“Qui no l’ha sentit poc o molt, segons l’energia immanent de cada natura, aqueix impuls propi que reacciona contra l’impuls rebut, se subleva contra l’educació, desment amb valentia l’ensenyança apresa, proclama coratjosament la independència del propi esperit, dissona sense temor del chor litúrgic de les turbes, enruna i destrueix, escandalitza i esglaia les ànimes pobres, somou els fonaments de les més fortes columnes socials, i diu amb veu de tro a la persona, encara ensopida i somorta sota la teranyina protectora de la família: Fiat! Sies TU! Sies únic! Contradiu! Deixa d’ésser els altres! Crida i esvalota! Dissent de la multitud! Viu!
I heus aquí el segon naixement de la persona.”
Gabriel Alomar
Viu! La teva vida és teva! Si no la vius tu, qui la viurà? Hi ha persones que, en morir, encara tenen la vida per estrenar esforçant-se per ser bones persones, bones mares, bones filles …; han sobreviscut engarjolades per massa garjoles invisibles. Allibera’t i viu! Puc ajudar-te a aconseguir-ho. Parlem-ne!
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
El text citat de Gabriel Alomar és un fragment de l’article El futurisme, publicat el 1905 a la revista L’Avenç. Extret d’El modernisme. Selecció de textos, de Jordi Castellanos, 1988.
Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí, implicat amb el moviment d’art català del modernisme i llibertari d’esquerres actiu fins a la seva mort a l’exili a El Caire.
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Quina rao tens…hi ha vegades que morts en vida, perque viven per els altres i no per nosaltres,i aixo es tan devastador que l’energia desapareix i es quan la vida es fa molt costa amunt,es quan la teva vida no es teva , perteny als altres.( discupa mi caligrafia catalana ,pero es que me encanta escribirte y hablarte en catalan)
Que bé descrius el viure per a ser bones persones als ulls d’altres!
Gràcies Flora!