començar creant l’espai comunicatiu amb l’interlocutor emprant un comentari amable, sobre el lloc, el clima o la trobada, així obrirem la porta de la conversa:

  • Saludar l’altra persona fent una autopresentació i convidant-la a que es presenti ens facilitarà trencar el gel. Recorda, el desconeixem és mutu.
  • Comentar sobre la situació, o l’activitat, fent sempre comentaris positius.
  • Fer-li un compliment sobre la seva aparença, comportament o habilitats (convé que sigui sincer, si no ho és, l’interlocutor ho notarà per la incoherència entre el llenguatge gestual i el verbal).
  • Interessar-se per l’altra persona fent-li una pregunta relativa a l’activitat que està fent en eixe moment, als seus estudis, a la seva ocupació, etc. La pregunta cal que sigui oberta per a que la resposta pugui ser ampla i detallada. Evitarem que sembli un interrogatori: Com t’agrada l’amanida? Què va passar ahir a la plaça?
  • Convidar-la a participar en allò que s’estigui fent en el grup on estem.
  • Preguntar-li què opina sobre un assumpte determinat, demanar-li consell o ajuda específica.
  • Invitar-la a compartir un aperitiu, un refresc, …
  • Compartir amb la persona que acabem de conèixer una opinió personal o una experiència; escollir temes neutrals i quotidians (excloure la religió i la política, són temes sobre els que hi ha molts parers i molt confrontats).

2)- Per conduir la conversa.-
Una conversació és un procés de comunicació entre dues o més persones, hi ha qui parla i hi ha qui escolta, tots dos papers s’han de fer per part de tots els interlocutors.

  • Conversar degudament requereix practicar l’escolta activa, escoltar l’interlocutor i, a la vegada, informar-lo que estem entenent-lo, assentint o parafrasejant el seu missatge, per constatar que hem entès allò que ens ha volgut dir, fent-li saber que li parem atenció i que ens interessa.
  • Utilitzar un llenguatge planer, senzill i natural; ens interessa ser cordials i educats, no ens convé una actuació ni pedant ni grollera.
  • Mesurar el tracte, a tots ens agrada que ens tinguin una familiaritat justa, ni poca ni massa.
  • Practicar la discreció; interrogar l’altra persona sobre detalls de la seva intimitat o comentar detalls íntims d’altres persones ens mostrarà com xafarders i pot resultar intimidatori.
  • Aplicar la flexibilitat en les nostres opinions, respectant les altres, sense ser ni hostils, ni taxatius, ni desaprovar els altres parers.
  • No interrompre a qui té la paraula, les interrupcions molesten, ser pacients i esperar una pausa per intervenir és l’opció més educada i ben percebuda pels interlocutors.
  • No parlar i menjar al mateix temps, si la conversa té lloc en mig d’un àpat, menjarem mentre escoltem i permetrem al nostre interlocutor que pugui menjar tranquil·lament.

3) – Per acabar una conversa.-
Hem conversat i ja no tenim res més a dir, podem donar per acabada la conversa, hi ha certes frases que ens ajudaran:
M’ha agradat molt conversar amb tu, però …
Encantada de conèixer-la, espero que trobarem una altra oportunitat per conversar.
Tot seguit, ens acomiadarem amb una encaixada de mans o amb un parell de petons, en funció de la familiaritat i de la situació concreta.
Si la persona ens interessa, a l’hora de finalitzar la conversa, li podem proposar quedar un altre dia concertant una cita.

Aquest tutorial per conversar ens proporciona un seguit d’orientacions per encetar, conduir i acabar una conversa.

Ara bé, si conversar t’intimida, si la cautela t’aboca a abstenir-te de participar, o a qüestionar-te què dir gairebé la majoria de les ocasions, et cal dotar-te d’estratègies per superar aquestes cauteles i recels, ja que, sinó, per molt encertades que consideris aquestes recomanacions, a l’hora de conversar, les cauteles t’imposaran el silenci.
Vèncer aquestes cauteles i recels t’interessa!

T’imagines conversant amb naturalitat com la majoria de les persones de la colla?
Puc ajudar-te a aconseguir-ho! Parlem-ne!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Compartir és estimar! de Jose Mondo

Tagged with:
Arxivat a Com fer ..., Desenvolupament professional, Relacions Personals
4 comments on “Com conversar
  1. Oriol López ha dit:

    Conversar, un art molt necessari.

  2. Fernando ha dit:

    bon recull, ja ho crec. Conversar és fonamental a la nostra societat, però sobretot escoltar…
    A mi sovint em costa una mica fer això últim :)
    gràcies per compartir-ho

I tu, què en penses? Explica'ns-ho!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

La teva sessió de regal, d'Isabel Mas

Escriu la teva adreça de correu i rebràs els nous articles al teu correu immediatament!

Agenda
Descarrega’t l’e-Book!
L'estrès, a ratlla! e-Book
%d bloggers like this: