“Beyond Return”, de Damian Gadal, al Flickr
Aquesta pregunta ens la vam fer sovint a l’hora contractar una persona per cuidar la mare que patia una malaltia neurodegenerativa.
En el cas de la mare, hem pogut observar que amb els cuidadors nois es trobava més còmoda, amb el cuidador se sentia mimada i consentida i, a la vegada, la veiem que s’esforçava per estar més eixerida. La mare, en canvi, rebutjava les dones cuidadores, es rebotava contra la figura de la cuidadora una mica massa marassa.
L’experiència ens ha mostrat que l’entesa entre la persona dependent i la persona cuidadora millora si el sexes són diferents. Si és una dona, estarà més còmoda amb un cuidador. Si és un home, es trobarà millor amb una cuidadora. Si observes com es comporta en presència de nois i en presència de noies ho verificaràs.
La mare ha patit una malaltia neurodegenerativa, cuidar la mare a casa ens ha permès aprendre pautes, estratègies i trobar solucions als problemes que ens han anat sorgint. Si estàs vivint una situació semblant, podem compartir solucions per cuidar a l’espai comentaris, o si ho prefereixes, a títol individual.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Hola m’ha agradat el teu comentari i em fa pensar. Però quan una persona amb una malaltia semblant arriba a un moment en que necessita ajuda per anar al lavabo i vestir-se potser els hi fa més cosa que sigui un home No?
Hola Mª Antonia, les malalties neurodegeneratives acostumen anar acompanyades de certa desinhibició i d’un relaxament de les normes de comportament social. La vergonya és apresa i es desaprèn. La naturalitat amb la que una mare renta el culet del bebè no avergonyeix ningú.