L’art de preguntar

Inevitablement la pregunta ens provoca a donar una resposta.
Per a respondre necessitem reflexionar, crear, actuar, adonar-nos-en, aprendre’n, augmentar les perspectives, posicionar-nos, …

Alex Osborn, pare del mètode de la pluja d’idees, desenvolupà un llistat de preguntes bàsic per a formular el problema des de diversos angles: Què? Qui? Com? Quan? On? En què? Per a què? …
Al món empresarial, les preguntes contribueixen a definir millor els problemes, a presentar multitud de solucions possibles i possibiliten triar la millor de les solucions presentades.

En les relacions personals i interpersonals, a més a més de les bondats atribuïbles a les preguntes al món empresarial, poden implicar:

• Acceptació, respecte i interès per la persona (amor incondicional)
• Manifestació d’obertura de mires
• Fascinació per la qualitat, per l’actuació o per les habilitats d’una persona (admiració i reconeixement de mestratge)
• Curiositat i interès per com l’altra persona ha solucionat o actuat en una determinanda situació; voreja l’admiració
• Fiscalització i reprovació inquisitorials d’una opinió o d’un comportament
• Rebuig
• Capciositat que, premeditament, busca enganyar i confondre
• També hi ha preguntes que es fan per preguntar, formalment, sense cap interès. Com parlar per parlar.

La pregunta pot estar feta amb la millor de les intencions, amb acceptació, respecte i interès per la persona i els seus quefers i ser percebuda com una pregunta inquisidora, fiscalitzadora i reprovadora.
La pregunta és un missatge que el receptor descodifica des de la seva pròpia perspectiva.

Les persones molt autoexigents, quan interpreten les preguntes, tendeixen a atribuir-los un caràcter fiscalitzador, encara que qui hagi formulat la pregunta ho hagi fet des de l’acceptació, el respecte i manifestant un interès per la persona i pel seus assumptes.
Les persones autoexigents tendeixen a tenir una tolerància propera a zero a les preguntes. Davant una pregunta, es posen a la defensiva i de vegades, reaccionen atacant.
Amb les persones autoexigents millorarem la relació si ens estalviem preguntar. La comunicació guanyarà si la centrem i limitem en explicar les pròpies experiències, propòsits i opinions i ens abstenim de preguntar.

Les persones que practiquen l’acceptació i el respecte, escolten la pregunta des d’un altre angle i poden respondre adequadament la pregunta, s’estalvien reaccionar compulsivament i a la defensiva.

Els adolescents, quan són assetjats a preguntes pels pares, de vegades, es veuen obligats a mentir per a protegir la seva pròpia imtimitat.

Saber a qui formulem la pregunta i què li podem preguntar ens ajudarà a fer la pregunta adequada.
En preguntar, necessitem respectar sempre els límits de la intimitat.

Saber preguntar és un art.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach

Quant a Sophia Blasco

Coach personal