A l’Alejandro Jodorowsky, li van fer aquesta pregunta: Com definiria en termes positius la Felicitat?
Ell respongué:
“Ese concepto, abstracto hasta la médula, es imposible de ser descrito directamente. Para hacerlo tengo que dar un rodeo por su sombra. Vaya entonces la definición: “Felicidad es estar cada día menos angustiado“.
Para lo cual puedo intentar dar algunos consejos sin ser tachado de iluso.1. Cuando dudes de actuar, siempre entre “hacer” y “no hacer” escoge hacer. Si te equivocas tendrás al menos la experiencia.
2. Escucha mas a tu intuición que a tu razón. Las palabras forjan la realidad pero no la son.
3. Realiza algún sueño infantil. Por ejemplo: si querías jugar y te hicieron adulto antes de tiempo, ahorra unos 500 euros y ve a jugarlos a un casino hasta que los pierdas. Si ganas, sigue jugando. Si sigues ganando, aunque sean millones, sigue hasta que los pierdas. No se trata de ganar sino de jugar sin finalidad.
4. No hay alivio mas grande que comenzar a ser lo que se es. Desde la infancia nos endilgan destinos ajenos. No estamos en el mundo para realizar los sueños de nuestros padres, sino los propios. Si eres cantante y no abogado como tu padre, abandona la carrera de leyes y graba tu disco.
5. Hoy mismo deja de criticar tu cuerpo. Aceptalo tal cual es sin preocuparte de la mirada ajena. No te aman porque eres bella. Eres bella porque te aman.
6. Una vez por semana, enseña gratis a los otros lo poco o mucho que sabes. Lo que les das, te lo das. Lo que no les das, te lo quitas.
7. Busca todos los días en el diario una noticia positiva. Es difícil encontrarla. Pero, en medio de los acontecimientos nefastos, siempre, de manera casi imperceptible, hay una. Que se descubrió una nueva raza de pájaros; que los cometas transportan vida; que un nene cayo desde un quinto piso sin dañarse; que la hija de un presidente intento suicidarse en el océano y fue salvada por un obrero del cual se enamoro y se casaron; que los jóvenes poetas chilenos bombardearon con 300.000 poemas, desde un helicóptero, a La Moneda, donde fue eliminado Allende, etc.
8. Si tus padres abusaron de ti cuando pequeño/a, confrontate calmadamente con ellos, en un lugar neutro que no sea su territorio, desarrollando cuatro aspectos: ‘Esto es lo que me hicieron. Esto es lo que yo sentí. Esto es lo que por causa de aquello ahora sufro. Y esta es la reparación que pido’. El perdón sin reparación no sirve.
9. Aunque tengas una familia numerosa, otorgate un territorio personal donde nadie pueda entrar sin tu permiso.
10. Cesa de definirte: concedete todas las posibilidades de ser, cambia de caminos cuantas veces te sea necesario.”
Alejandro Jodorowsky
Aquests 10 bons consells de l’Alejandro Jodorowsky per aconseguir reduir l’angoixa i conrear la felicitat poden ajudar-te però, de vegades, no són suficients. Si vols fer minvar l’angoixa i fer augmentar la teva felicitat, compta amb mi aconseguir-ho. Deixar-ho per demà, no t’interessa, posa-t’hi ara mateix! Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Alejandro Jodorowsky, és escriptor, actor, poeta, director de teatre i de cinema, guionista, compositor de bandes sonores, escultor i escenògraf, guionista de còmics, dibuixant, instructor de tarot, mimo, psicoterapeuta i psicomag. Possiblement la Psicomàgia (una forma de psicoteràpia) és la seva creació més polèmica. La Psicomàgia és una tècnica creada i desenvolupada per A. Jodorowsky, aplicada a resoldre conflictes psicològics i fins i tot somàtics.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Alguns dels consells que ens dóna Jodorowsky per ser feliços els trobo d’allò més encertats.
Gràcies Oriol!
A l’escola es treballa… i amb bons resultats.
La majoria d’aquestes recomanacions tenen bons premis!
gracias por compartir.
Aquesta és una de les bondats de la Web 2.0
Gràcies pel comentari!
Sophia
Me ha gustado sobre todo el nº 6.
La generositat té premi, com bé ens suggereix l’Alejandro Jodorowsky
Comparteixo!!
Gràcies per compartir-lo!
Doncs a mi la majoria dels seus consells (no pas tots) em semblen d’allò més absurds. L’autocomplaença no dóna la felicitat, la felicitat, una felicitat duradora i fonda, es pot aconseguir mitjançant un esforç que va dirigit a nosaltres però sobretot al benestar dels qui ens envolten i de la humanitat en general. El sacrifici desinteressat per amor als altres, deixar de posar-nos al centre de tot, ens permet deixar de patir en excés quan ens trobem en dificultats i ens ajuda a no sobrevalorar allò bo que ens trobem i que sovint oblidem que és efímer: ara ho tenim, ara se’ns escapa de les mans.
Per què tenim el què tenim? Què podem fer de millor amb tot i amb nosaltres mateixos que posar-ho al servei de l’avenç del món i de la felicitat d’altri?
Acceptar el cos tal com és? Doncs no hi estic d’acord. No és bo donar importància excessiva al nostre cos, perquè és potser el menys fonamental i el més efímer del nostre ésser, però la cura del cos, l’esforç per a fer-lo més sa de manera que el tinguem en bones condicions per a poder servir la humanitat, cosa que contribueix, com ja sabeu, a la salut mental i emocional, ens dona felicitat. No perquè els altres ens vegin d’una altra manera, ni per seguir els cànons imposats de la bellesa, sinó perquè ens permet, com he dit, de fer la resta de les nostres tasques de forma òptima. On ha anat a parar la virtut humana de l’excel·lència? També l’hauríem d’aplicar als nostres propis cossos. No fer-ne cas, ser autocomplaent amb nosaltres mateixos, NO contribueix a la felicitat, si és que volem que sigui perdurable. I així amb la resta de consells, on hi veig problemes similars.
Estic molt d’acord amb tu, sobretot en la part en la qual dius que ”acceptar el cos tal i com és” no és la solució, i no ens dona verdadera felicitat, precisament buscar la perfecció en un mateix, esforçar-nos i ser constants en els nostres objectius, és molt gratificant i dona felicitat veure com els nostres somnis passen a ser reals!
Bon comentari, Kilian ;)