Els avis i les àvies són un pou de saviesa!
Navegar té premi. Un bon dia, per atzar, vaig fer aquesta troballa, un conte que me va agradar, el vaig traduir i adaptar, el tens a continuació.
L’avi Cherokee
És un capvespre d’estiu, càlid i seré; l’avi s’està a l’ombra del porxo adormiscat, el seu nét arriba corrent i s’adreça al seu avi irat per la injustícia que li ha fet el seu amic. En sentir-lo, l’ancià cherokee li diu:
– T’explicaré una història. Jo també, de vegades, he sentit un gran odi cap els que ens ho han pres tot. Però l’odi et desgasta, i no fa ni senyal al teu enemic. És com prendre’t tu el verí i desitjar i esperar que, amb aquesta acció, el teu enemic mori. He lluitat amb aquests sentiments sovint.
I continuà:
– És com si hi haguès dos llops dins meu.
L’un és bo i viu en harmonia amb tots i amb tot al seu voltant. Lluita sols quan té el dret a fer-ho i en el camí correcte.
Però l’altre llop, és la ira en persona. Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Lluita contra tot i contra tots, constantment, i sense raó. La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen enraonar i l’incapaciten per transformar res.
De vegades, és difícil viure amb aquests dos llops dins meu, tots dos tracten de dominar el meu esperit.
El nen mira fixament els ulls de l’avi i li pregunta:
– Quin llop guanyarà, avi?
L’avi somriu i, tranquil·lament, li diu:
– Aquell a qui jo alimenti.
És una traducció i adaptació del conte que he trobat a Internet.
Sophia Blasco Castell, assessora i coach
Coach personal
Sophia Blasco: Coaching personal 
Quina veritat més absoluta ,que els avis són savis. Gràcies Sophia per recordar-los, són una font de saviesa enriquida amb milers de partícules d’amor, ells són els nostres avis. El curiós és que sempre estan entre nosaltres. Ens protegeixen sempre.
Aquest conte és molt bo, expressa tanta saviesa com el que la vulgui fer seva, Sophia crec que llegir-te és una bona part del Màster.
T’agraeixo la teva perseverança i voluntat.
Gràcies pel comentari Mónica, m’agrada que t’agradi el post.
Bona nit, Sophia i amics i amigues de ReceptesxViureB,
El poder de la presa de consciència és il·limitat. Si sabem què sentim, sabem què som i sabem què farem. Una lliçó interesantíssima, Sophia, com totes les que ens ofereixes. Moltes gràcies per compartir-les amb nosaltres.
Una abraçada per a tothom.
Gràcies Joan!
La dimensió emocional, de vegades desconeguda o menystinguda, és la que més informació i coneixement acabalats té; admetre-la, reconèixer-la i entendre-la ens reportarà molts avantatges.
[…] L'avi cherokee | Sophia Blasco. Coaching personal cherokee, de lucianvenutian Els avis i les àvies són un pou de saviesa! És un capvespre d'estiu, càlid i seré; l'avi s'està a l'ombra del porxo adormiscat, el seu nét arriba corrent i s'adreça al seu avi irat per la injustícia que li … Source: coachingpersonal.cat […]
Gràcies pel consell de l’avi. Tinc ganes de deixar mort de gana el llop de la ira però sembla com si el tingués allà al costat emprenyant perquè l’alimenti, costa mantenir-lo a ratlla.
per sort, de tant en tant, també apareix el llop que viu en harmonia, i cal aprofitar-ho.
En aquest canal coaching hi he anat trobat aliments per al llop que jo vull que visqui. Gràcies
Gràcies Carme.
M’alegra que et siguin d’utilitat per alimentar el llop que viu en harmonia, el llop que vols alimentar.
És fàcil deixar-se portar per la ràbia i alimentar el llop de la ira, però, és cert, és a la nostra mà alimentar, per contra, el llop dels bons sentiments. Nosaltres triem.
Encara que en el mateix moment se’ns fa difícil, és la millor opció. La còlera sempre ens passa factures massa cares.
molt maco aquest conte!! i quanta raó té l’avi!! molts cops noto aquest llop a l’interior dels altres; hi ha molta gent que alimenta al llop dolent i és una pena perquè hi han cops que et fan sortir a tu el teu llop dolent; sort que sempre intento alimentar el bó però en algunes situacions és difícil!!
Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!!
Si alimentem el llop que viu en harmonia, el llop que viu carregat de ira quedarà escanyolit, tindrà poca força i, encara que, de vegades, tregui el nas, no serà que prengui la direcció.
És ben cert el que dius, hi ha certs sectors de la societats dedicats, en cos i ànima, a fer encendre les persones amb agressions de tota mena i, aquí, és on més ens interessa adoptar les estratègies del bon llop.
Gràcies Eva!