Segons ens explica la directora del Center for Compassion and Altruism Research and Education de la Universitat de Stanford, Emma Seppälä, a The Scientific Benefits of Self-Compassion, l’autoexigència ens perjudica. En canvi, l’autobenevolència ens beneficia.
Habitualment considerem que practicar una autoexigència implacable ens beneficiarà. Creiem que ser competitives i pressionar-nos sense contemplacions, durament, és imprescindible per assolir l’èxit. No ens hem aturat a valorar si aquest tarannà autoexigent, autocrític implacable i aquesta actitud competitiva ens ajuden a assolir els nostres objectius, no ens hem adonat que són autèntics obstacles per assolir-los.
Les investigacions han posat al descobert que l’autoexigència ens fa més febles davant del fracàs, més vulnerables emocionalment i ens minva la capacitat d’aprendre dels errors. Els estudis han conclòs que l’autobenevolència ens surt a compte.
Autobenevolència sona a autoindulgència, a feblesa, quan, en realitat, és el secret de la resistència, de la força davant del fracàs, de l’habilitat d’aprendre dels errors i de la capacitat recuperar-nos de l’adversitat, de ser més resilients.
Ser autobenevolent implica tractar-te com tractaries la teva millor amiga, comprenent la situació, considerant els atenuants del context i de la naturalesa humana. Quan som comprensives i amables amb nosaltres mateixes, ens estalviem el malestar emocional que els errors i el fracàs generen, entenem que són part de l’experiència i els transformem en oportunitats de millora, ens enfortim, ens empoderem i posen les bases per assolir l’èxit a mig i a llarg termini.
Ser benevolent amb tu mateixa et surt a compte!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 