A la pel·lícula Bagdad Cafè, la Jasmine Münchgstettner, diu ‘Prou!’, deixa el marit, que no fa altra cosa que escridassar-la, i marxa.
L’escena es situa a la carretera, al bell mig del desert de Califòrnia.
Jasmine no sap que, en arribar a Bagdad Cafè caminant, traspassa la porta d’un univers màgic per descobrir i per construir.
Una història d’amistat, tendresa i afectes que viatgen amb els silencis i la música, la cançó “Calling you” encisa; tot plegat basteix un seguit de canvis increïbles protagonitzats per dues dones valentes que fan de Bagdad Cafè una història imprescindible!
Bagdad Cafè, també coneguda amb el títol “Out of Rosenheim”, és una pel·lícula alemanya dirigida per Percy Adlon l’any 1987.
La pel·lícula Bagdad Cafè la pots trobar a les Biblioteques Públiques de Barcelona
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Realment, és una pel·lícula que paga molt la pena de veure, de veritat.
Gràcies per recomanar-la, Oriol.
Jo tb he dit prou. A una persona que m’insultava “es que t’has vist? tu no m’excites gens” o “tu? en aquesta casa no aportes res, només que kilos, que un dia d’aquests ens enfonsarem”. Són algunes de les perles que vaig tindre que sentir abans i després de tindre un nen. Com vaig adonar-me que em maltractava psicològicament? i quan? Com?: quan preparant les classes del maltractament a les dones llegint els temes que tenia que explicar als alumnes de 4rt d’ESO em vaig veure identificada al 100 % en el perfil de dona maltractada i pel de home mal tractador. Quan?: fa quatre anys, 10 mesos després que el meu fill nasqués. Vaig intentar arreglar-ho primer negant que em passava a mi, després veient que si i que havia de tornar a recuperar els meus principis més bàsics, els meus ideals de persona i les meves creences.
Quan vaig començar a dir NO o no em semble correcte o fes-ho tu, o simplement ni cas, va començar a cridar al nen i maltractar-lo. L’ha pegat dos cops un davant de la seva filla gran (d’un altre matrimoni) i l’altre i la que va ser la gota que va fer que em busqués un pis davant de tota la meva família.
Ara visc amb el nen, a ell no l’he trobat mai en falta. Feia anys que no hi era. Però la realitat supera sempre qualsevol ficció.
I allò de que dos no es barallen si un no vol és fals.
Sort
Compartir la teva experiència pot ajudar altres dones en situacions semblants a fer-hi front. Ets una dona valenta! Gràcies, Judit.