En fer dieta i reduir dràsticament la quantitat de calories diàries, ens imposem un estat de semi-inanició i manifestem alguns dels símptomes propis de la fam. En finalitzar la dieta, la sensació de fam insaciable continua durant bastant de temps per molt que mengéssim, la qual cosa ens porta a menjar en excés, a fer afartaments, a engreixar-nos els quilos que hem aconseguit aprimar-nos i a sobrecarregar-nos amb alguns quilos més.
Aquests efectes de la restricció calòrica dràstica foren observats pel doctor Ancel Keys i els seus col·laboradors a l’estudi The Great Starvation Experiment, 1944-1945.
“The Great Starvation Experiment”
El doctor Keys va reduir abruptament la ingesta d’aliments dels participants a l’estudi, de 3200 a 1570 calories al dia, com a conseqüència presentaren aquest conjunt de manifestacions:
- Els disminuí la força fins un 21% i es queixaven de cansament. Experimentaren una reducció de la freqüència cardíaca, d’una mitjana de 55 batecs per minut passaren a una mitjana de 35.
- Se’ls reduí l’índex metabòlic fins un 40%
- El menjar es va convertir en la seva prioritat absoluta, llegien obsessivament llibres de cuina i miraven imatges d’aliments.
- Algunes persones desenvoluparen voracitat i altres s’entretenien joguinejant amb els aliments fins dues hores en cada àpat.
- Algunes persones no van poder seguir les normes de l’experiment i informaren d’episodis de bulímia i pèrdua completa de la seva força de voluntat.
- Patiren canvis en la personalitat caracteritzats per l’augment de la irritabilitat, canvis d’humor i depressió.
- Van desenvolupar edema als turmells, als genolls i a la cara.
- Van començar a menjar-se les ungles.
- Altres efectes incloïen marejos, dolor muscular, coordinació reduïda.
- Sempre tenien fred i tenien mans i peus gelats.
- Després de sis mesos de patir fam, els participants van passar d’una mitjana d’uns 70 quilos a uns 52 quilos.
- Tan bon punt acabà l’experiment, començaren a fer afartaments de més de 10.000 calories al dia.
- Trigaren més de 5 mesos en normalitzar la seva forma de menjar.
12 setmanes després d’acabat l’experiment, se’ls donà llibertat total per menjar. Menjaven més de 5.000 calories al dia de mitjana, alguns d’ells feien afartaments de fins a unes 11.500 calories en un sol dia. Presentaren un increment brusc del Metabolisme Basal i un augment sobtat de pes, que en 3 dies fou d’uns 3 quilos.
Durant molts mesos, els participants manifestaren tenir una sensació de fam sostinguda que no podien satisfer per molt que mengessin, que els portà a recuperar els quilos que s’havien aprimat i alguns més.
Gairebé 60 anys després, l’any 2003, 18 dels participants van ser entrevistats i van declarar que durant molt anys van estar obsessionats pel temor a tornar a patir fam.
Sigues llesta, NO facis dieta per aprimar-te! Fer dieta engreixa!
Per aprimar-te definitivament adopta el programa Aprima’t! Ara pots! i t’aprimaràs de forma saludable i sostenible, menjant i gaudint, sense pesar els aliments ni comptar les calories, sense prohibicions, sense suplements i sense exhaurir-te cremant calories. Comença avui mateix! Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Documentat a:
The Great Starvation Experiment, 1944-1945
Ancel Keys and The Biology of Human Starvation
The Biology of Human Starvation: A Look at the Impact of Voluntary Food Restriction
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 