“Simply Rice”, de Nomadic Lass, al Flickr
Un deixeble preguntà el seu mestre:
– Quina és la diferència entre el cel i l’infern?
El mestre li respongué:
―És molt petita i té grans conseqüències. Vine, et mostraré l’infern.
Li mostrà una habitació plena de gent famolenca asseguda al voltant d’una gran cassola d’arròs fumejant. Cadascú portava uns bastonets xinesos llarguíssims amb els quals arribaven a la cassola però, com que els bastonets eren massa llargs, no podien portar-se l’arròs a la boca. Vivien desesperats.
―Vine ―digué el mestre al cap d’una estona―. Ara veuràs el cel.
Entraren a una habitació idèntica amb una gran cassola d’arròs fumejant i amb molta gent amb bastonets xinesos també llarguíssims, però allà les persones es veien contentes i ben alimentades.
―No ho comprenc ―comentà el deixeble―. Com pot ser que aquí s’estiguin feliços, mentre a l’altra habitació viuen desesperats, si tot és idèntic?
―No te n’has adonat? ―li somrigué el mestre―. Els palets no els permeten portar-se el menjar a la seva pròpia boca, però aquí han après a alimentar-se els uns als altres.
Viure a l’infern o al cel és una tria personal i intransferible!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Adaptació del conte Compartir és ‘partir amb’ publicat al blog de l’Àlex Rovira
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
En aquest conte he vist reflectit el nostre món i com ja intuia abans de llegir-lo som a l’infern.
Un detall força important fa la diferència; l’opció personal que adoptem té un poder de transformació extraordinari.
Mahatma Gandhi ens diu “El canvi que volem veure al món comença per nosaltres mateixos“, podem començar ara mateix ;-)
me ha gustado mucho. gracias.
M’agrada que t’agradi!
Un conte molt educatiu.
I tant!
Gràcies per comentar, Claudi.
Hi ha una errada sintàctica:
bastonets xinesos llarguíssims amb els que arribaven… >>> bastonets xinesos llarguíssims amb els QUALS arribaven… (o AMB QUÈ arribaven…)
Gràcies, fem la correcció!